A la Xina rural, és a dir, fora de les àrees industrialitzades de l’est, escolaritzar un fill pot costar l’equivalent a tots els ingressos familiars (uns 9 euros….). És per això, que molts nens, i la gran majoria de les nenes, han de deixar l’escola al poc temps d’entrar-hi, sense gairebé saber llegir ni escriure… Tot i així, i amb tan sols 13 anys, Ma Yan, va optar pels llibres, per lluitar pels seus somnis i no haver de renunciar a una vida millor.

La història comença quan Pierre Haski, corresponsal a Beijing del diari francès Libération, viatja a la Xina al 2001 i, estant a punt de tornar de la remota regió de Zhang Jia Shu, una camperola (Bai Juhua, mare de Ma Yan) es va acostar a una de les dones que viatjava amb ell per entregar-li una carta. Bé, de fet van ser una carta (“la” carta) i tres quadernets. En arribar a Beijing es van fer traduir els textos i és quan Haski va conèixer les experiències vitals de Ma Yan i, malauradament, les de moltes nenes que habiten a les zones menys desenvolupades de la Xina, tot i estar al segle XX.

L’inici del llibre és la carta desesperada que Ma Yan escriu a la seva mare (que no sap llegir), demanant-li si us plau que li permeti seguir estudiant. La mare, desitjant que la seva filla tingui una vida diferent i millor a la seva, és conscient de què l’educació és la clau per aquesta nova vida, i decideix fer sacrificis inimaginables perque pugui seguir amb els estudis.

En els tres quadernets posteriors, el diari i company de viatge de Ma Yan, es descobreix com aquesta adolescent està a punt d’haver de deixar d’estudiar, per culpa de la situació de pobresa de la seva família. També com ha de viatjar més de quatre hores per anar a l’escola, com passa gana durant quinze dies per comprar un trist bolígraf o que tan sols disposa d’una camisa blanca que ha de rentar ella mateixa els caps de setmana…

Amb tot, Haski va escriure un article al gener de 2002 i, gràcies a això, desenes de lectors francesos es van oferir a pagar els estudis de Ma Yan i d’altres noies en la seva mateixa situació.

Avui, aquest diari és un best-seller, s’ha traduït a 9 idiomes, inclòs el xinès, amb el toc d’atenció que ha representat per una Xina que, malgrat el pensament de Mao de què “les dones són la meitat del cel”, està molt lluny d’arribar a la igualtat i, de fet, es tracta encara d’una situació realment dramàtica en els pobles més remots.

Finalment, dir-vos que la lectura d’aquest llibre és amena, dinàmica, i dóna una visió molt clara de la situació a la Xina rural, malgrat que, en ocasions, també hi ha fragments d’una extrema duresa… Tot i així, us el recomano: és dels què fa reflexionar!!!.

Espero que gaudiu de la lectura,…