Les emocions de l’Altre

En el marc d’un debat que vaig tenir la sort de poder presenciar a l’entorn de la molt recomanable pel·lícula de Tian Zhuang-Zhuang, “L’estel blau”, van sorgir algunes, forces, reflexions sobre l’emocionalitat expressada en aquesta pel·lícula (i en el cinema xinès en general) que em van obligar a reflexionar sobre el rol que donem a les emocions (expressió, vivència, interpretació de les mateixes) en els processos de construcció de l'”Altre”.

Per centrar el que voldria comentar, us adjunto un breu tràiler de la pel·lícula – està en japonès, però és de llarg el millor que he trobat per recalcar en poc més d’un minut  algunes de les escenes d’expressió emocional que volia destacar.

Hauria de començar compartint potser la meva impressió de la pel·lícula pel que fa referència al contingut emocional i a la forma en la qual els actors posen en escena les emocions dels personatges: Abans de plantejar-me mirar la pel·lícula amb les ulleres de la sociologia de les emocions; és a dir, com a espectadora en el meu temps lliure, em va semblar que “L’estel blau” era una pel·lícula extraordinàriament emocional – tant en relació a la interpretació dels actors, com a la perspectiva general de sensibilitat d’infant des de la qual està escrita, com l’efecte sobre l’espectador que, al finalitzar la cinta, se sent emocionalment estirat a terra, com el seu narrador, mirant l’estel trencat atrapat a les branques d’un arbre, encara intentant arrencar el vol.
En resum: des de la perspectiva potser d’aquell que ha passat temporades a la Xina, probablement al sud-est o est d’Àsia en general o que, fins i tot, hi ha viscut durant un temps, l’emocionalitat de la pel·lícula és colpidora… Un donat per descomptat més de la nostra recepció en primera persona d’un producte cultural.
En l’esmentat debat – que no estava centrat en sociologia de les emocions ni en la interpretació de les mateixes – em va sorprendre veure com es feien tot un seguit d’intervencions (que de seguida despertaven assentiment i consens entre els companys) que destacaven la poca emocionalitat en la interpretació de la història. Una poca emocionalitat, afegien els participants al debat, que és característica de les “societats” i “cultures” de l’est d’Àsia en general.
Davant d’aquestes afirmacions, que al principi vaig suposar que serien esporàdiques però que poc a poc van esdevenir un eix clau del debat,  una certa sensació de desconcert em va colpir.  És a dir… sense encara l’explicació, sense l’observació de segon ordre, per posar-ho en termes de Luhmann, em preguntava innocentment: Però com pot ser que no hi vegin expressió d’emocions? A les escenes d’amor paterno i materno-filial, a les escenes de ràbia, de por, de pànic i ansietat, a les escenes d’enveja, a les escenes de vergonya… Hi ha tanta emoció que traspua de cada segon de la cinta!
Poc a poc va anar sorgint la distància respecte la primera reacció pròpia, a més de la distància davant les paraules dels companys… i dos elements se’m van cristal·litzar com els vehiculadors de l’esmentada explicació/observació de segon ordre (és a dir, observant l’observació – i la lectura de la situació – dels que interactuen). Per una banda, trobem el clàssic de les ulleres que ens posem per fer sentit de la realitat que ens envolta, ulleres que ja no ens sabem treure si no és en base a un exercici autoreflexiu que implica trencar-les/te a trossos. Unes ulleres que es construeixen a partir de la nostra infantesa, quan som socialitzats pels qui ens envolten i després pel grup més en general del qual formem part. Unes ulleres que ens ensenyen a mirar com miren els altres, aquells qui estimem, aquells qui comparteixen classe o escola amb nosaltres, aquells que es mouen per la mateixa ciutat, aquells que formen part de la nostra mateixa “societat” o comunitat imaginada. Les ulleres occidentals que miren l’est d’Àsia veuen una manca d’emocions per tot arreu: en les relacions paterno-filials, de parella, amb els fills… tot tenyit per uns suposats valors confucians que entenen resumits en les paraules jerarquia i submissió i que fan que veritables expressions d’amor sublims passin com a submissió paterno-filial o d’esposa a espòs (que no diem que això no existeixi – només diem que entendre la Xina actual amb aquestes ulleres (reduccionistes a més a més de la nostra Western made versió del confucianisme) és com entendre la Catalunya d’avui des de la perspectiva del catolicisme practicant i, si hi voleu afegir més sang i fetge, dels càtars, ja posats).
L’altra explicació – no poc lligada amb la primera – fa directe referència a la sociologia de les emocions: malgrat que el fet de ser éssers emocionals (fet que s’escapa a allò que podem treballar des de la sociologia), la nostra dimensió emocional és una dimensió essencialment social. És essencialment social en tant que és forjada, formada i dotada de sentit en un llarg procés de socialització que ens explica des dels primers anys de la nostra vida com hem d’expressar l’alegria, la pena, l’enveja… i és més: què són l’alegria, la pena, l’enveja… i l’amplíssim ventall d’emocions humanes ja filtrades a través dels conceptes de cada llengua particular!
Certament la socialització en emocions a l’Àsia Oriental ha estat diferent que l’europea, però aprendre llengües és similar a aprendre codis i normes de sociabilitat: fins que aprens que moure la mà d’esquerra a dreta (i a l’inrevés) per saludar, pot ser que tot aquell que et faci aquest senyal el prenguis per boig, estrany o maleducat perquè no et saluda. Sovint, no sabem llegir, no sabem entendre l’altre, i no el sabem “desxifrar”, … però aquest és bàsicament el nostre problema i la nostra mancança! No ens diu res de la sociabilitat o, en el cas que parlàvem, de les emocions o de l’expressió de les emocions de l’altre : més que destacar el fet que no les sabem captar i interpretar. D’aquí a dir que no hi són… hi fa falta una bona dosi d’orientalisme.

