Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental i us presentem la que hem realitzat a la Marta Granés, una dels nostres estudiants llicenciada al 2007. Marta Granés coordina la gestió del Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa (CETR) i forma part de l’equip d’investigació d’aquest Centre sobre temes relacionats amb l’espiritualitat contemporània. Actualment està treballant en la seva tesi doctoral. Gràcies Marta, i sort!
Què et va fer animar-te a cursar aquests estudis? Quina és la teva vinculació amb el món de l’Àsia Oriental?
Des de fa molts anys que m’ha interessat el budisme en concret el budisme xinès i també el taoisme, per això en el moment que em vaig assabentar de la possibilitat d’estudiar sobre el món xinès de manera compatible amb mantenir la feina vaig fer el cop de cap de començar-ho. Crec que vaig ser la “segona promoció”, és a dir el segon primer semestre de la llicenciatura.
Quines experiències destacaries de la teva etapa com a estudiant del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC?
Tret del contingut de les matèries que en conjunt donen una bona base sobre història, cultura, art, literatura i economia destacaria quatre assignatures que van donar molt de joc als estudiants. Ens van fer treballar molt però de manera molt amena: van ser Pensament i Religió, Història II i Literatura antiga i moderna; en elles es va crear una bona sintonia entre els consultors i els alumnes que es va traduir en uns debats molt vius i interessants. També considero que tant els treballs però sobretot el fet d’haver de participar en els debats em van obligar a haver de donar estructura a allò que un vol dir, una estructura més ben travada que la que usem en el llenguatge parlat tot mantenint un ritme ràpid que s’aproxima al parlat. Per a mi va suposar un molt bon aprenentatge. I sense voler espantar a ningú crec que l’experiència més forta per a tots els que entrem en els estudis d’Àsia Oriental és aprendre xinès…. però he de dir que he continuat estudiant-lo durant 3 anys després d’acabar la llicenciatura. Ara mateix està en stand by però tinc intenció de continuar.
Actualment coordines la gestió el Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa (CETR). A què es dedica el Centre i fins a quin punt els estudis que vas cursar a la UOC sobre l’Àsia Oriental estan vinculats amb el Centre i la teva feina?
CETR té dos camps d’actuació. Per una banda s’hi imparteixen cursos sobre les grans tradicions religioses i de saviesa de la humanitat i per altra banda hi ha investigació sobre la qualitat humana. A CETR s’estudia el problema de desmantellament axiològic que estan vivint les societats d’innovació contínua en ciència i tecnologia pel canvi de paradigma que ha comportat. Hem passat de societats agràries, jeràrquiques, autoritàries, patriarcals i locals a societats que viuen de la innovació i el canvi, que tendeixen a la estructuració plana no jeràrquica, que s’orienten cap a la igualtat de gènere, i que són globals. Com es veu ens ha tocat viure un canvi radical a nivell axiològic, un canvi que ens cal gestionar amb plena consciència de que ens autoconduïm. Aquesta és una altra novetat en la història de la humanitat: hem deixat de creure que algú ens vindrà a donar la solució axiològica, l’hem de crear nosaltres. I ara la necessitem més que mai perquè tenim un gran potencial científic i tecnològic a les mans que pot destruir el planeta. A més de la coordinació de les activitats del CETR hi imparteixo un curs sobre budisme, i és en aquí on hi ha influït els estudis sobre Àsia Oriental.
Ens consta que estàs treballant en la teva Tesi Doctoral. De què tracta? Té alguna relació amb els Estudis de l’Àsia oriental?
Sí, ara tot just començaré a treballar en la meva tesi doctoral, el tema pot semblar una mica estrafolari però està en la línia de les investigacions que es duen a terme en CETR. Voldria estudiar l¡epistemologia axiològica, és a dir, així com la ciència ha generat l’epistemologia científica, és a dir, que ha estudiat com es genera la ciència, el mètode que usa, el llenguatge que utilitza, crec que cal estudiar com es generen els valors. És curiós que mentre tenim clara consciència que el destí del planeta és a les nostres mans, i també la vida personal , en canvi en el terreny dels valors encara no som conscients que ens cal donar orientacions als nostres projectes col·lectius. Fins fa un parell de dècades la configuració dels valors col·lectius i també individuals ens venia per les ideologies i/o a través de la religió. Aquesta situació ha canviat ni la religió ni les ideologies avui són capaces de donar orientació a la col·lectivitat. La raó la trobaríem en que el software en el que es van configurar les ideologies i les religions no és el software de les societats actuals. Però això no vol dir que no necessitem orientació axiològica per a la ciència i la tecnologia. L’estructura de la tesi encara està per concretar perquè crec que resulta massa àmplia. Hauré d’endinsar-me dins l’àmbit dels llenguatges mític, simbòlic, ideològic, també hauré de treballar la semàntica i la pragmàtica individual i col·lectiva en les societats preindustrials i de la primera industrialització per veure les seves lleis de construcció. Hauré de mirar com han quedat alterats aquests llenguatges amb la incorporació de les societats del coneixement. Voldria que el treball servís per a formular, en la mida que es pugui, l’estructura de discursos axiològics adequats a les noves condicions culturals. I finalment voldria analitzar la formalitat axiològica d’un text del budisme xinès com un cas de transmissió dels valors .
Vols fer alguna recomanació als nostres estudiants?
Els dic que resulta molt estimulant endinsar-se en el món de l’Àsia Oriental. I encara que no hagi estat el meu cas, crec que aquests estudis obren moltes possibilitats de feina a especialistes en aquesta àrea. I pel que fa a l’aprenentatge del xinès que es metalitzin que requereix més temps i dedicació que les altres assignatures però que al final…. compensa.
Què et sembla la iniciativa del nostre blog?
Em sembla molt bona idea i crec que molts dels antics alumnes, entre ells els meus companys, el agradaria tenir noticia de la seva existència. Així és que us animo a que els ho comuniqueu.