Al Japó de principis del segle XX, els moviments socialistes i anarquistes començaren a organitzar-se i manifestar la seva lluita per la justícia social i la llibertat política. Des del punt de vista de la teoria de les idees, el Període Meiji (1868-1912) ens ofereix un panorama intel·lectual realment interessant ja que, per un costat, hi ha certs cercles intel·lectuals que acaben unint-se al sistema imperant i, d’altres, sorgits de la transformació política, social i econòmica d’aquells anys, pugnen per ocupar els espais públics que necessitaven d’especial atenció.

Davant qualsevol història narrada, trobem que normalment es descriu el passat d’una manera lineal on poques vegades s’aprecien els serrells individuals i col·lectius que sorgeixen als marges del tapís de qualsevol relat, també agents de la mateixa formació històrica. Això fa que, en moltes ocasions, s’obviïn amb facilitat subjectes de la història que van obrir les escletxes que possibilitarien canvis i avenços socials posteriors. Podem parlar, com és el cas aquí, de l’important paper que algunes dones japoneses jugaren en la seva lluita per la igualtat de gènere i, en consonància, per la igualtat de classes. Una d’aquestes pioneres de la lluita a favor de la justícia social, la llibertat política i la individualitat va ser KANNO Sugako (1881-1911). En el centenari de la seva mort, aprofitem aquí per revisar breument una part de la seva biografia.

Kanno, interessada pels moviments reformistes de principis del segle XX al Japó, va lluitar per acabar amb el sistema legalitzat de bordells al país i contra la impunitat dels agressors sexuals publicant diversos articles periodístics on volia utilitzar la seva veu escrita per potenciar i enfortir el canvi de visió i de situació de les dones a la societat japonesa. Per Kanno, aquesta transformació, segons pensava, s’havia de realitzar de manera simètrica a la lluita de classes i la defensa dels drets de la classe treballadora.

Des de 1908, es coneix de la participació activa de Kanno a mítings anarco-socialistes. Precisament per la seva associació amb els primers col·lectius socialistes i anarquistes japonesos i per difondre les seves idees a les revistes i publicacions d’aquests primers partits organitzats, fou arrestada en diverses ocasions i acusada de fomentar actes revolucionaris i revoltes. L’any 1909, Kanno i KOTOKU Shusui (1871-1911), un intel·lectual que havia sorgit de les primeres files socialistes i que posteriorment va radicalitzar la seva postura política amb una posició més pròxima a l’anarquisme actiu, van fundar el diari Jiyu Shiso (Lliure Pensament), un mitjà escrit idoni per expressar les seves crítiques a l’aparell governamental d’aquell temps. De seguida, Kanno i Kotoku van començar a ser assetjats per les autoritats i arrestats per tal d’impedir l’edició i la publicació del diari i de les seves idees contràries a l’opressió del govern. Ella, empresonada diverses vegades per aquests motius, va continuar, però, col·laborant amb els grups socialistes i anarquistes, fins al punt de ser reconeguda com una figura clau en la ideació d’un pla per atemptar contra l’emperador (el conegut com Incident d’alta traïció).  

La perpetuació de l’acció terrorista volia utilitzar-se per mostrar que, més enllà de la seva persona, l’emperador Mutsuhito era el símbol de l’explotació econòmica i l’arrel de la incultura d’una població emmanillada als anells de ferro de la roda del capital i la industrialització. Una població, per tant, que era l’energia necessària per al capitalisme salvatge però que es volia mantenir dòcil sota la ignorància, les creences supersticioses i l’analfabetisme. Per Kanno, la manera desesperada, però vàlida per aixecar consciències, ja no era una altra que el despertar social induït amb disturbis, actes revolucionaris i anarquisme. L’objectiu de l’acte terrorista contra l’emperador no consistia en assassinar a l’home, sinó assassinar la facticitat de la seva figura com signe representatiu de l’opressió de les homes i les dones del Japó d’aquells primers anys del sagnant segle XX.

La trama i els plans per atemptar contra l’emperador van ser descoberts l’any 1910 quan un treballador de la prefectura de Nagano involucrat al complot, MIYASHITA Takichi (1875-1911), va ser descobert manipulant els explosius que es volien emprar per fabricar la bomba que assassinaria a l’emperador. Aquest fet i la relació de Kanno i Kotoku van servir de pretext al govern per arrestar-los juntament amb d’altres líders socialistes, anarquistes i comunistes. Kanno, Kotoku i vint-i-cinc persones més relacionades directa o indirectament amb la conspiració, van ser jutjats per aquest intent de magnicidi. Dels vint-i-sis acusats, inicialment, vint-i-quatre van ser condemnats a mort i dos a presó. Posteriorment, es van commutar dotze de les sentències a mort que van quedar reduïdes a presó. Kanno no va ser un dels acusats que van gaudir d’aquesta commutació de pena i, el mes de Gener de 1911, va ser executada.

El seu testimoni i les seves reflexions, tant ideològiques com íntimes, les va reflectir en el seu diari escrit a presó, Una pausa camí a la mort (1911), testimoni literari de la seva personalitat, la seva lluita i, també, la seva fragilitat davant la fi forçada de la seva vida:

Nascuda en un petit país, estic sacrificant el meu cos per una espurna d’esperança.

Per saber més, podeu llegir el següent article: BOWEN RADDEKER, Hélène, “Sexual Equality and its Lawful and Out-Law (Anarchist) advocates in Imperial Japan”, a Intersections: Gender, History and culture in the Asian Context, Nr. 7, March 2002. URL: http://intersections.anu.edu.au/issue7/raddeker.html

[Foto: Notícia sobre el judici de l’incident d’alta traïció al diari Tokio Asahi Shimbun 11/12/1910 『東京朝日新聞』（明治４３年１２月１１日付け） URL: http://roudouundoumeiji.com/rekisi-24.html ]

Montserrat Crespín Perales