Avui entrevistem un altre dels nostres llicenciats: en José M. Gordo, que ens respon molt amablement des de la Xina.

Què et va fer animar-te a cursar aquests estudis? Tenies algun tipus de vinculació amb aquest àmbit geogràfic?

La veritat es que no tenia cap tipus de vinculació geogràfica amb l’Àsia. De fet, en sabia ben poca cosa i, sincerament, aquesta va ser una de les raons per les quals em vaig interessar: a excepció d’una gran passió pel manga, l’anime i la tecnologia, només era conscient de tenir una sèrie de vagues idees preconcebudes sobre l’Àsia Oriental i, per tant, es tractava sens dubte d’uns estudis on podia aprendre moltíssim. A més, estava decidit a començar una segona carrera en el camp de les humanitats o les ciències socials: havia considerat antropologia, psicologia, sociologia… però, d’una banda, com que residia a Irlanda en aquells moments i la metodologia de la UOC em resultava molt convenient, i la novetat que suposaven els Estudis d’Àsia Oriental, d’una altra em van fer decidir-me.

Tenies algun tipus d’idea predeterminada o expectatives sobre les temàtiques o continguts que et trobaries a les assignatures dels Estudis d’Àsia? Es van acomplir? Què et va sorprendre?

Si és cert que tenia idees preconcebudes sobre l’Àsia, no en tenia cap sobre el que em podria trobar en aquest estudis en quant a temàtica i continguts. De fet, el que em feia més por era el poder o no mantenir una disciplina d’estudi pel meu compte, si sabria valorar quanta càrrega lectiva seria capaç d’afrontar cada semestre… i el que em va sorprendre és lo senzill que em va resultar mantenir la disciplina, per que m’ho passava molt bé estudiant. Habitualment, era com llegir un bon llibre o anar al cinema, una cosa que fas de bon gust. Bé, en uns estudis amb tanta varietat de matèries, sempre tens les teves preferides, però procurava equilibrar cada semestre l’elecció de les assignatures que potencialment més i menys em podien agradar. En quant a sorpreses, una de les coses per les que sentia més curiositat era per la llengua xinesa: cóm es podria estudiar i aprendre el que per mi era en aquells moments un munt de palets estranys sense cap ni peus? En seria capaç? I és que, quan comencen a adquirir sentit els traçós, quan la lògica que hi ha al seu darrera es comença a desvetllar, et sens realment com un nen petit, que, sí, de vegades pensa ‘uff, ara m’haig d’estudiar de memòria tot això i escriure-ho no-sé-quants cops’ però al mateix temps està descobrint tot un món nou.

Quines experiències en destacaries? Recordes alguna anècdota curiosa?

La realització tant del Treball de recerca com del Pràcticum. Va ser una experiència molt important a nivell personal, ja que vaig tenir l’oportunitat de fer-los durant un any que vaig residir a la Xina, dedicant-me només a aprendre xinès i a desenvolupar aquest projectes. Soc conscient de que això, malauradament, no és possible per a tothom; en el meu cas van coincidir una sèrie de circumstàncies que em van permetre gaudir d’aquesta oportunitat i vaig provar d’investigar tan a fons com pogués. Els meus treballs tractaven del còmic a la Xina i recordo molt les entrevistes que vaig poder realitzar. Com a anècdota, crec que sempre recordaré un dia que vaig recórrer Shanghai d’un cantó a l’altre amb un amic xinès que m’ajudava (estudia un doctorat en filosofia als Estats Units), per parlar amb una editorial estatal, ens uns antics edificis d’oficines, i amb una petita editorial d’emprenedors que començava amb tota una estratègia de comercialització de còmics clàssics online. No teníem ni cita prèvia, ni estàvem segurs de amb qui parlar, però tothom ens va rebre de meravella i les respostes, tan summament diferents, tant en to com en contingut, a les mateixes preguntes, a més del punt de vista del meu amic, van ser molt aclaridores, no ja només pel meu treball, sinó sobre els diferents mons que ens podem trobar a la Xina d’avui dia; tot plegat va ser una mica un petit viatge del passat al present i al futur del país.

