Aquest és un d’aquells llibres que comença amb records. Primer, se’ns explica el passat del protagonista, Cristopher Banks, a Shanghai. Després parla de la seva època a Anglaterra. Entremig, van sortint personatges, aparentment deslligats. També records de quan és nen, que descriuen situacions estranyes i imatges vagues, tot aclarint que no està segur de si són veritat o no. I finalment, amb el desenllaç, altre cop a Shanghai, i també a Anglaterra, tot acaba recuperant el sentit.

Però siguem més concrets… El personatge principal, Cristopher Banks, és un famós detectiu nascut a principis del segle XX a Shanghai. Quan ell és nomes un nen, els seus pares desapareixen misteriosament i és conduit a Anglaterra. Allà, farà una exitosa carrera com a investigador però mai aconseguirà deixar de banda els seus primers anys d’infantesa. Tant és així, que un bon dia decideix abandonar-ho tot per tornar a la seva terra natal a buscar als seus pares. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte els problemes emocionals d’un nen que, de repent, es veu abandonat pels seus pares i es queda amb la incertesa de si els seus progenitors van fer-ho lliurement o es van veure obligats per les circumstàncies.

A la primera part de la novel•la, a Anglaterra, el protagonista viu la lluita per la vida, per envoltar-se de l’alta societat, l’amor, etc. Són els anys trenta i, un cop aconseguit el prestigi professional, Banks es pot permetre el luxe de tenir tracte amb l’alta societat anglesa. En aquestes reunions de personalitats cèlebres és on coneixerà la Sarah, amb qui mantindrà una relació ben estranya, doncs es diuen amics però en realitat no ho són. I entre paraules que van i vénen, el passat a Shanghai, amb el seu amic japonès, Akira, comença a emergir a la seva ment.

Així, comença la segona part, en la què tornarà a Shanghai, on corren temps de guerra entre xinesos i japonesos, fet que no impedirà que Banks es llanci a trobar o saber què va passar amb els seus pares. Els esdeveniments que es desenvoluparan provaran la seva ingenuïtat, i li ensenyaran el món del què van voler-lo mantenir allunyat, a més d’haver-se d’enfrontar a nombroses persones que aniran donant-li les peces necessàries per armar la possible solució.

Cap al final és quan hi ha més certeses i et dones compte de què tots els detalls i personatges, tot i semblar que no tenen relació o importància, sí que en tenen. Aquest és el cas de Jennifer, que tenia el sentit de reflexar el costat que Banks no demostra però que existeix en ell, o la descripció del seu darrer dia a Shanghai, quan es creu abandonat pel seu tiet.

Personalment penso que es tracta d’una novel•la, en certa manera, arriscada. Durant moltes pàgines hi ha descripcions i descripcions, reflexions i monòlegs interiors, que no saps si tindran algun sentit o no. Hi haurà a qui això el captivarà però pot ser que també algú acabi impacientant-se. En tot cas, les reflexions de l’última part fan que valgui la pena aquest abús d’incertesa per part de l’autor.

I centrant-nos precisament en l’autor, senyalar-vos que Kazuo Ishiguro va néixer el 8 de novembre de 1954 a Nagasaki (Japó), tot i que ell i la seva família van traslladar-se a Anglaterra al 1960. Es va graduar per la Universitat de Kent en Filologia Anglesa i Filosofia el 1978 i obtingué un màster en Escriptura Creativa per la Universitat d’Ànglia de l’Est el 1980. El 1982 va obtenir la nacionalitat britànica, que és l’única que posseeix a l’actualitat doncs les lleis japoneses no contemplen la doble ciutadania. L’escriptor ha estat nominat quatre vegades als Premi Booker, sent el guanyador de l’edició de 1989 pel llibre “El que resta del dia”. A més, el diari The Times el va incloure dins d’una llista dels 50 millors escriptors britànics des de 1945.

Destacar aquí que, malgrat ser d’origen japonès, tota la seva producció literària està escrita en anglès. De fet, l’escriptor manté la seva mentalitat britànica tot i que, en certs moments, els seus llibres mantenen un cert misteri oriental: la seva obra es mou entre la realitat occidental i oriental, i també entre el passat i el present.

Pel què fa a les seves obres, trobem novel•les com: Una pàl•lida vista dels turons (1982), El que resta del dia (1989) – adaptada al cinema al 1993 -, Els inconsolables (1995), Quan érem orfes (2000) i No em deixis mai (2005) – també adaptada al cinema al 2010 -. A part, també se li coneixen alguns contes, com: Tres contes dins de Introduction 7: Stories by New Writers (1981), A Strange and Sometimes Sadness (1982), Waiting for J (1982), Getting Poisoned (1982), A Family Supper (1982) i Nocturns (2009).

Espero que gaudiu de la lectura,…