Publicat dins de General

La última concubina: un llibre per traslldarar-se a l'antic Japó

L’escriptora Lesley Dower és filla de mare xinesa i pare canadenc, professor de xinès a la Universitat de Londres. Les obligacions laborals dels seus pares van fer que passés la seva adolescència i joventut al Japó, on va quedar fascinada per aquella cultura. Tant fascinada, que alguns anys després, tot i haver-se instal·lat a Anglaterra, va dedicar part de la seva feina a explicar el funcionament d’aquell país. A més d’exercir com a periodista al Sunday Times, al Wall Street Journal, al Financial Times, Channel 4 i la BBC, ha escrit llibres de cuina japonesa, biografies de geishes (sent la més coneguda “Sadayakko: la geisha que va conquerir occident”) centenars de reportatges. Però es veu que Lesley Downer sempre va tenir una passió secreta: la cultura dels “shogun” i en especial la seva tendència a tenir concubines als seus palaus. Per això, quan va descobrir que el darrer shogun havia tingut un harem amb 3000 concubines, va decidir escriure “La última concubina”, una novel·la basada en fets històrics i ambientada en una de les etapes més turbulentes del Japó. Continua llegint

Publicat dins de General

Yu Hua i el 35 de maig

En un article publicat fa tot just una setmana a The New York Times, l’escriptor Yu Hua feia una dissecció magnífica sobre la diferència entre l’assaig i la ficció aplicada a la realitat xinesa actual, l’ús d’internet i la censura.

L’article s’obria així: You might think May 35th is an imaginary date, but in China it’s a real one. Here, where references to June 4 — the date of the Tiananmen incident of 1989 — are banned from the Internet, people use “May 35th” to circumvent censorship and commemorate the events of that day. Earlier this year I visited Taiwan, where my book China in Ten Words had just been released. “Why can’ t this book [un assaig] be published in mainland China,” I was asked, “when your novel Brothers can?” That’s the difference between fiction and nonfiction: Although both books are about contemporary China, Brothers touches on things obliquely and so slips through the net, whereas China in Ten Words, by straight talking, goes beyond the pale. “Brothers does a May 35th,” I explained, “and China in Ten Words is more like June 4th.”

En un estil molt propi d’ell–murri i punyent a la vegada–i sense frivolitzar malgrat algun apunt humorístic, Yu Hua ens recorda que aquesta manera d’evitar la censura digital demostra una capacitat de jugar amb el llenguatge que és ben artística: Chinese people give full rein to the rhetorical functions of language, elevating to a sublime level both innuendo and metaphor, parody and hyperbole, conveying sarcasm and scorn through veiled gibes and wily indirection. Surely our language has never been as rich and vital as it is today.

Ara només ens falta ser capaços d’interpretar aquesta riquesa retòrica (i literària!) d’una manera que estigui a l’altura de les circumstàncies i que no es quedi amb els clixés i els tòpics maniqueus de sempre. Sovint, a Occident, fem interpretacions ben poc sofisticades de representacions i textos complexos que ens parlen d’una Xina complexa.  Per entendre els autèntics 4 de juny xinesos, doncs, ens cal parar més atenció als 35 de maigs que ens els expliquen.

