Arxiu mensual: març de 2012

L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals

Publicat el per

Al llarg del mes d’abril, des del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitzem, amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, un cicle de tres xerrades sobre viatgers que han recorregut diferents països de l’Àsia Oriental en els últims dos segles. Hi parlarem de les seves vivències personals, però també del context social i polític que es van trobar.

Prepareu les agendes! Les xerrades seran els dies 10, 17 i 24 d’abril, a les 19.30h, a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616). Trobareu la informació completa del cicle en aquest enllaç. Us hi esperem!

Entrevista a Inma Rodríguez, tutora del Programa

Publicat el per

Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a l’Inma Rodríguez, tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Des de l’any 2004 està vinculada a la UOC. Gràcies Inma!!

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb la UOC l’any 2004, poc després de què els Estudis d’Àsia Oriental es posessin en marxa. La meva primera tasca a la UOC va ser de tutora dels Estudis i, tot i que en els diferents semestres he fet puntualment també altres tasques com la de consultora, la figura de tutora és amb la que em sento més còmoda.

 

Continua llegint →

Conferencia: "Alimentaria Asia Hubs. Oportunidades del sector agroalimentario español en Japón y la India"

Publicat el per

Según los últimos datos, las exportaciones españolas del sector agroalimentario a Japón alcanzaron casi los 338 millones de euros en 2011, lo que ha supuesto un incremento del 25% respecto a las cifras del año anterior y un 8% sobre el crecimiento de las exportaciones totales agroalimentarias de España en 2011. El desastre ecológico que produjo el terremoto en marzo de 2011 ha aumentado la demanda de productos agroalimentarios del exterior, en especial los productos de pesca –congelados y en lata – y de todo tipo de comida preparada de larga duración.
Por otra parte, el sector de la alimentación y de las bebidas en la India está valorado en unos 134.000 millones de euros y crece a un ritmo anual del 14%. A pesar de que la presencia de productos agroalimentarios españoles en el mercado indio es todavía poco representativa, España es líder del mercado en el sector del aceite de oliva, y se identifican oportunidades de negocio para ciertos productos como los hortofrutícolas, el vino, el pescado y el marisco, las conservas o productos de confitería. Continua llegint →

Cinefòrum: Ebrio de mujeres y pintura

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=sZe5LLaMFYE&feature=youtu.be&t=26s,550,310[/SWF]

La quarta i darrera de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Ebrio de mujeres y pintura (dir.: Im Kwon Taek, 2002). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jordi Codó i Muriel Gómez, professora dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 28, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

Ebrio de mujeres y pintura. Gràcies a aquest film, el veterà cineasta Im Kwon-taek va rebre per fi el reconeixement internacional que la seva obra mereixia, doncs li va valer el premi al millor director en el festival de Cannes. Des de la dècada dels vuitanta, Im, que s’havia format en la sèrie B i les pel·lícules de gènere, es va proposar recuperar i promocionar a través del seu cinema les tradicions d’una nació, la coreana, que experimentava profundes transformacions socials i econòmiques, deixant-se pel camí algunes essències culturals. A Ebrio de mujeres y pintura veiem la tumultuosa història de Corea a finals del segle XIX a través de la vida d’un genial alhora que impulsiu pintor.

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: ENTREVISTA A JAVIER PÉREZ

Publicat el per

Seguimos con la sección “Món empresarial vs. Àsia”. Esta vez queremos explicaros la experiencia de una empresa de las tradicionales, de las de toda la vida, de esas que todos, seamos de la generación que seamos, ha estado siempre ahí: Santiveri, SL.

¿Y qué podría contaros sobre Santiveri?. Sin duda, empezar por su extensa trayectoria, pues se constituyó a finales del siglo XIX, siendo la empresa pionera en alimentación natural y dietética en España. De hecho, se creó por motivos humanitarios,… Al Sr. Jaime Santiveri Piniés, le diagnosticaron una enfermedad irreversible pero, su amor por la vida y su espíritu de lucha, le llevaron hasta el balneario Sebastián Kneipp en Alemania. Allí lograron curarle con terapias y productos 100% naturales y esto cambió su vida. A partir de ese momento, y motivado por el deseo de poder ayudar a otras personas, se dedicó al estudio de todos los avances en el campo dietético y de la medicina natural..

