Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem a la Virginia Rodríguez, col·laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC, on imparteix l’assignatura “Japonès I”. Llicenciada en Turisme per la Universitat de Girona, Llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental per la UAB i Màster en Estudis Japonesos i Global Studies per la Universitat Sophia de Tòquio.

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar l’any 2007, el primer semestre que s’impartia l’assignatura de Japonès I. Tot era nou per mi: els materials, l’aula virtual, el contacte amb els estudiants. Però de fet, com que l’assignatura era de nova creació, no era només jo qui experimentava aquella sensació de novetat, tots estàvem expectants. Al final, la posada en marxa del curs va tenir un èxit rotund, amb desenes d’alumnes matriculats i amb moltes ganes d’aprendre japonès.

Com definiries la teva tasca com a col·laboradora docent dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC?

La meva feina és orientar i engrescar els alumnes en els inicis de l’aprenentatge de la llengua japonesa. Es tracta d’una llengua difícil, que comporta molts anys d’estudi, però que a la vegada crida molt l’atenció i atreu a persones d’especialitats molt diverses. Per això, a més de la creació de les PAC, la correcció d’exercicis i la selecció de lectures complementàries, procuro amenitzar l’aula amb tot tipus de propostes relacionades amb la llengua i la cultura japoneses. La creació d’un blog dins l’aula sobre aspectes relacionats amb el japonès, n’és un exemple.

En l’assignatura “Japonès I”analitzeu alguns aspectes rellevants de la sociolingüística japonesa i de l’ús que la societat en fa d’aquest idioma. Creus que hi ha algun aspecte rellevant que caldria saber però que és poc conegut pel públic en general?

De fet, la sociolingüística és la part de l’assignatura que més agrada als estudiants, ja que és un aspecte de la llengua que no es tracta en les acadèmies d’idiomes. El japonès és una llengua amb moltíssims registres, on es tenen en compte aspectes com l’edat, el gènere, les relacions familiars, la posició o estatus professional, etc. Malgrat que la gramàtica del japonès pot semblar poc complicada en un primer contacte amb la llengua, a mida que ens introduïm en els aspectes socials, la cosa es va complicant. És curiós comprovar com homes i dones utilitzen paraules i expressions diferents per referir-se a les mateixes coses, i com, segons el rol que es prengui en una situació determinada, l’interlocutor ha de fer servir un registre o un altre.

Tot plegat, un maldecap pels estudiants de japonès.

En la teva tasca de consultora de l’estudi virtual del japonès, quins elements en destacaries? Creus que hi ha algun aspecte que continua sent un repte?

El repte és sempre el d’arribar a transmetre i encoratjar els alumnes perquè continuïn amb l’estudi del japonès. Així com una introducció teòrica a la llengua pot ser un molt bon complement per un estudiant amb coneixements del idioma, també pot ser un revulsiu per aquells que només estan interessats en la llengua pràctica.

Has estat estudiant al Japó durant un període important de la teva formació. De tornada, la teva experiència professional s’ha centrat en el món de l’ensenyament. Podries traçar algun paral·lelisme  amb la teva experiència al Japó com a estudiant?

Sí, vaig estar a Tòquio durant gairebé tres anys. No em va costar gaire adaptar-me perquè conèixer l’idioma et dóna molt avantatge allà. Estic orgullosa d’haver aconseguit fites tan extraordinàries com arribar a entendre la xarxa de trens de Tòquio o formalitzar un contracte d’arrendatària d’un petit pis de 30 metres quadrats.

El que més em va sobtar al tornar a Barcelona va ser el gran nombre de traduccions de novel.la japonesa que s’havien publicat en la nostra llengua. Al Japó vaig treballar en diverses traduccions literàries a la Universitat, i a la tornada, em vaig quedar parada pel gran progrés que s’havia fet a Espanya en el camp de la literatura nipona. Sembla ser que la nova generació de traductors ha trobat el seu lloc al mercat espanyol.

Què et sembla la iniciativa del nostre blog?  Ens vols fer alguna recomanació?

El blog és una molt bona eina per motivar els alumnes. Trobo que la imatge de proximitat que ofereix el blog fa que tothom es senti part dels estudis de l’Àsia Oriental. Com a recomanació, potser afegir algun enllaç a altres blogs relacionats amb el Japó o la cultura oriental.

Moltes gràcies Virgínia!