El sociòleg Richard Sennett va publicar l’any 1994 una magnífica monografia, Flesh and Stone, que repassava la interrelació entre els cossos i les estructures urbanes, les interrelacions socials que eren possibles entre les parets de les ciutats, les que la mateixa forma de dissenyar i construir aquestes parets facilitaven o feien difícilment imaginables. Un passeig pel Beijing actual convida ràpidament a recordar el treball de Sennett i plantejar-se de quines formes els habitants d’aquesta tan ràpidament canviant macro-ciutat prenen possessió dels espais urbans per desenvolupar la seva vida i estendre i realitzar les seves relacions amb els altres: els parcs, els vorals, els passos subterranis, les grans avingudes, les petites places d’asfalt, els hutong en procés de desaparició, els hutong reformats, restaurants i preservats, convertits en petits parcs temàtics d’una presumpta “Xina autèntica”, les estacions de metro, els Starbucks i els McDonalds – plens de gom a gom malgrat superar de llarg les possibilitats adquisitives de la gran majoria de la població de la capital.

A Beijing els grans processos de transformació urbana acceleren també de forma desmesurada els canvis en les relacions socials que es van teixint entre els seus habitants dia a dia. No obstant, sense massa vergonya davant la mirada dels observadors que intentem interpretar el significat de les seves relacions amb l’espai urbà, els habitants de Beijing prenen possessió d’aquests nous espais i hi porten les seves activitats socials, les seves formes de sociació que els donen sentit al dia a dia i hi adapten i materialitzen, com poden, les seves pauses, les seves converses, els seus jocs (forma fonamental de sociació!), el seu treball quotidià. Us deixo amb unes imatges de Beijing, capturades de cua d’ull (ai las! però l’ull del fotògraf mai no és innocent…), que mostren escenes quotidianes de la capital xinesa i dels espais de negociació entre els cossos i la pedra en aquest gegant en perenne construcció.