Así fue como en 1885 se estableció la primera tienda de productos dietéticos en España, en la calle Call de Barcelona, justo al lado de ayuntamiento de Barcelona. En 1894 se firmaron los primeros contratos de distribución de productos Kneipp y en 1914 se construyó la primera fábrica en el Paseo Casa Antúnez.

¡Y hasta hoy!. Año en el que, a pesar de la crisis económica, sigue dando trabajo a más de 400 personas, con una facturación superior a 50 millones de euros anuales. ¿En qué se centra ahora su actividad?. Pues produce, comercializa y distribuye alimentos funcionales y ecológicos, complementos alimenticios, alimentos para intolerancias alimenticias (sin gluten, sin lactosa, sin azúcar, etc.), nutrición deportiva, alimentación dietética, especies vegetales en comprimidos, extractos o bolsitas de infusión, biocosmética y cosmética natural. Distribuye por todo el territorio español a través de tiendas propias, franquicias, puntos especializados y grandes superficies. Además, comercializa más de 1.000 referencias distintas, tiene 3 centros de producción (Barcelona, Puigverd – Lérida – y Peñafiel – Valladolid -), 3 filiales en el exterior (Méjico, Marruecos e Italia), y exporta a más de 30 países, incluida China desde 2010. Santiveri

Y precisamente para hablarnos sobre todo de este último mercado, el mercado chino y sus peculiaridades, podemos contar con el inestimable testimonio de Javier Pérez, formado en la Napier University de Edimburgo, así como también Máster en Dirección de Marketing y Comercial por Esade, y que desarrolla su vida profesional como Area Export Manager desde hace más de nueve años, en los que Santiveri ha pasado de exportar en 21 países en 2002 a alcanzar los 34 el pasado 2011. A partir de aquí, empezamos con la entrevista:

S – Y la primera, una pregunta fácil: ¿por qué comprar productos Santiveri? ¿Cuáles son sus ventajas? Continua llegint →

Los medios de comunicación en China

Publicat el per

Aquí os dejamos la segunda de las cinco entradas que Daniel Méndez y su equipo de colaboradores en el proyecto ZaiChina nos han preparado como autores invitados a nuestro blog. Como os comentábamos, sus reflexiones–siempre críticas y de primera mano–sobre distintos aspectos de la China de hoy son sumamente interesantes y necesarias. Aquí tenéis la serie completa. Es un placer para nosotros contar con su colaboración.

Los medios de comunicación en China
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)

Como tantas otras cosas en China, los medios de comunicación de este país han experimentado una gran transformación en los últimos 30 años. Olvídate de ese discurso simplista que dice que los medios de este país son tan sólo una herramienta de propaganda del régimen, que son aburridos y que no cuentan nada interesante sobre China. La realidad es que el gigante asiático ha vivido en los últimos años una gran explosión de medios de comunicación, con las estanterías de los kioscos llenas de publicaciones de todo tipo, desde moda, coches o cine hasta literatura, economía y política. Han aparecido nuevos canales de televisión (la mayoría de espectadores cuenta con unos 50 en su televisión), tanto en el ámbito local como en el nacional. Y, cada vez más, los medios comerciales (los más alejados del control del Gobierno) dominan el mercado y cuentan con audiencias más grandes.

Aquí van cuatro puntos muy básicos que nos pueden ayudar a comprender un poco mejor el panorama mediático chino.

1 – La industria sigue creciendo y ganando cada vez más dinero. A diferencia de lo que pasa en Occidente, los medios tradicionales en China gozan de buena salud. En el año 2010, por ejemplo, la producción de todo el sector de los medios de comunicación creció un 17,8%. Eso supone más del doble de su producción en el año 2005.

