Món empresarial vs. Àsia: entrevista a Josep Salgado

Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, aquest cop volem mostrar-vos l’experiència de Josep Salgado, Delegat a Catalunya de COFIDES, la Compañía Española de Financiación del Desarrollo, S.A.

Aquesta societat, encara massa poc coneguda per la majoria d’empreses, es va crear al 1998 amb l’objectiu de facilitar finançament, a mig i llarg termini, a les empreses que vulguin realitzar projectes viables d’inversió a l’exterior i que contribueixin, en criteris de rendibilitat, tant en el desenvolupament dels països receptors de les inversions com a la internacionalització de les empreses espanyoles.

Per complir amb aquesta doble finalitat, COFIDES utilitza, per una banda, els seus propis recursos per finançar projectes d’inversió en països emergents o en desenvolupament i, per l’altra, gestiona per compte de l’Estat els fons FIEX i FONPYME, creats per finançar projectes d’inversió a l’exterior amb independència del grau de desenvolupament del país destí del projecte. En total, COFIDES té una capacitat de mobilització de recursos superior als 1.000 milions d’euros.

En aquest context, i en un entorn on els recursos financers han esdevingut un bé escàs i molt apreciat, avui comptem amb Josep Salgado, actual Delegat de COFIDES a Catalunya que, a més, compta amb una dilatada experiència en temes internacionals, doncs va ser Director Internacional de l’empresa Myrugia durant cinc anys i Director General Area Internacional durant quinze anys a l’empresa Chupa Chups. Dins del seu bagatge a Chupa Chups, destaquem sobretot la seva tasca en els mercats de Europa de l’Est, Rússia i països de la CEI. Després d’això, en els últims deu anys a COFIDES, ha participat directament en la consecució d’unes 165 operacions d’internacionalització d’empreses catalanes, que han suposat un volum de recursos aprovats de l’ordre de 350 milions d’euros.

Bé, a partir a partir d’aquí, comencem ja amb l’entrevista:

S – Tenint en compte que al mercat espanyol les empreses van estar molt anys abocades cap al mercat nacional, com va sorgir aquesta iniciativa de COFIDES per finançar inversions a l’exterior?.
J – La Compañía Española de Financiación del Desarrollo, COFIDES, S.A. és una companyia creada l’any 1988 amb capital públic i privat i correspon a una iniciativa de la Secretaría de Estado de Comercio del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo de l’època, que va voler constituir una Institució Financera de Desenvolupament homòloga a las que tenien altres països de la UE. Continua llegint

El cine fantástico en Filipinas

Continuem amb la quarta de les cinc entrades que ens regalen diversos autors convidats del col·lectiu CineAsia. Com sempre, és un plaer per a nosaltres comptar amb la seva col·laboració. Esperem que en gaudiu de nou!

El cine fantástico en Filipinas

Autora: Gloria Fernández (CineAsia)

Introducción

La cinematografía filipina ha sido una de las más importantes del mundo debido a la magnitud comercial de su producción y a la relevancia sociológica que el cine tiene en este archipiélago asiático. Desde la llegada del cine a las islas a finales del siglo XIX, el fenómeno ha ido extendiéndose por el país hasta convertirse en un foco de atención preponderante en la cultura local, hasta consolidar una industria con miles de trabajadores (cerca de 300.000 en estos momentos), que exporta sus productos a numerosos países occidentales y atrae divisas que favorecen el progresivo crecimiento económico del país. La industria del cine filipino fue durante varias décadas, desde su liderazgo del sudeste asiático, una de las grandes potencias a nivel mundial. Sin embargo, con el paso de los años, la industria fílmica filipina ha ido reduciendo paulatinamente su público y, con él, su producción. De las 131 millones de admisiones en taquilla en el año 1996 se pasó a las 63 millones en 2004. Y de una producción de más de 200 películas durante la década de 1980 se ha descendido a una media de unas 40 en los últimos años.

Pero el dato más esclarecedor es el siguiente: de las más de 150 películas anuales producidas durante la década de 1990, al menos 125 pertenecían a los géneros considerados populares. Además, la relación privilegiada que ha mantenido siempre con Estados Unidos contribuyó a que compañías cinematográficas de ambos lados del Pacífico coprodujeran infinidad de títulos que, aunque presentados en el mercado internacional como norteamericanos, eran en realidad películas filipinas rodadas con escasos medios y gran perspicacia comercial.

