Iniciem una sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa amb en Josep Cru, un dels primers tutors que es van incorporar als inicis dels nostres Estudis, i que per tant acumula una trajectòria llarga i plena d’experiències que en aquesta petita conversa compartirà amb nosaltres. En Josep va unir-se al Programa d’Àsia l’any 2003, després d’una estada a la Universitat de Nanjing, i des de llavors ha tutoritzat estudiants, un bon grapat durant tots aquests anys. Actualment resideix al Regne Unit, on exerceix de professor de català a la Universitat de Newcastle mentre prepara el seu doctorat.

Vas començar a fer de tutor just als inicis del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental. Què recordes d’aquells primers semestres?

Recordo l’emoció i les expectatives que teníem tots aquells que vam començar a treballar just a l’inici del programa. Tot estava per fer i va ser gràcies a la feina conjunta de molta gent que els estudis d’Àsia oriental es van poder tirar endavant. La magnífica resposta dels estudiants i el creixement sostingut durant aquests anys no han fet més que confirmar que hi havia una imperiosa necessitat de crear aquests estudis.

Quina vinculació tens o has tingut amb l’Àsia Oriental en la teva trajectòria acadèmica o professional?

La vaig tenir directament al principi dels estudis perquè just havia tornat a Catalunya després de treballar com a lector d’espanyol a la Universitat de Nanjing, a la Xina. Vaig fer posteriorment quatre anys de xinès a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Més tard qüestions laborals m’han portat al Regne Unit, on actualment sóc professor de català a la Universitat de Newcastle i on estic fent un doctorat en sociolingüística.

En tot el temps que portes fent de tutor del programa deus haver viscut algunes anècdotes curioses. Ens n’expliques alguna?

No sé si es pot considerar una anècdota, però mai no oblidaré el dia que, revisant l’expedient acadèmic d’un estudiant que tutoritzo, vaig veure que tenia vuit matrícules d’honor. A la resta d’assignatures que havia fet, ‘només’ tenia un excel·lent! Vaig buscar la seva foto a l’expedient ràpidament per saber si feia cara de ser d’aquest planeta…

Què consideres que el programa aporta als estudiants? I a tu mateix en tant que tutor? Quines són les seves preocupacions?

Crec que un dels punts forts del programa és que té un bon balanç entre heterogeneïtat de continguts i modularitat, és a dir, un pot fer assignatures bastant diverses com ara Festes i Tradicions a l’Àsia oriental o Economia del Japó, però al mateix temps es poden  fer itineraris d’especialització molt definits. Com a tutor, m’ha permès estar en contacte amb un bon grapat de gent interessant durant tots aquests anys i acompanyar-los en aquest procés de formació per obtenir un màster o una llicenciatura. No menys important, m’ha fet veure encara amb més claredat que sovint hi ha coses més importants a la vida que treure’s unes assignatures. De vegades els tutors compartim amb els estudiants informació ‘privilegiada’ com ara que algú està esperant un fill, que se’n va a viure a un altre país, que té algun familiar malalt… La meva preocupació principal, en tot cas, és que la meva feina, com a corretja de transmissió entre la UOC com a institució i els estudiants, sigui eficient i sigui feta de manera amable.

Què et sembla la iniciativa del nostre blog?

Molt bona. Tots els canals que ens ‘humanitzin’ una mica són molt benvinguts. Al cap i a la fi, per molta tecnologia que hi hagi, en el fons res no seria possible sense nosaltres (i aquest ‘nosaltres’ no es refereix només als tutors!).