Continua llegint →

Cinefòrum: Chungking Express

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=6pBeOHC2BWo&feature=youtu.be,550,310[/SWF]

La tercera de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Chungking Express (dir.: Wong Kar-wai, 1994). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jordi Codó i David Martínez, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 21, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

Chungking Express. La tercera pel·lícula de Wong Kar-wai és un peculiar drama romàntic d’esperit urbanita que va cridar l’atenció de Quentin Tarantino, obrint les portes del mercat nord-americà i mundial al cineasta honkonguès. Chungking Express se sitúa a mig camí dels proustians tractaments de l’amor, el temps i la memòria que han fet de Wong un guru de la cinefília global, i de les heterodoxes i manieristes aproximacions al cinema de gènere dels inicis de la seva carrera. Sempre amb el segell inconfusible de les seves formes vaporoses i les constants referències a la cultura pop internacional.

L’estratègia, els costos i, com no, les xarxes socials

Publicat el per

A hores d’ara es fa dífícil trobar un empresari que no es pregunti a diari quina és la millor estratègia per assegurar el futur de la seva companyia. És per això que l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l´Ajuntament de Mataró ha organitzat pel dimarts 20/03/2012 a les 17h, un taller anomenat “L’estratègia, motor per assegurar el futur”. Aquest taller anirà a càrrec de Joaquim Soriano i Josep Castells, socis directors de l’empresa UNIEMPRO Services S.L., especialistes en Interim Management (Direcció Interina) i experts en gestió i direcció de Pimes, així com també amb una dilatada experiència en la gestió d’empreses fortament internacionalitzades. La idea és que durant dues hores i mitja tractin temes com: el camí cap a l’excel•lència, la gestió de la pime, on som ara i cap on hem d’anar i els cinc eixos pentapime (com volem ser, mapa estratègic, anàlisi dafo, polítiques de futur i comunicació). És a dir, es veuran els conceptes tradicionals de visió, missió i valors, que no són sols conceptes d’escola de negocis, sinó que a través d’ells i d’una metodologia i eines específiques, es podrà anar desplegant el pla estratègic. També es veurà què ha passat amb importants empreses que tothom coneix, i així posar-se en alerta sobre la necessitat d’introduir canvis en les organitzacions.

I sense canviar gaire de tema, ens trobem amb què, tot i ser una tasca habitual en una empresa, aquesta té l’obligació de lluitar permanentment per millorar la seva competitivitat. Continua llegint →

El caleidoscópico tumulto de la vida: simbolismo literario en Japón

Publicat el per

Después de leer la extraordinaria introducción con la que Carlos Rubio contextualiza la figura del escritor Izumi Kyõka (1873-1939) y los cuatro relatos que por primera vez se presentan en castellano en El santo del monte Koya y otros relatos (Editorial Satori, 2011), traducidos por Susana Hayashi, propongo compartir algunas notas sobre el movimiento literario simbolista en Japón.

Continua llegint →

Cinefòrum: Sorgo rojo

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=MFppekhfpgQ&feature=youtu.be,550,310[/SWF]

La segona de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Sorgo rojo (dir.: Zhang Yimou, 1987). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jose Montaño i Carles Prado, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 14, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

Sorgo rojo. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mo Yan, va suposar tota una revelació al seu dia: la d’un nou director, que debutava amb aquest film per esdevenir una de les figures internacionalment més reconegudes, i la d’una filmografia com la xinesa, escassament valorada fins aquell moment. La recreació històrica de Sorgo rojo va obrir la porta del reconeixement mundial als cineastes de la denominada 5a. generació de directors xinesos i, de retruc, a un nou interès per les cinematografies asiàtiques, pràcticament oblidades fins llavors.

¿El imperio de los sin sexo?

Publicat el per

Amb aquesta entrada d’avui voldria convidar-nos a fer una ullada al vídeo de RTVE que està linkat al final d’aquest paràgraf i que estarà disponible en obert encara uns dies més, fins a mitjans de mes… Aquest és doncs un post de ràpida caducitat donada la caducitat de l’accés al material que avui us convido a pensar plegats.