Publicat dins de General

Cicle de cinema: “Generacions urbanes en el cinema xinès actual”.

Des del passat 07 de maig i fins al 16 de juliol, a la seu de Casa Àsia de Barcelona, podeu gaudir de manera gratuïta (fins a completar l’aforament), del cicle de cinema “Generacions urbanes en el cinema xinès actual”. Aquest programa inclou produccions que equivalen a narracions insubstituïbles per reconstruir la història del cinema xinès recent, on el seu caràcter experimental es fa visible en l’exploració de mitjans i recursos cinematogràfics, i en la seva aproximació a la realitat.

Pels que estigueu interessats, a continuació us indico les projeccions que es faran properament: Continua llegint

Publicat dins de General

Cursos d’estiu – UOC

La matrícula dels cursos d’estiu que organitza el Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC està oberta fins el 4 de juliol. Us recordem els cursos, que s’impartiran del 6 al 30 de juliol:

Itadakimasu: alimentació i cultura al Japó
(a càrrec de Delia Sagaste Abadía)

 

 

 

 
Aquest curs se centrarà en la relació entre cultura i alimentació en la societat japonesa, fent un especial èmfasi en la relació que hi ha entre menjar, religió i estètica tradicional. Més informació

Japan Pop: la cultura popular japonesa de masses. Manga, anime i mésatí I
(a càrrec de Dani Madrid Morales i Guillermo Martínez Taberner)

 

 

 

En una època en què sovint es posa en dubte la salut del sector editorial, especialment el sector encarat als joves, el manga es presenta amb salut robusta. El curs intentarà entendre aquest fenòmen. Més informació

Publicat dins de General

Centenari d’una revolució

El 2011 és un any de commemoracions xineses. Alguns mitjans parlen del 45è aniversari de la Revolució Cultural que Mao Zedong va endegar per acabar amb els seus oponents dins el Partit Comunista Xinès i tornar a ser el timoner omnímode de la Xina. Difícilment ningú celebrarà aquest esdeveniment tan funest per milions i més milions de xinesos. Hi ha un altre aniversari, però, que una part dels xinesos sí està disposada a celebrar: el centenari de la República de la Xina.

El 10 d’octubre de 1911 es va produir un aixecament a la ciutat de Wuchang que es considera l’inici de la Revolució de Xinhai i que el 29 de desembre d’aquell mateix any va culminar amb la proclamació de Sun Yat-sen (1866-1925) com a primer president de la República. Continua llegint

Publicat dins de General

Algunes activitats per començar l'estiu

Vietnam està duent a terme un desenvolupament sense precedents. En els últims deu anys ha passat de tenir el 60% de la població per sota del llindar de la pobresa a només un 16%. Però, tot i així, cal preguntar-se si aquest desenvolupament econòmic ve acompanyat també d’un desenvolupament social. De fet, quin paper juga la dona en aquest procés?. Aquesta i altres preguntes es plategen al documental “Una lluita pel desenvolupament humà i la igualtat de gènere” que té una durada d’uns 14 minuts. Després del documental, hi haurà una exposició fotogràfica, on les dones són les protagonistes de la seva autonomia i desenvolupament. Aquest acte es farà el 21 de juny a les 19h a Barcelona i el 22 de juny a la mateixa hora a Madrid. En ambdós casos l’entrada és lliure fins a completar l’aforament. Continua llegint

Publicat dins de General

Activitats variades pels propers dies

Ja fa un dies que està en marxa però tot i així, encara hi sou a temps!. Des del passat 19 de maig i fins al proper 19 de juny, a Madrid, l’espai de Casa Àsia a Casa Decor mostra els treballs en vímet de l’arquitecta Benedetta Tagliablue, que es van utilitzar pel pavelló espanyol a l’Exposició Universal de Shanghai, i que han estat cedits per ACE (Acción Cultural Española) per aquesta exposició. També podreu veure l’obra dels artistes Noni Lazaga (paper japonès) i Manolo Valencia (papers xinesos). En ambdós casos s’utilitzen papers asiàtics en les seves creacions, un material i unes tècniques de fabricació que estan sent descobertes avui pel gran públic, no només en l’art, sinó en els objectes d’ús quotidià. L’exposició es fa al carrer Jorge Juan número 32 de Madrid, l’horari és d’11h a 21h i el cost de l’entrada és de 15 euros. Continua llegint

Publicat dins de General