Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a la Núria Querol, col·laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC.  Des del 2004 imparteix docència a l’assignatura L’art a l’Àsia Oriental. Gràcies Núria!!

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb la UOC al poc de començar els estudis. En aquell moment estava vivint a Pequín i em vaig assabentar de la convocatòria. Vaig enviar la meua sol·licitud online i vaig fer l’entrevista per telèfon. Poc desprès em vaig incorporar i vaig començar la meua tasca docent que he dut terme durant tot aquest temps des de diferents ordinadors, escriptoris i països. Estic encantada de continuar amb la tasca començada ara ja fa uns anys.   

Quins van ser els motius que et van conduir a especialitzar-te en l’art asiàtic?

En el meu cas va ser una trobada quasi fortuïta. Durant els meus estudis d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra vaig tenir l’oportunitat de cursar assignatures d’art asiàtic juntament amb altres assignatures d’història i llengua xinesa. Aquestes assignatures em van permetre entrar en contacte amb els estudis de l’Àsia oriental que van tenir un positiu impacte en els meus interessos. Des de sempre m’havia agradat l’art i volia especialitzar-me en art contemporani així que després d’entrar en contacte en el món de l’Àsia oriental vaig decidir especialitzar-me en art asiàtic contemporani.

Actualment estàs completant la teva tesis doctoral al Royal College of Art de Londres i ets investigadora associada a l’Escola d’Art i Estètica de la Universitat Jawaharlal Nehru de Nova Delhi. Com arribes aquí? Quina ha estat la teva trajectòria de recerca?

Un cop finalitzada la llicenciatura, em vaig traslladar a Madrid per a començar els meus estudis de doctorat sobre art xinès contemporani a la Universitat Autònoma de Madrid. Des de 2003 fins al 2006 vaig estar vivint a la Xina, investigant a l’Acadèmia Central de Belles Arts i a la Universitat de Pequín. Després dels meus estudis a Pequín, vaig tornar a Madrid per a defensar el meu treball de recerca sobre exposicions i art xinès contemporani. Un cop acabada la meua tesina, vaig traslladar-me a Londres per a completar els meus estudis de doctorat al Royal College of Art. La meua tesis, que llegiré el proper setembre, se centra en l’impacte de la globalització en el comissariat de l’art indi contemporani, comparant el cas indi amb el cas xinès. Des de 2008 fins al 2011 vaig estar vivint a Nova Delhi fent treball de camp a l’Escola d’Art i Estètica de la Universitat Jawaharlal Nehru on hi continuo vinculada com a investigadora associada.

Estàs en contacte tant amb l’Índia com amb Xina. Com veus la realitat de l’actual panorama artístic d’aquest dos països?

El panorama artístic de la Xina i de l’Índia, tot i els paral·lelismes que s’intenten buscar en el marc de la globalització i l’emergència dels dos països en l’escena mundial, és força diferent. En els dos casos conviuen tradicions ancestrals amb expressions artístiques experimentals però les seues realitats difereixen bastant. Com defenso a la meua tesis, el panorama artístic de l‘Índia està més relacionat amb el sud global amb un posicionament crític més en la línia de la realitat d’Amèrica Llatina que no tant amb l’idea forçada d’una Àsia homogènia. En el cas de la Xina, les veus crítiques del panorama artístic existeixen en una posició més ambivalent que tampoc s’inscriu sota el marc d’una Àsia global. Les infraestructures artístiques dels dos països també són força diferent; la Xina té unes estructures, sistemes i circuits molt més desenvolupats que no pas l’Índia. És cert que en els dos casos els mecanismes emprats en el marc de la globalització de l’art són força similars però això no es correspon a les seues realitats i encara menys a la relació existent entre els panorames artístics dels dos països que és quasi bé inexistent.

Paral·lelament a la teva activitat de recerca i de docència has col·laborat en nombroses galeries i museus d’arreu del món. Ens pots fer cinc cèntims del que ha suposat el treballar en l’organització d’activitats en països tant diferents com la Xina, l’Índia, Catalunya o Anglaterra?  

Per a mi ha sigut una experiència molt enriquidora. Em considero molt afortunada d’haver pogut col·laborar en museus i galeries tant a Pequín com a Nova Delhi en un moment en què l’escena artística dels dos països està en plena transformació. Treballar en contextos més normalitzats amb unes infraestructures consolidades com és el cas de Londres o Barcelona ha estat força diferent però també enriquidor pel fet de contribuir a la difusió de l’art asiàtic en aquestes ciutats. Si he de destacar alguna d’aquestes col·laboracions, seria l’organització de les activitats artístiques i culturals programades per a la inauguració de l’Institut Cervantes de Pequín. Va ser un treball molt intens que vam haver de fer en poc temps però va valer la pena. Avui en dia encara em fa il·lusió quan rebo el butlletí d’aquest centre.

Com definiries la teva tasca com a col·laboradora docent dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC? Què en destacaries?

Com a col·laboradora docent m’encarrego de dinamitzar l’aula i proporcionar orientacions relacionades amb el contingut temàtic dels treballs. La meua funció és la d’oferir recolzament puntual als estudiants quan sigui necessari així com ampliar els continguts del temari de l’assignatura amb material complementari i amb notícies d’actualitat relacionades amb l’art de l’Àsia oriental. En destacaria la interacció amb els estudiants i la satisfacció de guiar-los en un moment concret en el llarg camí de l’aprenentatge.

Què et sembla la iniciativa del nostre blog?

Em sembla una molt bona iniciativa i un portal útil ja que conté informació actualitzada regularment. És un bon punt de trobada tant per als estudiants com per als col·laboradors docents. Felicitats! Seguiu així!