És un tòpic sentir a parlar de “la dona xinesa” o “la dona japonesa”… com fa unes dècades a les nostres latituds se sentia parlar de “la dona sueca…”… És temptador i dóna una satisfactòria sensació de control de la situació aplegar allò que ens és desconegut sota una categoria fàcil d’emprar i, més subtilment, de domesticar, de fer-nos nostra i que ens permeti sentir-nos més segurs davant d’un oceà d’incerteses que no sabem classificar. Normalment com menys sabem d’una gent, d’una regió, d’una tradició (sigui intel·lectual, sigui culinària, sigui el que sigui…) més àmplies i generalistes són les categories amb les quals intentem endreçar i donar sentit a la nostra experiència. D’aquesta manera podem arribar a categories del tipus “la dona xinesa”…

Malauradament les ciències humanes i socials no estan excemptes d’aquesta temptació domesticadora de la realitat que ens supera, d’aplegar els elements, les persones més diverses, com si fossin el mateix, si comparteixen un mínim comú denominador – en aquest cas el sexe, si parléssim de gènere ja complicaríem la cosa…

En aquesta entrada voldria aprofitar una imatge capturada per casualitat, gairebé sense mirar què copsava l’objectiu (que sempre es decideix a “disparar” uns segons després d’apretar-lo, copsant doncs un moment sempre diferent d’aquell que s’havia cercat), per il·lustrar fent un breu exercici de sociologia visual el diorama de realitats que s’amunteguen sota la categoria “les dones de Beijing”, oblidant ja ” la dona xinesa” que no gosaria mai pretendre analitzar ni a partir de cent imatges…

Una realitat que a primera vista ens pot semblar més o menys homogènia revel·la, si hi fem una segona (o tercera, o quarta) mirada  diferències abismals de classe, orígens, llengua, poder adquisitiu, expectatives, plans i possibilitats de futur. Reconsiderar amb cura aquestes diversitats és essencial per entendre els processos socials que tenen lloc i els fils invisibles que connecten en un ampli teixit de relacions de tot tipus les dones de Beijing.

Fixem-nos doncs en l’esmentada fotografia:

Passejant per Beijing, a pocs metres de l’estació de metro Yong An Li, amb els ulls i l’objectiu obert, es capturen imatges com la de la fotografia. Dones diferents, aplegades sota la categoria de dones de Beijing, interactuant en un instant efímer.

Mirem la fotografia uns breus instants, destacant-ne alguns aspectes, estudiant els personatges com si es tractés d’un relat… doncs cada fotografia explica una petita història; o potser moltes… Continua llegint →