DANIEL TOMÀS

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània. En acabar la llicenciatura va decidir emprendre els Estudis d’Àsia Oriental i al cap de 2 anys, al 2007, va donar el salt a Xina gràcies a una Beca de la Fundació ICO per estudiar llengua i cultura xineses a la Beijing Foreign Studies University de Pequín. Gràcies a una altra beca concedida pel Ministeri d’Exteriors i Cooperació, va poder finalitzar els estudis especialitzats en llengua xinesa l’any 2010. Tot seguit, va ser galardonat amb la beca de la Fundació La Caixa per cursar un Máster en Direcció i Planificació de Turisme a Sevilla, que finalitzà l’any 2011 amb la publicació, com a tesi de Fi de Màster, del primer estudi complert sobre el turisme xinès realitzat a l’Estat Espanyol. En l’actualitat és consultor turístic per la consultora alemanya COTRI (China Outbound Tourism Research Institute) i responsable de l’àrea d’exportació a Xina en una empresa càrnica catalana.

Daniel, com valores l’experiència haver estudiat a la Xina?
Tot i que des del nostre punt de vista el sistema educatiu pot ser força encorsetat i molt poc flexible, la recomano efusivament a tothom. Ho dic al marge dels coneixements o l’especialitat que puguis aprendre, i ho focalitzo més en el sentit del creixement humà, que és (o hauria de ser) un dels papers fonamentals de la universitat en tota societat. En aquest sentit, trobo que s’hauria de promoure encara més l’intercanvi estudiantil entre Xina i Occident.

Què t’ha aportat el coneixement de la Xina en l’àmbit professional i personal?
Dos aspectes fonamentals. Un és el coneixement de la idiosincràsia cultural que hi ha al darrere de les relacions tant humanes com professionals a la cultura xinesa. Dominar-lo ajuda a estalviar malentesos, i perquè no dir-ho, també molts maldecaps. Un altre es el canvi total en la visió del món que t’aporta una estada llarga a Xina. Crec que avui en dia ja no es pot entendre el que passa a nivell global al marge de Xina, però dissortadament crec que poca gent n’és conscient encara.

Quin són els elements que creus que més ens apropen a la Xina i quins els que més ens n’allunyen?
El que més ens apropa considero que és la creixent cultura urbana a Xina, que fa que molts ciutadans adoptin pautes de vida i de consum més occidentals i que des d’un punt de vista cultural europeu la realitat xinesa sigui cada cop més vivible, tot i que és clar, també potser menys interessant. El que més ens n’allunya continuen sent els prejudicis mutus, que lluny d’esvair-se sembla que cada cop més es consoliden, fomentats sobretot pels mitjans de comunicació tant d’una banda com de l’altra.

En el context actual d’inestabilitat econòmica i laboral, creus que la Xina es pot consolidar com una oportunitat professional per als catalans?
Sens dubte, però tampoc vull fomentar la imatge de Xina com un Eldorado on tot es possible. Cal deixar clar que trobar una oportunitat professional allà no és fàcil, cal picar molta pedra abans i en el context actual és poc recomanable anar-hi a l’aventura sense res en clar. Sempre existeix l’opció comodí de fer de professor d’espanyol o anglès, on hi ha força demanda, però també cada cop més competència. Per a la resta de perfils professionals cal acotar molt bé el que es busca abans de donar el salt.