Fernando Schwartz va néixer a Ginebra al 1937. Diplomàtic i fill de diplomàtic, ha viscut a Roma, Viena, Centre Amèrica, París, Londres, Nova Yorrk, Kuwait i La Haia. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid i a continuació, a l’Escola Diplomàtica fins a integrar-se al cos diplomàtic. Va ocupar diversos llocs a les ambaixades, sent ambaixador a Kuwait (el més jove que ha tingut Espanya) i a Holanda. Assegura que aquesta pèrdua de nacionalitat li va comportar la seva tolerància i visió cosmopolita fins que, finalment, va aturar-se prop de la Cartuja de Valldemossa, a l’Illa de Mallorca. Abans, però, va ser Portaveu del Govern en Assumptes Exteriors i va abandonar la carrera per treballar en una empresa de headhunters. Posteriorment es va incorporar al Grup Prisa, en el què va ser conseller editorial a “El País” i, a més, durant nou anys també va presentar el programa “Lo Mas + de Canal +”. Com veieu, tot un personatge…

En quant a la seva trajectòria com a escriptor, va publicar el seu primer llibre al 1971, en concret, un assaig sobre “La internacionalización de la guerra civil española”. Amb els anys, li van seguir: “La conspiración del Golfo” (1982, finalista del Premi Planeta), “La venganza” (1988), “El densencuentro” (1996, guanyador del Premi Planeta), “El engaño de Beth Loring” (2000), “Las anécdotas de la diplomacia” (2000), “Cambio dos de veinticinco por una de cincuenta” (2002), “Vichy 1940” (2006) i el darrer fins ara, “El cuenco de laca” (2008).

Entrant de ple en aquesta última novel·la, “El cuenco de laca”, podem començar pel seu títol. Al principi, l’autor n’havia pensat un altre però, segons explica, el definitiu li va venir de cop. En paraules textuals seves: “Un cuenco pequeño de laca es fruto de muchos años de trabajo; un humilde recipiente que apenas vale unos céntimos pero que es muy bello duro e indestructible, adjetivos que resumen exactamente a la protagonista de la novela y a todo el pueblo vietnamita. Además, este recipiente posee un gran poder simbólico de la filosofí­a oriental, en la que todo ocupa su lugar y donde existe un continente y el contenido que le da sentido.”

El llibre està ambientat a Vietnam, a la I Guerra d’Indochina. És la història d’una noia, la Lien, una de les moltes emigrants vietnamites afincades a França a la II Guerra Mundial, que torna al seu país seguint les passes del seu pare, un important metge de la resistència vietnamita. Durant la seva estància a Vietnam haurà de viure i patir en primera persona les atrocitats del conflicte per la independència del seu poble.

Durant la història es recrea molt bé el Vietnam d’aquella època i, sobretot, s’il·lustra en detall la hibridació cultural dels emigrants vietnamites a França i els conflictes d’identitat d’aquestes persones. En aquell moment, ser vietnamita i francès alhora podia ser complicat, tot i que avui en dia hi hagi moltes persones que són híbrids culturals i això no representi cap problema.

La veritat és que a mí personalment m’ha agradat molt. És bastant llarg (328 pàgines!) però molt amè a l’hora de llegir-lo. Té estones més intenses, algunes fins i tot dures,… i altres més descriptives. Però sens dubte, enganxa fins al final!!!!.

Espero que gaudiu de la lectura,…