Si sostenim a les nostres mans el llibre “El pavelló de les peònies”, podrem llegir a la seva contraporta, el següent text: “La mare m’havia educat perquè mai no mostrés els meus sentiments, però quan llegia El pavelló de les peònies sentia força coses: amor, tristesa, felicitat. Ara que veia la història representada al meu davant, les meves emocions creixien…”. Amagada darrere les gelosies del jardí, la Peònia assisteix per primera vegada a la representació “d’El pavelló de les peònies”, una de les òperes xineses més famoses de tots els temps, però prohibida a les dones perquè les indueix a comportaments impropis. Som ala Xina del segle XVII. Les noies de bona família han estat educades per obeir. No poden triar el seu marit, però ningú no els pot impedir somiar en l’amor. Aquella nit,la Peònia decideix somiar. I el seu destí, com el de l’heroïna de l’òpera, queda estroncat per sempre.
Seguint la línia de “Flor de Neu i el ventall secret” (2006), aquesta novel·la de Lisa See es torna a endinsar en la cultura xinesa. Continua en la línia d’exploració del passat i aquest cop es capbussa en uns fets que diuen van ser reals: la història de tres dones xineses que, una després de l’altra, es van casar amb el mateix marit i juntes van escriure “El comentari de les tres vídues” (1694). Aquesta obra és un compendi de reflexions i opinions sobre “El pavelló de les peònies”, òpera que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès. Continua llegint
