Entrevista a Elio Pérez Calle, llicenciat del Programa

Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a l’Elio Pérez, un dels nostres estudiants ja llicenciats, qui va començar els Estudis de l’Àsia Oriental a la UOC quan es van posar en marxa (2003). Gràcies Elio!

Què et va fer animar-te a cursar aquests estudis? Quina és la teva vinculació amb el món de l’Àsia Oriental?

Sempre he sentit interès per Xina i la seva cultura. En 2005 em vaig traslladar a viure al país per motius de treball i vaig decidir iniciar els estudis per tractar d’entendre un entorn completament nou per a mi. Posteriorment he passat dos anys com a investigador a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Xina i encara mantinc la vinculació.

Quina és la teva experiència respecte a cursar els Estudis de forma virtual? Què en destacaries?

L’experiència ha estat molt bona. Les necessitats de formació són cada vegada més complexes… crec que la classe magistral evolucionarà cap a un model més flexible, que aprofitarà tecnologies fins ara infrautilitzades i estarà més connectat amb el món laboral.

Com a enginyer en Telecomunicació, què et van aportar aquests estudis?

Els considero estudis transversals. En el meu cas, a més d’obtenir eines per desenvolupar la meva carrera professional a Xina, m’han permès ampliar horitzons, tant professionals com a personals… i accedir a comunicar-me amb una cinquena part de la població mundial.

Tenim constància que has estat vivint a la Xina durant una temporada gràcies a un programa d’intercanvi de científics. Quina va ser la teva experiència?

Per cada dotze científics xinesos que acudeixen a Europa, solament un científic europeu visita una universitat xinesa. No obstant això, investigar en un centre xinès permet conèixer en directe el desenvolupament d’una potència científica que està produint excel·lents resultats. A més, ens van rebre molt bé.

En el teu cas, l’aprenentatge de llengua xinesa devia ser fonamental? Com ho vas viure?

Com explicava la directora del Cervantes de Beijing, el xinès és una afició per a tota la vida. Al principi, vaig passar una setmana per aprendre a comptar fins a deu, però quan ets l’únic estranger del departament, mereix la pena fer l’esforç. Sens dubte, l’idioma t’obre moltes portes.

Actualment ets estudiant del Màster en Sistemes de la Informació i del Coneixement. Quina és la teva motivació per a cursar aquest programa? Hi ha alguna relació amb els estudis d’Àsia?

Precisament aquest és un exemple de l’ampliació d’horitzons de la qual et parlava. De vegades, la superespecialització pot ser aquest arbre que impedeix veure el bosc; considero el màster un complement a la meva formació prèvia que em permetrà seguir aprofundint en el meu coneixement d’Àsia.

Què t’ha aportat personal i professionalment la teva formació a la UOC, i concretament dels Estudis de l’Àsia Oriental?

A més de la formació, m’ha permès entrar en contacte amb una comunitat d’estudiants molt activa, amb persones procedents de tots els àmbits del coneixement, dels quals certament he après molt.

Vols fer alguna recomanació als nostres estudiants?

Els diria que no es rendeixin si es veuen sobrepassats per la tasca. Sens dubte, l’esforç mereix la pena. Als nouvinguts als estudis, els recomanaria les històries de Beijing de David Kidd, són tot un descobriment.

Què et sembla la iniciativa del nostre blog?

No ho coneixia; em sembla bona idea com a punt de trobada i d’intercanvi d’idees.