Continua llegint

Anys de prosperitat

Anys de prosperitat no és una excepció i se’ns ha plantat als aparadors de les llibreries enfaixada com tota novel·la que ens arriba de la Xina envoltada d’una certa controvèrsia. Aquest cop, la faixa resa una mena de caveat lector: “La novel·la que, a la Xina, tothom llegeix en secret”. L’autor, Chan Koonchung (Chen Guanzhong), la va publicar originalment a Hong Kong el 2009. La Campana l’ha publicat en català, en traducció (malauradament indirecta) de Xavier Pàmies.

Chan ens proposa un argument certament enginyós. Som a l’any 2013 i tots els xinesos són víctimes d’una amnèsia misteriosa. Tots? No! Un grup de personatges (més o menys conscientment) irreductibles investigaran com és que al Pequín de 2013 ha desaparegut tot un mes de la història, com és que ningú no recorda res dels dies que van passar entre el moment en què la Xina estava a punt d’entrar en un greu col·lapse i el moment en què es va convertir en una superpotència mundial en un món en plena una crisi financera, i com és que les referències a la Revolució Cultural o als incidents polítics dels anys 1980 han desaparegut de tots els llibres.

Continua llegint

Partits i eleccions a Taiwan

Diumenge passat es van celebrar unes noves eleccions presidencials a Taiwan. Els mitjans a casa nostra no han dedicat gaire atenció a l’esdeveniment, però hi ha alguns fets que atorguen a aquests comicis un significat especial. Un destaca per davant de la resta: el 2012 fa ja un segle de les primeres eleccions que es van celebrar a la República de la Xina (nom oficial de l’estat taiwanès), el 1912. El que més sorprèn, però, és que tot i els gairebé 100 anys de distància entre unes i altres, el guanyador de les eleccions ha estat ara i va ser llavors un mateix partit, el Kuomintang (KMT, Partit Nacionalista).

Moltes coses, però, han canviat en aquest segle. La República de la Xina d’ara és un estat diminut si la comparem amb l’extensió que ocupava fa cent anys. I, tanmateix, és un estat políticament molt més estable i consolidat que aquella Continua llegint

Desafiant la crisi: on tots veien un desert algú hi va veure Las Vegas

Estem en un moment econòmic, si més no, diferent als viscuts anteriorment: un canvi continu que està deixant fora de mercat a molts dels negocis vigents fins ara. Molts d’ells, potser preparats per la situació fins fa quatre anys, està clar que no ho estan pel nou model que s’està creant en aquesta era ja gairebé posterior a l’era de la informació.

A més, ens trobem amb un continent com Àsia que no només controla molts sistemes de producció del món sinó que també forma cada any a milions de professionals (enginyers, comptables, MBA’s, metges, advocats, etc.) disposats a treballar per deu euros per dia. Cal, doncs, que ens preparem per aprofitar a aquests tècnics,  altament capacitats i amb diversos idiomes, i no competir formant-nos com ells.

En qualsevol organització s’ha de saber equilibrar quatre perfils: tècnics, directius, venedors i emprenedors. Cada un requereix una formació específica i diferent. No obstant, fins ara, els sistemes educatius tradicionals eren iguals per tots. Tota la formació tradicional va dirigida a potenciar l’hemisferi esquerre que és lògic, seqüencial i racional, és a dir, el que necessita un tècnic per fer bé la seva feina. Un emprenedor requereix desenvolupar el seu hemisferi dret, especialment la intuïció (l’olfacte pels negocis), la intel·ligència emocional i la capacitat de prendre risc per veure i aprofitar les oportunitats de negoci. Continua llegint

Entrevista a Patricia Lobo Müller, licenciada del Programa

Continuamos con la serie de entrevistas a personas vinculadas al Programa. En este caso os presentamos la que hemos realizado a Patricia Lobo, una de nuestras estudiantes que se licenció en el 2009. ¡Gracias Patricia!

¿Qué te animó a cursar estos estudios? ¿Cuál es tu vinculación con el mundo de Asia Oriental?

