Recomanació Lectura:
MISHIMA, Yukio, Los años verdes; Edición de Carlos Rubio; Traducción de Rumi Sato y Carlos Rubio, Madrid: Cátedra – Letras Universales, 2009.
Voldria recomanar la lectura de la novel·la de Mishima Yukio, Los años verdes (1950) no només pel seu valor literari i per la significativa compleció de l’obra d’aquest autor en llengua castellana gràcies a la tasca realitzada pel seu editor i co-traductor Carlos Rubio, sinó per com el text ens pica l’ullet de manera irònica i potser també casualment perversa que el lector atent sentirà a la seva retina. Ironia i perversitat perquè, si bé els successos narrats per Mishima es situen en un context espacial i temporal en principi allunyat –el Japó de finals dels anys 1940-, la trama que enfila la narració i uneix i s’uneix amb la resta de temes de l’obra ha estat objecte de molts titulars de diaris ens els últims dos anys.
Mishima s’inspirà en un succés real: un estudiant de tercer curs de Dret, Akitsugu Yamazaki va fundar l’any 1948 l’empresa financera Club Hikari que tenia per activitat la famosa estafa piramidal –pagar als seus clients alts interessos per les quantitats que li confiaven utilitzant els fons que, a la vegada, rebien de nous clients als que mai els retornava els seus diners. Aquell Yamazaki de 1948, a la novel·la amb el nom fictici de Makoto Kawasaki, va tenir el seu transsumpte exacte l’any 2008 a la figura del també estudiant de lleis quan formà la seva firma financera l’any 1960, Bernard Madoff.
Aquest pont de la ficció arrelada a allò real i l’anàlisi a la vegada psicològic i social del jove estafador que Mishima dibuixa i ens ofereix a la seva obra, composa una utopia inversa que sembla continuar sent part de l’energia del sistema capitalista i les seves crisis cícliques.
A la novel·la trobem la utopia trastornada en els ulls del personatge del text. Als nostres dies, ens trobem amb diversos protagonistes executors de l’esdeveniment d’allò impensable e impensat i que efectuen per nosaltres una sort de justícia poètica –els enganyats no van ser ni innocents, ni incauts ni col·lectivitats financerament ignorants, sinó grans inversors, institucions, companyies i bancs a nivell mundial… experts que viuen i pensen en gratacels-.
El jove protagonista de la novel·la i els personatges principals de les nostres cròniques periodístiques financeres coincideixen en el fet de subvertir la recerca de qualsevol ideal (el benefici, la felicitat pròpia, el reconeixement social,…) aplicant-li la directriu cega del raciocini que no dubta, d’un hermètic no penediment i d’un sentiment psicològic protector, enfront de sí mateixos i enfront la societat, d’impunitat.
Llegint el text, sorgeix un temor: les reflexions interiors de la societat dels anys 1930 i 1940 que Mishima posa a la boca de la consciència de Makoto Kawasaki, seran també la narració de l’interior de la consciència dels artífexs del nostre present d’economies de proveta?
Tu idea es que sea la sociedad quien debe poseer al individuo y no el individuo a la sociedad, ¿verdad? Eres igual que una prostituta que comprende y deja que la comprendan. Te entregas a esa comprensión y, a la vez, exiges a los demás que se entreguen a comprenderte. Eres, amigo mío, la encarnación perfecta de la prostitución que hay en la sociedad moderna. La comprensión tiene validez gracias al dinero. Vivimos en una época corrupta. Yo he intentado protegerme de esta corrupción usando el dinero como escudo. El ser humano no tiene ninguna obligación de comprender, ni siquiera derecho a comprender, a no ser que utilice el dinero… Yo he querido fabricarme la utopía de dar al dinero ese poder. Pero tú… Tú eres sucio porque tratas de comprenderme.
Mishima, Los años verdes (1950).
Montserrat Crespín Perales