Com ja sabeu, dimecres vinent tindrà lloc l’activitat Estudiar l’Àsia Oriental: un nou escenari?, que organitzem en col·laboració amb Casa Àsia. Encentem avui una sèrie d’entrades amb una breu biografia dels participants a la taula rodona que la protagonitzaran, així com una petita entrevista inicial que els hem fet.

ALBERT NOLLA

Vaig començar a estudiar la llicenciatura en Traducció i Interpretació a la UAB l’any 1992, just després dels JJOO de Barcelona. En aquell moment tenia clar que volia aprendre una llengua “exòtica”, i el fet que el Japó fos el país asiàtic amb més presència a Catalunya em va fer decantar per la llengua japonesa.

En acabar la llicenciatura, vaig decidir aprofundir el coneixement del japonès i, gràcies a una beca de Mobilitat de la UAB, vaig poder estudiar dos cursos a la Universitat de Sophia de Tòquio (1997-1999).

Finalment vaig completar la meva formació fent un Màster en Estudis Japonesos a la Universitat de Sheffield (1999-2000), centrat en aspectes històrics, socials i culturals. Des que vaig tornar a Catalunya, l’any 2000, m’he dedicat a la traducció literària (he traduït una quarantena de títols, la meitat dels quals d’autors japonesos). Des de l’any 2004, compagino la tasca de traducció amb l’ensenyament de llengua i cultura japoneses a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Albert, com veus la interacció actual entre el Japó i la nostra realitat (social, econòmica, cultural) més propera?
En els últims anys el contacte, i per tant el coneixement, entre els dos països ha augmentat de manera diria que inaudita en la història. Pel que fa a la cultura, que és la que m’és més propera, hi ha hagut un acostament que ha produït fusions interessants.

Com compares la informació que circula avui dia sobre el Japó amb la que circulava quan vas començar a estudiar japonès?
Malgrat els clixés i els tòpics, que són molt difícils d’eradicar, la informació que
tenim avui del Japó i de la resta de països asiàtics és molt més fiable que la que
teníem a l’abast fa vint anys, quan em vaig començar a interessar per la realitat
japonesa. L’explosió d’Internet, amb eines tan útils com els blogs, els diaris
digitals, Google Maps, etc., ha representat una revolució de la qual crec que no
acabem de ser del tot conscients. Hi ha hagut un canvi radical tant pel que fa a
la quantitat d’informació que circula com a la fiabilitat (sempre que se sàpiguen
escollir bé les fonts, és clar).

Quin és el tòpic més comú que la teva experiència amb l’Àsia Oriental t’ha
confirmat i quin ha quedat, segons tu, totalment desmentit?
Pel que fa al Japó, hi ha un tòpic que circula amb un sentit negatiu i que la meva experiència m’ha fet veure que pot tenir molts aspectes positius. Es tracta del fet que els japonesos són molt bons copiant. En general entenem que “copiar” és negatiu, com si fos una activitat inferior a crear, i sovint oblidem que per als japonesos la còpia és només el primer pas per arribar a crear. Per tant, no diria que els japonesos no siguin creatius, sinó que la seva creativitat és diferent de la nostra.

Què recomanaries als qui tenen interès per algun país de l’Àsia Oriental? Quins consells els donaries?
Que s’hi acostin amb passió i sense complexos, oberts a aprendre i a deixar-se
sorprendre.