Vas cursar aquests estudis des de l’estranger, oi? Com valores l’experiència? Et va suposar algun tipus de dificultat?

Sí, vaig començar estudiant des d’Irlanda i, com he dit, el darrer any ho vaig fer des de la Xina. Tot va funcionar perfectament, especialment si feia les PAC, ja que després podia fer online la prova final. Tampoc en suposava un gran inconvenient fer exàmens a Barcelona quan era el cas (per xinès, l’havia de fer tant si entregava les PAC com si no), tot i que, el darrer any, si que va ser una mica problemàtic haver de tornar de la Xina per fer només l’examen de xinès. En aquest sentit, crec que seria d’ajuda que en casos així hi hagi alguna manera de fer l’examen a l’ambaixada, consolat o al Instituto Cervantes, especialment si estàs en un país on hi ha consultors dels estudis. Però, excepte per això, no vaig tenir cap tipus de problema i l’entorn virtual en va funcionar perfectament. A banda d’una altra anècdota: un cop, un consultor ens va fer arribar un document que mencionava les paraules ‘Falung Gong’ al títol i els que estàvem a la Xina, no podien obrir l’email, la censura ens desconnectava d’internet! Però es va solucionar ràpidament reenviant l’arxiu amb un títol menys ‘sospitós’.

Fes-nos cinc cèntims del projecte final que vas fer en el marc de les assignatures Treball de recerca i Pràcticum…

Com he comentat, vaig estudiar el còmic xinès. En el Treball de recerca, vaig fer una descripció històrica dels seus orígens i desenvolupament fins a la Revolució Cultural, un moment de ruptura en tots els sentits a la Xina, centrant-me en les dues formes amb més èxit i que millor representaven la societat xinesa de l’època: el manhua, equivalent, en aquell moment, a les tires i vinyetes de premsa,i a les il·lustracions de revistes especialitzades i d’art, més polític, crític i intel·lectualitzat, i el lianhuanhua, definit pel seu format, de la mida del palmell d’una mà i equivalent als nostres ‘tebeos’, historietes il·lustrades que cobrien tot tipus de temes (des de clàssics xinesos i occidentals, a èxits operístics i cinematogràfics, contes per nens i pornografia) que eren immensament populars entre els infants i les classes baixes, motiu pel qual els comunistes l’escollirien posteriorment com a model de ‘literatura popular’, impulsant-lo espectacularment amb la seva arribada al poder i tractant de controlar el missatge. Això em va semblar molt interessant i, en el Pràcticum, vaig aprofundir amb l’estudi d’una obra de lianhuanhua molt significativa: ‘Sunwukong i el dimoni dels ossos blancs’, que va gaudir d’un gran èxit. Publicada just abans de la Revolució Cultural i artísticament excepcional, es basa en un episodi del clàssic literari xinès ‘Viatge al Oest’, però es modifiquen i s’emfasitzen, o no es mencionen, certs aspectes, d’acord amb l’agenda política del moment, pel que el seu anàlisi reflectia molt bé, entenc, les contradiccions de l’època.

El fet d’haver cursat aquests Estudis, t’ha obert les portes professionalment? Si no és així, tens expectatives d’establir vincles professionals amb Àsia en el futur?

Doncs sí, porto un any vivint i treballant a la Xina i amb intenció d’establir-me aquí per temps indefinit. Aquests Estudis han estat clau per decidir-me a establir-me a la Xina i gaudir de bones perspectives de futur.

Què recomanaries als estudiants actuals o a algú que vulgui estudiar Estudis de l’Àsia Oriental en un futur?

Els estudis comprenen moltes matèries: culturals, econòmiques, històriques, geogràfiques, lingüístiques, el món dels negocis… Així, penso que s’ha d’estar motivat per conèixer tots els aspectes tant del passat com del present d’aquesta regió, més que per un camp en concret. També, en aquest sentit, és important tenir clares les expectatives: per la seva durada i diversitat de matèries, el grau de profunditat és, òbviament, limitat, però, sens dubte, aquests Estudis són una gran porta d’entrada per poder arribar, més endavant, a ser experts en un àrea específica del coneixement en quant a l’Àsia Oriental.