Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i us presentem la que hem realitzat a la Yildiray Ileri, un dels nostres estudiants ja llicenciats. Yildiray, d’origen turc, va començar els Estudis de l’Àsia Oriental a la UOC quan es van posar en marxa (2003). Gràcies Yildiray!

Des de la perspectiva d’una persona que ha viscut a diversos països i que per tant coneix de primera mà diferents cultures i llengües com tu, què creus que poden aportar  als estudiants i a una societat com la nostra uns estudis com els d’Àsia Oriental?

És vital pels catalans i per Catalunya els coneixements del nostre món, i de forma contínua. Els coneixements d’altres societats i cultures ens fa més socials, actius i més conscients de la problemàtica de “l’altre”, que és el camí per a un món que elimina tot tipus de discriminació i s’aproxima a la pau definitiva. En aquest sentit els Estudis d’Àsia Oriental intenten omplir un buit molt gran de desconeixement que existeix en la nostra societat sobre l’Orient.

A tu, què et va fer animar a cursar aquests estudis? Tenies algun tipus de vinculació amb aquest àmbit geogràfic?

No tenia cap vinculació prèvia però tenia molt d’interès per conèixer tot sobre l’Orient i especialment sobre l’Àsia Oriental.

Abans de començar els Estudis, tenies algun tipus d’idea predeterminada o expectatives sobre les àrees de coneixement que et trobaries a les assignatures dels Estudis de l’Àsia Oriental? Si és així, es van acomplir? I, què et va sorprendre?

Tenia certes expectatives i idees sobre el que trobaria però malgrat això el contingut del programa i la gent (els alumnes, els professorat, l’entusiasme inicial) em van sorprendre gratament.

Quina és la teva experiència respecte a cursar els Estudis de forma virtual? Què en destacaries?

La primera sorpresa va ser la complexitat tecnològica (per estudiar Xinès de forma virtual necessitava una disposar d’infraestructura, i no va ser fàcil). Érem els primers estudiants que utilitzàvem tota la nova logística. Però fora d’aquest dificultat inicial, la resta va ser molt gratificant perquè realment els cursos eren molts intensos i apreníem molt; diria que, fins i tot, més que en una formació universitària presencial.  Aquesta ha estat la segona sorpresa. És a dir, un s’havia d’esforçar molt si volia tenir bones notes.

Recordes alguna anècdota curiosa de la teva experiència a la UOC en general i amb els Estudis en particular?

Sí, les primeres converses on-line en xinès entre els companys i la professora: semblaven tan surrealistes! (tal com he dit abans, l’entorn tecnològic era més limitat inicialment, però la nostra voluntat era superior).

Com valores l’aprenentatge de llengua xinesa? Què et va aportar l’estudi d’aquesta llengua? Has tingut l’oportunitat d’usar-la?

És la cosa més difícil i alhora més divertit que he tingut en tota la meva vida. Ho dic jo que parlo més de 6 idiomes! Estudiar la llengua xinesa ha estat una experiència molt extranya i enriquidora i no puc transmetre fàcilment els sentiments que vaig tenir. Em va obrir una finestra que fins aquell moment no era conscient de la seva existència. Però haig de dir que és una llengua molt difícil d’aprendre. Desgraciadament no l’he pogut utilitzar mai perquè a la meva edat les coses s’aprenen amb lentitud i s’obliden amb rapidesa.

Què t’ha aportat personalment i professionalment la teva formació a la UOC, i concretament dels Estudis de l’Àsia Oriental?

Professionalment parlant no n’he fet cap l’ús concret, però era conscient que seria així. Personalment, ha estat una experiència magnífica i inoblidable. No descarto tornar a estudiar si trobés possibilitats de fer coses sense comprometre’m d’obtenir un títol o graduació. Només per poder continuar gaudint de l’estudi d’un món que ara per ara encara és un desconegut per a mi.