Reprenent la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, hem tingut l’ocasió d’entrevistar a Albert Nolla, un dels nostres tutors més veterans i especialista en la traducció del japonés. Esperem que gaudiu de l’entrevista. Gràcies Albert!
Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Vaig començar el curs 2004-2005, poc temps després que es posessin en marxa els estudis de l’Àsia Oriental. Era un moment en què el nombre d’estudiants que es matriculaven als estudis creixia de manera espectacular i calia incorporar nous tutors per atendre les seves necessitats.
Com definiries la teva tasca com a tutor dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC i què en destacaries?
Diria que la tasca del tutor consisteix bàsicament a ser un punt de referència per als estudiants per intentar canalitzar o solucionar allò que no està previst en la normativa de la UOC o en els plans d’estudis. Hi ha una part de la feina que es basa en tasques més aviat rutinàries (com ara donar informació general, fer matrícules, etc.), però la part més interessant és quan et trobes amb casos particulars, que sovint estan relacionats amb qüestions més personals que acadèmiques.
En tot el temps que portes col·laborant amb la UOC deus haver viscut moltes anècdotes. Ens n’expliques alguna?
Potser no és una anècdota concreta, però sí que guardo un molt bon record de quan les matrícules eren presencials i els tutors ens havíem de desplaçar als centres de suport repartits per tot Catalunya. Eren uns dies de feina força intensa que, més enllà d’orientar els estudiants, et permetien conèixer persones interessants i apassionades pels estudis que estaven a punt d’encetar. Aquelles entrevistes et feien adonar que hi havia moltes persones que feia anys que esperaven la creació d’uns estudis relacionats amb l’Àsia oriental. A més a més, les entrevistes ajudaven a crear una relació amb l’estudiant que transcendia l’àmbit purament acadèmic i que, en alguns casos, ha continuat fora de la universitat.
Has traduït, entre altres, llibres com Tòquio blues, de Haruki Murakami. Quin va ser el motiu pel qual et vas dedicar a la traducció del japonès i a la docència?
Després d’estudiar japonès dins la llicenciatura en Traducció i Interpretació a la UAB (1992-1996), vaig decidir passar una temporada al Japó per millorar el nivell d’aquest idioma. Gràcies al programa d’intercanvi de la UAB, vaig estudiar dos anys a la Universitat de Sophia de Tòquio, durant els quals vaig viure amb una família japonesa i vaig conèixer de primera mà la cultura i la literatura del país.
Després vaig voler completar la meva formació amb un Màster en Estudis Japonesos a la Universitat de Sheffield (Regne Unit), ja que a casa nostra encara no existia la possibilitat de fer estudis de postgrau relacionats amb el Japó.
L’any 2001 vaig tornar a Catalunya amb la intenció de posar en pràctica el que havia après durant aquells anys de formació a l’estranger. Vaig començar a traduir alguna novel·la pel meu compte amb la idea de presentar-la a algunes editorials, i al cap de poc se’m va presentar la possibilitat de traduir La clau, de Tanizaki, per Edicions 62. Aquesta va ser la primera feina seriosa que vaig fer en aquest camp. Després en va venir alguna altra, fins que va arribar el fenomen Murakami, que de retruc ha despertat l’interès per traduir altres autors japonesos.
D’altra banda, des del curs 2004-2005 faig classes de llengua, cultura i literatura japoneses a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, que és una feina es pot combinar bé amb la traducció.
Què et sembla la iniciativa del nostre blog?
El blog em sembla un punt de trobada molt interessant per compartir informacions relacionades amb el món de l’Àsia oriental i per donar a conèixer les persones (estudiants, consultors, etc.) que formem part d’aquest col·lectiu a la UOC en particular i a casa nostra en general. A més a més, crec que té un enfocament prou ampli i multidisciplinari perquè pugui interessar persones provinents d’àmbits diferents.
Més informació sobre Albert Nolla: aquí.