El imperio de los sin sexo

Amb aquesta entrada d’avui voldria convidar-nos a fer una ullada al vídeo de RTVE que acompanya aquest text i que estarà disponible en obert encara uns dies més, fins a mitjans de mes… Aquest és doncs un post de ràpida caducitat donada la caducitat de l’accés al material que avui us convido a pensar plegats.

No obstant això, crec que reflexionar-hi és important. Només el títol del reportatge ja és una invitació a allò que trobarem més enllà del clic: “El imperio de los sin sexo” es diu i ens diu el reportatge. Un reportatge que ens promet obrir-nos les portes a la comprensió dels horitzons de fantasies, horitzons i realitats de les pràctiques sexuals del Japó. Promet, doncs, molt, potser massa, podríem dir. La tria dels mots aquí no és innocent, o no té conseqüències innocents… El imperio afirma el títol, connectant-nos ràpidament a un imaginari cuinat a foc molt lent, l’imperi del sol naixent, emperadors, gueishes, la cerimònia del te… conservadorisme, violència continguda, kamikazes, samuràis, manga… On parar??? I ara … de los sin sexo??? Què passa al Japó?
L’espectador comença a mirar el reportatge amb unes expectatives que li són menys pròpies del que potser assumim… Només el nom del reportatge esdevé ja unes ulleres que ens posem per consumir la resta del producte.

Cliquem i ens ho expliquen: els japonesos ja no fan l’amor. Molts per decisió, d’altres per rebuig de la parella. Ens diuen que els homes ja no volen contacte íntim amb les seves parelles. Què està passant? El reportatge ens obre les portes del Japó dels sense sexe a partir de les entrevistes no anonimitzades amb tres persones en categoria de testimonis i empresaris i venedors de joguines sexuals que ens mostren plens d’orgull els seus productes. Com a sociòloga podria dir que la mostra no és massa representativa per parlar d’un país. Però el narrador ens insisteix que es tracta d’homes com Fumiyo, molts homes com Fumiyo, el protagonista que ens guia per la seva vida eròtica des del vídeo box i els objectes de masturbació a les confessions íntimes d’allò que per ell és una relació sexual satisfactòria. ‘Homes com Fumiyo’ ressona mentre ho escoltem en el nostre procés de construcció de l’estereotip. Homes com ell, homes japonesos com ell….
Tot això s’acaba d’arrodonir en el reportatge amb les dades (vagues) de fertilitat japonesa – com si a Japó no haguessin arribat les darreres innovacions en matèria contraceptiva i hi hagués una correlació directa entre les vegades que els japonesos fan l’amor i el nombre de fills. Per acabar de ‘demostrar’ la dimensió del que està succeint, ens entrevisten una dona que argumenta com ella ha fet els seus fills sola perquè el seu marit va confiar en un laboratori per concebre’ls enlloc de fer-ho de forma natural amb ella per evitar haver de fer l’amor. Aquest cas únic serveix a l’espectador del reportatge com a prova per imaginar-se la tragèdia sexual japonesa.
Però per què es neguen els homes? La tensió del misteri encara no desvelat augmenta a mesura que passen els segons.
Ens diuen, al final, a través del testimoni de Fumiyo (com podria ser diferent?) que els homes ja no volen fer l’amor amb les dones perquè els estressa massa. Les dones han abandonat el seu rol tradicional, les dones ara cerquen el seu plaer. Resulta massa estressant tenir relacions sexuals amb elles perquè estressa cercar el plaer de l’altra. Ens diuen que els homes japonesos estan desorientats. Han perdut el paper de patriarca i el cerquen en les seves fantasies sexuals de forma solitària i conformista. Si no poden dominar la seva dona, dominaran una nina de plàstic de tamany real, de 24 quilos i molt suau i flexible.
Al final del reportatge, el narrador, en to transcendent ens pregunta: I això és així al Japó perquè són diferents? O només és que van per endavant?
És a dir… la realitat japonesa és així perquè els japonesos són marcians terrestres o perquè el fi del patriarcat porta que els homes perdin les ganes de tenir relacions sexuals amb les dones a nivell global? Perquè si és així… aleshores … què? Quina alternativa ens queda a nosaltres, que veiem el camí del futur i encara podem fer quelcom per canviar-lo? A la línia de les teories de l’evolució més pedestres que perderen credibilitat a finals del XIX…

Em va sorprendre que, al final del reportatge, no sortís aquella típica frase en lletra petita que ens adverteix “qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència”… hauria donat al reportatge un aire fresc que necessitava. Però no.

