[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=x8Zzc4FLylE,550,310[/SWF]

Aquest vídeo encapsula en poc més de dos minuts i mig l’obra i la figura de l’escriptor taiwanès Wang Wenxing (1939-), autor fonamental del modernisme taiwanès i de la literatura sinòfona contemporània–poc coneguts, tots ells, a casa nostra. Les obres de Wang no han estat traduïdes al català o al castellà, però sí a d’altres llengües com l’anglès, el francès o l’alemany.

La primera meitat del vídeo és la lectura, musicada i animada, de dos fragments breus de la novel·les més representatives de Wang. Tot i que només duren uns pocs segons, les narracions ja mostren l’estil depurat i poètic que el caracteritza i destil·len l’essència de la seva obra. La segona meitat del vídeo condensa alguns punts de l’ideari artístic de Wang, basat en una llibertat creativa absoluta, i tanca amb un parell d’idees que n’ha destacat la crítica.

El vídeo és, de fet, el tràiler d’un documental recent sobre Wang Wenxing, titulat The Man Behind the Book. Tot i que és realment molt curt, paga la pena revisar-lo diverses vegades i copsar-hi petits grans detalls que el puntuen i que, en quatre pinzellades, esbossen el perfil d’un escriptor de calibre universal. A continuació us apunto alguns d’aquests detalls, acompanyats del minutatge precís en què apareixen al tràiler:

0:05. Un narrador recita l’inici magistral de l’obra mestra de Wang Wenxing: Jiabian (Catàstrofe familiar). Es va publicar el 1972 i va causar una gran controvèrsia al Taiwan de l’època, no solament per la temàtica–hi descriu la fugida de casa d’un pare de família ja gran i malalt, i la posterior cerca que en fa el seu fill–sinó també per l’estructura i el llenguatge que l’articula.

0:35. Un altre narrador recita un fragment de Beihai de ren (L’home d’esquena al mar), l’altra novel·la més coneguda de Wang. Publicada en dos volums (1981 i 1999), va ser també una obra molt comentada en el seu moment–es tracta d’un monòleg interior fosc però enginyós en què Wang experimenta amb el llenguatge i els caràcters xinesos i que s’ha convertit en la màxima expressió del modernisme taiwanès.

1:40. Apareixen un parell d’imatges dels seus manuscrits, atapeïts de caràcters i farcits de revisions. Suggereixen com Wang Wenxing treballa les seves obres: escriu i revisa, revisa i revisa. No és casual que trigués més de set anys a escriure cadascuna de les novel·les o que, en més cinquanta anys de trajectòria, només hagi publicat dues novel·les i una vintena de relats breus–dels quals només una quinzena han passat el sedàs de qualitat que ell mateix els ha imposat i s’han inclòs en antologies.

1:50. Fem de voyeurs i l’espiem fugaçment, només tres segons, mentre treballa. Atesa l’energia que hi aboca, és comprensible que Wang hagi decidit escriure només trenta caràcters diaris–diu que és una tasca que el deixa exhaust i, pel que comenten els qui l’han vist treballar, arriba a trencar llapis mentre guixa.

1:54. El Wang que escriu es transforma en una onada que espetega contra les roques. La imatge és adient per mostrar la concepció que té de l’escriptura: és, per a ell, una batalla sense fi. O també, com ell mateix ens diu al vídeo, “la lluita desesperada d’una bèstia acorralada”.