Les dones de Beijing

És un tòpic sentir a parlar de “la dona xinesa” o “la dona japonesa”… com fa unes dècades a les nostres latituds se sentia parlar de “la dona sueca…”… És temptador i dóna una satisfactòria sensació de control de la situació aplegar allò que ens és desconegut sota una categoria fàcil d’emprar i, més subtilment, de domesticar, de fer-nos nostra i que ens permeti sentir-nos més segurs davant d’un oceà d’incerteses que no sabem classificar. Normalment com menys sabem d’una gent, d’una regió, d’una tradició (sigui intel·lectual, sigui culinària, sigui el que sigui…) més àmplies i generalistes són les categories amb les quals intentem endreçar i donar sentit a la nostra experiència. D’aquesta manera podem arribar a categories del tipus “la dona xinesa”…

Malauradament les ciències humanes i socials no estan excemptes d’aquesta temptació domesticadora de la realitat que ens supera, d’aplegar els elements, les persones més diverses, com si fossin el mateix, si comparteixen un mínim comú denominador – en aquest cas el sexe, si parléssim de gènere ja complicaríem la cosa…

En aquesta entrada voldria aprofitar una imatge capturada per casualitat, gairebé sense mirar què copsava l’objectiu (que sempre es decideix a “disparar” uns segons després d’apretar-lo, copsant doncs un moment sempre diferent d’aquell que s’havia cercat), per il·lustrar fent un breu exercici de sociologia visual el diorama de realitats que s’amunteguen sota la categoria “les dones de Beijing”, oblidant ja ” la dona xinesa” que no gosaria mai pretendre analitzar ni a partir de cent imatges…

Una realitat que a primera vista ens pot semblar més o menys homogènia revel·la, si hi fem una segona (o tercera, o quarta) mirada  diferències abismals de classe, orígens, llengua, poder adquisitiu, expectatives, plans i possibilitats de futur. Reconsiderar amb cura aquestes diversitats és essencial per entendre els processos socials que tenen lloc i els fils invisibles que connecten en un ampli teixit de relacions de tot tipus les dones de Beijing.

Fixem-nos doncs en l’esmentada fotografia:

Passejant per Beijing, a pocs metres de l’estació de metro Yong An Li, amb els ulls i l’objectiu obert, es capturen imatges com la de la fotografia. Dones diferents, aplegades sota la categoria de dones de Beijing, interactuant en un instant efímer.

Mirem la fotografia uns breus instants, destacant-ne alguns aspectes, estudiant els personatges com si es tractés d’un relat… doncs cada fotografia explica una petita història; o potser moltes… Continua llegint

Publicat dins de General

Dues activitats culturals a Madrid

Demà al matí, a les 12:30h, dins el marco d’ARCO Madrid 2011, Casa Àsia ha organitzat el “VII Seminari sobre Mapes asiàtics”. Els mapes van fer un instrument indispensable per la navegació i pel comerç, tant per mar com per terra i, en aquesta nova edició, es segueix tractant de promoure el coneixement per millorar aquesta xarxa de relacions que estimulen la comunicació de la informació i la transformació constant del què som en la “societat temps”. L’actual edició pretén reforçar l’establiment de xarxes entre Àsia i Europa, que facilitin els intercanvis en les dues direccions i afavoreixin la seva vigència mitjançant instruments que estan al nostre abast com aquetes trobades que es renoven amb la presència de nous agents del sistema de l’art internacional. Continua llegint

Publicat dins de General

Una altra novel·la de Lisa See

Aprofitant que s’han acabat els exàmens i les classes no comencen fins al 2 març, què millor que un bon llibre, per suposat relacionat amb Àsia, per no perdre el ritme…. I resulta que fa pocs mesos va arribar a les nostres llibreries, i a les meves mans, “Dos chicas de Shanghai”, de l’escriptora Lisa See.

Sobre l’autora, d’origen xinès, senyalar que va néixer a París i se’n va anar a viure a Estats Units molt jove, criant-se en el barri xinès de Los Angeles. Besnéta del patriarca del Chinatown, es va graduar a la Universitat Loyola Marimount al 1979, per després narrar l’epopeia americana del seu besavi, Fong See, en un exitós llibre de memòries titulat “On Gold Mountain”. Durant 13 anys va ser corresponsal a la costa oest del setmanari Publishers Weekly, i els seus articles han aparegut a mitjans tan importants com The New York Times, Los Angeles Times i The Washington Post.

Continua llegint

Publicat dins de General

Entrevista a José M. Gordo, llicenciat del programa

Avui entrevistem un altre dels nostres llicenciats: en José M. Gordo, que ens respon molt amablement des de la Xina.

Què et va fer animar-te a cursar aquests estudis? Tenies algun tipus de vinculació amb aquest àmbit geogràfic?

La veritat es que no tenia cap tipus de vinculació geogràfica amb l’Àsia. De fet, en sabia ben poca cosa i, sincerament, aquesta va ser una de les raons per les quals em vaig interessar: a excepció d’una gran passió pel manga, l’anime i la tecnologia, només era conscient de tenir una sèrie de vagues idees preconcebudes sobre l’Àsia Oriental i, per tant, es tractava sens dubte d’uns estudis on podia aprendre moltíssim. A més, estava decidit a començar una segona carrera en el camp de les humanitats o les ciències socials: havia considerat antropologia, psicologia, sociologia… però, d’una banda, com que residia a Irlanda en aquells moments i la metodologia de la UOC em resultava molt convenient, i la novetat que suposaven els Estudis d’Àsia Oriental, d’una altra em van fer decidir-me.

Continua llegint

Publicat dins de General

Apunt convidat: Yang Jiang: al caire de la vida

Hem convidat en Jesús Sayols, col·laborador del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i especialista en l’obra de l’escriptor xinès Qian Zhongshu, a recordar-nos una important efemèride per al 2011 que podria passar desapercebuda…

Yang Jiang: al caire de la vida, per Jesús Sayols

Aquest any 2011, l’escriptora, traductora i dramaturga Yang Jiang 杨绛, nascuda a Pequín el 7 juliol de 1911, celebra el seu centenari. Tot i que la seva figura i obra literàries s’han vist sovint eclipsades pel seu marit, Qian Zhongshu (钱钟书 1910-1998), continua sent avui en dia un referent entre els cercles intel·lectuals, acadèmics i literaris xinesos. Yang Jiang, que va ser qui va traduir per primer cop al xinès obres tan conegudes com ara el Quixot o el Lazarillo de Tormes, explica en una entrevista publicada recentment que es troba “al caire de la vida”, un moment en el qual, amb totes les experiències viscudes, continua reflexionant sobre els problemes inherents a la naturalesa existencial de l’ésser humà: d’on venim, on anem, què passa amb l’ànima quan morim, és que no mor l’ànima?

Continua llegint

Publicat dins de General