No voldria negar que no hi ha homes i dones al Japó que viuen experiències semblants a les dels protagonistes del reportatge. No voldria negar tampoc que la indústria del porno i de les joguines eròtiques no floreixi… (on no ho fa?). Però sí voldria demanar que a l’hora de buscar explicacions per fenòmens tan complexs, s’exercís un cert exercici de rigor i no es convertissin estereotips en dogma (i coses pitjors que estereotips) per mitjà de la seva medialització. Per saber què succeix a un nivell de complexitat tan elevat com és un sistema de relacions socials, cal saber trencar amb els estereotips i mirar més llunys dels donats per descomptat, examinar les pròpies ulleres amb les quals ens enfrontem a la pregunta, enlloc de fer-ne una versió sexy i comercialitzar-la a 45 minuts de televisió fluixa… Òbviament… tot el dit… és només la posició d’una humil sociòloga.

Sistema legal y protocolo en China

Publicat el per

Casa Asia, Roca Junyent, Cuatrecasas Gonçalves Pereira y Garrigues, con la colaboración del HKTDC, Expansión y el Ayuntamiento de Madrid, han organizado dos mesas redondas, el día 14/03/2012 en Barcelona y el 15/03/2012 en Madrid, que han llamado “Claves del sistema legal chino para la empresa española“. El caso es que China es la segunda potencia económica y uno de los principales motores de la economía mundial. Esta realidad, junto a un mercado interno de unos mil trescientos millones de potenciales consumidores, hace que China sea un mercado prioritario en los planes de desarrollo y expansión de muchas compañías catalanas. No obstante, a pesar de su atractivo macroeconómico, no siempre se obtienen los beneficios deseados debido, en muchos casos, al desconocimiento del marco legal y de las prácticas mercantiles que afectan a la dinámica de los negocios en China. En este sentido, el objetivo de estas dos mesas redondas no es otro que informar a las empresas sobre el vigente marco jurídico en China, concretamente analizándose las perspectivas de la economía del gigante asiático a corto y medio plazo, las novedades legislativas en materia de contratos, franquicias y resolución de disputas (los principales problemas jurídicos con los que se encuentran las empresas españolas en sus relaciones con China). Además, se analizará el nuevo convenio de doble imposición entre España y Hong Kong y las oportunidades fiscales y comerciales que este acuerdo presenta. En cuanto a las ponencias, se contará con la presencia de: Amadeo Jensana (director del Departamento de Economía y Empresa, Casa Asia), Carlos García-León (periodista, Expansión), Gonzalo Toca (periodista, Expansión), Omar Puertas (socio, Cuatrecasas Gonçalves Pereira), Francisco Soler (socio, Garrigues), Josep Herrero (socio, Roca y Junyent) y Rodrigo Abad (director del Hong Kong Trade Development Council). Continua llegint →

Cinefòrum: La espada oculta

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=V33a3yQIc-8,550,310[/SWF]

El programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell un cicle de quatre projeccions de pel·lícules de cinema asiàtic que seran presentades per professors i col·laboradors del programa i que aniran seguides d’un col·loqui: La espada oculta (dimecres 7 de març), Sorgo rojo (dimecres 14 de març), Chungking Express (dimecres 21 de març) i Ebrio de mujeres y pintura (dimecres 28 de març). Totes les sessions seran a les 18.30, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

La primera de les sessions–que serà presentada i moderada per Montserrat Crespín, professora dels Estudis de l’Àsia Oriental, i per Jose Montaño, col·laborador del programa–estarà dedicada a La espada oculta (dir.: Yoji Yamada, 2004).

