Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a la Carlota Gurt Daví, una de les nostres estudiants ja llicenciades. La Carlota va començar els Estudis de l’Àsia Oriental durant el curs 2003-2004, tot just quan la UOC els va obrir. És per aquest motiu hem cregut que ens pot oferir un punt de vista ampli sobre els Estudis i així com una perspectiva a la vegada actual i retrospectiva.

Què et va fer animar-te a cursar aquests estudis? Tenies algun tipus de vinculació amb aquest àmbit geogràfic?

Abans de cursar aquests estudis havia estudiat un parell de carreres a la UOC i el sistema m’agradava molt i, d’altra banda, tinc una autèntica passió pels idiomes. Uns mesos abans havia intentat aprendre xinès pel meu compte però m’era molt difícil i no me’n sortia. A més, quan estudiava la meva primera carrera a la UAB vaig fer una assignatura de lliure elecció que es deia “Introducció al pensament xinès” i d’ençà de llavors que m’havien quedat moltes ganes d’aprendre més d’aquesta cultura. Així que, quan em vaig assabentar que la UOC oferia els Estudis de l’Àsia Oriental, no ho vaig dubtar ni un moment.

Tenies algun tipus d’idea predeterminada o expectatives sobre les temàtiques o continguts que et trobaries a les assignatures dels Estudis d’Àsia? Es van acomplir? Què et va sorprendre?

La veritat és que no en tenia ni idea de què em trobaria però el programa dels Estudis em va sorprendre molt gratament en dos sentits. En primer lloc, perquè tenia un abast molt ampli, ja que no es restringia només a economia o política, sinó que també hi havia lloc per temes menys nuclears com ara la gastronomia o el cinema. En segon lloc perquè tot era nou i, per tant, més engrescador. Bons exemples en són l’assignatura d’Història o la de Literatura, que em van obrir les portes a uns mons que per mi eren absolutament desconeguts.

Quines experiències en destacaries? Recordes alguna anècdota curiosa?

Per mi va ser molt important la relació amb els companys, especialment per l’assignatura de llengua, ja que és complicat estudiar una llengua a distància, encara més en el cas del xinès, i conèixer els companys et fa sentir menys sol. Vam crear una vincles molt estrets i, fins i tot ara que ja fa uns anys, encara ens veiem una o dues vegades l’any per anar a fer un dinar o un sopar asiàtic. Un altre record molt important va lligat al fet que vaig formar part de la primera promoció, i tenia la sensació que tot estava per fer, que els Estudis s’anaven organitzant a mesura que el meu curs avançava, el professorat estava molt entregat i il·lusionat i això és notava molt. A més, sentia que  podia participar d’alguna manera en la forma en què es perfilaven aquests Estudis.

Com valores l’aprenentatge de llengua xinesa? Què et va aportar l’estudi d’aquesta llengua? Has tingut l’oportunitat d’usar-la?

Jo m’ho vaig passar la mar de bé i vaig aprendre molt. Per mi el nivell era adequat (tot i que força companys es queixaven que era difícil). No m’ho hauria pensat mai que estudiant online pogués aprendre’n tant. En tot cas, no es pot negar que cal força de voluntat i moltes ganes d’aprendre, però les eines que ens donaven eren bones i, si les utilitzaves en tot el seu potencial, podies treure’n profit. Quan vaig acabar els estudis vaig fer un curs d’un mes en una universitat de Beijing i vaig acabar obtenint un certificat de nivell “Intermediate-Low” que considero que està molt bé pel temps que havia estudiat. De fet, a Beijing, la majoria dels meus companys de classe eren asiàtics, ja que la major part dels europeus estaven als nivells inferiors. A més, l’estança a Beijing em va demostrar que n’havia après molt i que em podia desenvolupar correctament en moltes situacions.

El fet d’haver cursat aquesta especialitat, t’ha obert les portes professionalment? Si no és així, tens expectatives d’establir vincles professionals amb Àsia en el futur?

De moment no, però la veritat és que tampoc he intentat trobar feina en aquest àmbit. Ara mateix estic estudiant una altra llicenciatura, però penso reprendre el xinès així que pugui, i sí, confio que en el futur, potser treballaré en algun àmbit relacionat.

Què recomanaries als estudiants actuals o a algú que vulgui estudiar Estudis de l’Àsia Oriental en un futur?

Als estudiants actuals els recomanaria que aprofitin al màxim el temps a la universitat i que si poden, facin un curs al país d’origen un cop acabin (i que no s’estiguin a residències d’estudiants, sinó que convisquin amb una família nadiua). Als futurs estudiants els recomano que no s’ho pensin, tant si els interessa professionalment o personalment: val la pena! I que no els preocupi el temps, ja el trobaran, jo tinc dos nens i treballo i segueixo estudiant.