Un fet sorprenent fa ben pocs anys: tres notícies sobre la Xina en menys de cinc minuts. Això és el que em vaig trobar un matí d’aquests quan escoltava la ràdio. La primera, molt breu, parlava de la situació de devaluació artificial del yuan. Tots sabem que la secció d’economia dels informatius és la que més sovint pot fer referència a l’actualitat xinesa. La segona notícia esmentava el projecte d’uns empresaris xinesos de construir en una badia de la costa de Fujian una rèplica del poble de Cadaquès. És a dir, una anècdota insubstancial –cal insistir en què és un simple projecte– que, amanida amb l’etern tòpic de la còpia i la falsificació, s’ha convertit en una notícia de dimensions prou grans com per exigir la connexió amb el corresponsal de l’emissora a la Xina. Finalment, la tercera i que m’ha cridat més l’atenció feia referència a la publicació d’Una vida en China (Astiberri, 2010), un manga de l’il·lustrador xinès Li Kunwu. Penso que ha estat la primera vegada que he sentit a parlar de la publicació d’un manga xinès a casa nostra. Poc després he descobert la font de la notícia, l’article que El País ha dedicat a l’obra.

Una vida en China és el primer volum d’una trilogia biogràfica en què se’ns descriu la Xina de Mao i les convulsions que va representar pels qui la van viure des de dins. Una vegada més, el reclam que representa pel públic occidental la figura de Mao Zedong –especialment els anys més convulsos del seu govern– ha obert la porta a l’aparició d’aquesta publicació, com ha passat tantes i tantes vegades amb la literatura i el cinema fet a la Xina. Però això no desmereix l’obra i cal, de fet, celebrar l’aparició d’aquest volum. Perquè ens ajuda a recordar que, malgrat tractar-se d’un gènere que mai associem a la Xina, històricament hi ha jugat un paper important. Perquè usa uns recursos narratius innovadors a l’hora de representar-nos una part de la història xinesa sobre la qual s’han publicat milers d’obres. I perquè, amb una mirada crua però que fuig de perspectives esbiaixades, l’anecdotari biogràfic de l’autor que dóna estructura al llibre ens obliga a reflexionar sobre l’entorn social i psicològic en què van néixer i créixer els xinesos que sovint esmenten les notícies: els que ara governen la Xina, els que ara pensen si fer una rèplica d’un poble de la Costa Brava, o els que emigren i s’instal·len al nostre barri.

En resum, Una vida en China representa una manera diferent, aparentment més lúdica però no menys reflexiva d’apropar-se a un període fonamental de la història dels xinesos sobre el qual encara s’ompliran –i no només de lletres– milers i milers de pàgines.