La espada oculta. Amb una molt llarga i prolífica trajectòria, habitualment en comèdies dramàtiques d’ambient contemporani, el director japonès Yôji Yamada va canviar de registre per oferir una historia de samurais amb la molt exitosa (fins i tot nominada als oscars) El ocaso del samurai. Aquest film va encetar una trilogia, de la que avui presentem la seva segona entrega amb La espada oculta, basada en les novel·les populars de Shûhei Fujisawa, mostrant la crisi social que conduiria al final d’una llarga etapa de la historia del Japó: el període Edo.

Un curs d’especialització i dos seminaris més

Publicat el per

Qui no s’ha preguntat alguna vegada com aprofitar les noves tecnologies per poder fer una bona estratègia de comunicació i marketing?. Les TIC, sens dubte, poder ser una gran eina de comunicació, sempre que sapiguem com aprofitar-les. Per això, la Cambra de Comerç de Terrassa, ha compactat la informació sobre aquest tema, i ha organitzat un curs anomenat: “Curs d’especialització en marketing digital”. El curs començarà el proper 06 de març, acabant el 05 de juny. Durant el mateix, es tractaran temes tan necessaris com: anàlisi de l’estratègia de comunicació i marketing de l’empresa, conèixer les diferents eines que l’entorn d’internet facilita per la comunicació de l’empresa i del producte/servei, optimització d’internet com a mitjà per aconseguir contacte directe amb clients actuals i potencials, eines de medició i control per les diferents possibilitats treballades, conèixer què es el comerç electrònic, establir què poden oferir les xarxes socials a l’empresa, conèixer què és un pla d’acció en xarxes socials i marcar els punts del mateix per, finalment, … aprendre a fer el pla de marketing digital per l’empresa. Continua llegint →

ZaiChina: ¿por qué y cómo lo hacemos?

Publicat el per

Iniciamos hoy una nueva serie de cinco entradas de un nuevo autor invitado. En este caso, se trata de Daniel Méndez y su equipo de colaboradores en el proyecto ZaiChina. A lo largo de los próximos meses compartirán con nosotros los principios sobre los cuales se basa su interesante proyecto, así como algunas reflexiones sobre internet, los medios de comunicación y la necesidad de una mirada directa, crítica e informada en noticias que nos llegan desde China. Es un placer para nosotros contar con su colaboración. Os dejamos con su primera aportación y este estupendo vídeo de presentación, que es ya de por sí una declaración de intenciones. ¡Esperamos que la serie os resulte interesante!

ZaiChina: ¿por qué y cómo lo hacemos?
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)

ZaiChina es un medio de comunicación on-line que ofrece una información especializada, diferente y alternativa sobre China. Desde que comenzamos en marzo de 2010, nuestro objetivo ha sido el de crear un espacio que rompa con los tópicos sobre este país y que sirva para complementar las limitaciones de los medios tradicionales en español, aportando una visión en la que los protagonistas sean los propios chinos. La idea es la de explicar este país a partir de su propia historia, medios de comunicación y experiencias, en lugar de hacerlo (como pasa frecuentemente) a partir de declaraciones y agendas pegadas a las redacciones y “expertos” de Barcelona, Londres o Nueva York. De aquí es precisamente de donde surge nuestro nombre (“zai” -在- significar “estar en”) y nuestro lema: “Noticias DE VERDAD desde China”.

Cuando alguien me pregunta qué es exactamente lo que hacemos en ZaiChina, siempre me gusta destacar cuatro principios fundamentales:

Continua llegint →

Japan 11.03.11: Society, Media and Technology

Publicat el per

A lo largo de los próximos días, Casa Asia celebrará diversas actividades en Madrid y Barcelona con motivo del primer aniversario del terremoto y posterior tsunami del 11 de marzo de 2011.

En este enlace podéis encontrar toda la información del conjunto de actividades, como la que comentaba Sandra en su entrada anterior. Y, aquí, encontraréis la información específica sobre el simposio internacional “Society, Media and Technology: Japan 11.03.11” que se celebrará el próximo 8 de marzo en Casa Asia, Barcelona, en el cual colabora la UOC.