Als qui ens dediquem a la docència, la difusió i la recerca sobre literatura xinesa i sinòfona i ho fem amb sentit crític, la concessió del premi Nobel a Mo Yan ens provoca una sensació ambivalent.
D’una banda, no hi ha cap mena de dubte: es tracta d’una molt bona notícia. El premi dóna visibilitat internacional a un escriptor amb una obra que, si bé no és de lectura fàcil, no es pot negar que és ambiciosa i té una gran volada literària. Tot i que hi ha altres autors (xinesos) que també es mereixerien el Nobel, és difícil trobar arguments per defensar que Mo Yan no se’l mereixi. A més, després de molts anys en què en diverses assignatures, conferències i sessions de clubs de lectura presentava Mo Yan com a futur guanyador del Nobel i demanava als alumnes o assistents que el dia que finalment li concedissin el premi es recordessin que jo ja els ho havia avançat feia temps, dijous passat se’m va dibuixar un somriure de satisfacció…
Ara bé, per altra banda, sap greu observar com la immediatesa periodística d’una notícia d’aquest calibre i centrada en un escriptor poc conegut a casa nostra provoca que circulin tota mena d’inexactituds i que es comencin a dir i, sobretot, a escriure algunes barbaritats i exageracions sobre la trajectòria, l’obra i la figura de Mo Yan. Arran de la concessió del premi a Gao Xingjian l’any 2000, ja vaig descriure algunes de les conseqüències que ara, pel que sembla, també s’estan donant—especialment pel que fa a una lectura polititzada, molt maniquea, de l’obra del premiat.
La persona de casa nostra que probablement ha estudiat més i millor el cas de Mo Yan és Maialen Marín. En una tesi brillant, analitzava com l’obra d’aquest escriptor, ja abans de rebre el premi, ha estat mal traduïda (al castellà) de manera indirecta, mal difosa i mal interpretada per la crítica en un paràmetres polítics tan obsessius com desviats de la naturalesa i el calibre literaris que caracteritzen aquest autor. Ara em temo que, malauradament, la concessió del Nobel no farà altra cosa que accelerar i accentuar allò que ella ja hi detectava.