Mi motivación siempre fue más de índole personal que profesional. Siempre me interesaron la cultura, y especialmente los idiomas, de Asia Oriental, pero por diferentes circunstancias nunca cursé ningunos estudios al respecto, por no poder compatibilizarlos con mi vida personal y laboral. Estuve de viaje de trabajo en China en el 2004, y el contacto directo con el país me animó a retomar la idea, así que, cuando me enteré de que la UOC ofrecía este programa, decidí matricularme. Continua llegint

La perspectiva xinesa de la UE

A mesura que la Xina creix en poder i influència global, es fa de vital importància per la Unió Europa tenir una relació estreta i cooperativa amb ella. Igualment, la Xina necessita tenir bones relacions amb la Unió Europea, donat que constitueix el seu major i únic mercat. A més, en temps de crisi financera ambdues parts es necessiten mútuament.

No obstant, amb massa freqüència, xinesos i europeus s’han malinterpretat. Una política més eficaç entre la Xina i la Unió Europea hauria de basar-se en un coneixement profund de la imatge de la Unió Europa en la mentalitat xinesa i en el comportament de la Xina en la seva interacció amb la Unió Europea.

Per il·lustrar tot això, Casa Àsia Barcelona i la Comissió Europea realitzaran el proper 13/01/2012 de 10 a 14 hores, la jornada “Perspectiva xinesa de la UE: analitzar la percepció xinesa de la UE i les implicacions per les polítiques xineses de la UE”. En aquest seminari es presentaran els resultats d’un estudi basat en un projecte d’investigació, cofinançat pel Setè Programa Marc de la UE, per seguir un coneixement integral de com els diferents segments de la societat xinesa veu la Unió Europea. El projecte es porta a terme per un consorci de sis membres, liderats per l’Institut Xinès de Polítiques de l’Escola d’Estudis Contemporanis de Xina de la Universitat de Nottingham al Regne Unit. Continua llegint

Alguns seminaris sobre problemàtiques actuals

Un dels temes més candents en els últimes mesos (i dies) és la possibilitat d’una reforma laboral a gran escala. Per això, CECOT ha organitzat a Terrassa, el 17 de gener al matí, una conferència anomenada “Una reforma laboral per a la modernització econòmica”. La ponència anirà a càrrec del Sr. Federico Duran, catedràtic de dret i soci director de l’àrea laboral de la firma Garrigues. A més, també ha organitzat una altra conferència per tractar “Les perspectives econòmiques 2012”. En aquest cas l’horari serà de 18:30 a 20:30h, i el ponent el Sr. Antoni Costas, doctor en economia i vicepresident del Cercle d’economia. Continua llegint

Japón ensombrecido: Cinematografía espectral

Continuem amb la tercera de les cinc entrades que ens regalen diversos autors convidats del col·lectiu CineAsia. Com sempre, és un plaer per a nosaltres comptar amb la seva col·laboració. Esperem que en gaudiu de nou!

Japón ensombrecido: Cinematografía espectral

Autor: Eduard Terrades Vicens (CineAsia)

Podemos afirmar con rotundidad que las nuevas generaciones de espectadores occidentales han crecido con el cine de terror asiático, y más concretamente con el de procedencia nipona. Desde principios del nuevo milenio, un centenar de productos clónicos han invadido las carteleras mundiales de forma tendenciosa. Han pasado trece años desde que Sadako, la vengativa alma en pena de Ringu, asustara a medio globo terráqueo con su larga melena morena, siendo el detonante de toda la estética posterior en este tipo de cintas de terror, en las que el rencor post mortem hace que los muertos regresen al mundo terrenal para martirizar a los vivos. Pero si somos consecuentes y respetuosos con la memoria historiográfica de la cinematografía nipona, descubriremos que los planteamientos, maniqueísmos y, en definitiva, la escenificación de los mecanismos del horror que Hideo Nakata puso en circulación con su vanagloriada película de culto, son más viejos que el teatro kabuki. ¿De dónde procede pues toda esa imaginación que se ve en esas películas con trasfondo fantástico y terrorífico? ¿De dónde proceden esas criaturas que a veces producen más risa que congoja? Un repaso por la memoria histórica del folklore fantástico, religioso y mitológico, servirá para asimilar ese cine fantástico y de terror japonés desde una visión regionalista y cultural, permitiendo identificar con precisión esos elementos coyunturales que los apartan de otras cinematografías.

Continua llegint