Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem a la Sandra Font, col·laboradora tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC des de fa ja molts semestres.

Sandra, fa molt de temps que participes amb el programa d’Àsia Oriental. Ens podries explicar quan i com vas començar la teva col·laboració amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb la UOC a principis del 2006, com a tutora d’inici. Més tard, al 2010, va sortir la possibilitat de participar com a Assessora de Continguts en Treballs de Recerca, en projectes relacionats amb inversió i finançament empresarial a l’Àsia. El mateix any també va sorgir el projecte del Blog d’Àsia, fet que em va entusiasmar, doncs unia dues de les meves grans passions: Àsia i escriptura.

 Quina és la teva vinculació amb el món asiàtic?

Podríem dir que els meus vincles amb Àsia van començar ja a la meva infantesa. El meu avi em va regalar un llibre sobre els països del món. Es deia “El mundo en color” i sortien un munt de fotografies de cada continent. Jo, amb poc més de set anys, em vaig quedar fascinada amb aquelles cares asiàtiques, d’ulls negres i allargats, tant diferent a nosaltres… Des d’aleshores em vaig prometre que, quan fos gran, no només visitaria el continent sinó que la meva vida hi estaria lligada d’una manera o una altra.

Moooolts i molts anys més tard, al 2003, vaig començar a treballar al COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya), com a Consultora del Programa d’Inversió a l’Exterior. Si ho recordeu, en aquella època, qui no feia negocis a la Xina era com si no existís!. Durant més de sis anys vaig estar en contacte diari amb empresaris catalans que s’implantaven a la Xina. Jo els assessorava en el part financera i ells m’explicaven les seves vivències, més o menys afortunades, al país de destí. Van ser anys fantàstics, on gairebé era “com viure allà”.

Actualment, i des del 2009, treballo a ACC1Ó (l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa Catalana), com a Gestora de Projectes de Finançament. Com no podia ser d’una altra manera, segueixo lligada a Àsia. Entre altres tasques, em dedico a orientar a empresaris sobre com finançar els seus projectes, tant siguin d’exportació, com d’implantació directa, fora del país. I sí, segueixo “mig vivint allà virtualment”.

Considerant la teva dilatada experiència com a tutora del programa d’Àsia Oriental, has hagut d’adquirir una relació molt directa amb els nostres estudiants. Quins consideres que són els seus interessos principals en relació a l’Àsia Oriental?

Sempre he pensat que els Estudis d’Àsia Oriental, en ser de segon cicle, són especials de per si i parteixen d’un perfil comú inicial. És a dir, estudiants amb un nivell acadèmic alt (mínim un primer cicle acabat) i ganes de millorar els seus coneixements mentre treballen. Per tant, d’entrada, estudiants “super-motivats”.

En quant a les seves motivacions, i en ser uns estudis molt versàtils, n’he trobat de molt diverses: des de treballadors que han de formar-se perquè les seves empreses comencen a treballar a Àsia, fins a músics amb inquietuds, metges jubilats amb passió pel continent, periodistes intrèpids que se’n van a la Xina o al Japó, o pares il·lusionats que volien saber més del país d’origen del nadó que esperen. Com deia, les motivacions són molt variades i totes hi tenen cabuda.

Què recomanaries als estudiants per poder seguir bé els estudis d’Àsia Oriental?

Abans de res els recomanaria que gaudissin dels estudis: són estudis de segon cicle i, si els cursen, és perquè realment els interessa per un motiu o altre.

I com fer això? Fàcil: planificar bé les assignatures, ser constant i, sobretot, recolzar-se en els tutors. De fet, els tutors estem per això: per orientar-los en la matrícula, respondre als dubtes que tinguin, o resoldre possibles dificultats que els puguin sorgir. Important, doncs: llegir la informació del tauler de tutoria i recolzar-se en nosaltres. A partir d’aquí, gaudir dels estudis ja que valen molt la pena!.

Aquesta llarga trajectòria com a col·laboradora de la UOC, ens porta a pensar que deus haver viscut moltes anècdotes. Ens n’expliques alguna que et sembli interessant?.

Segons diuen al continent asiàtic “Hi ha un fil vermell invisible que connecta a tots aquells que estan destinats a trobar-se sense importar el temps, lloc o circumstàncies. El fil pot estirar-se o contraure’s però mai es trenca”. Certament, i tot i que la gent pugui pensar que “estudiar on-line és fred i llunyà” us puc assegurar que el dia de la catàstrofe de Fukushima vaig comprovar que aquests fils invisibles existeixen, i que tots estem connectats i més propers del que ningú es pensa. Recordo el que vaig sentir quan vaig saber de la notícia. Recordo que des de la UOC de seguida van avisar als tutors que teníem estudiants al Japó. Jo en tenia, i entre ells, un company de feina. Vaig enviar missatges a tots, creuant els dits perque estiguessin bé. Tot el dia, i fins ben entrada la nit, vaig estar amb el portàtil encès, esperant notícies i esperant que fossin bones… Per sort, va ser així i tot va quedar en això, una anècdota.

Altres anècdotes “més tranquil·les”?. Un dia, començant amb un grup nou, em vaig trobar un client en el grup d’estudiants. Pocs dies abans havíem estat parlant de la millor manera de finançar la seva inversió a Hong Kong sense imaginar-nos que, al cap de res, ens trobaríem pel campus de la UOC. En fi, que el món és molt i molt petit, i Àsia és més a prop del què sembla!!!

Què et sembla la iniciativa del nostre Blog?.

Doncs a mí m’encanta: al cap i a la fi hi participo activament des de l’inici!!. De fet, només sentir la proposta em va semblar molt bona idea. Penso que el Blog, a part d’aglutinar informació interessant sobre Àsia, acosta als estudiants a la realitat. Hi pots trobar més informació sobre els tutors i consultors (i així ens podem conèixer millor), també entrevistes a empresaris que expliquen les seves vivències a Àsia i què busquen en un professional, recomanacions d’activitats de tot tipus (tant a nivell de negocis com més culturals), llibres d’autors asiàtics, experiències d’estudiants que ja han acabat els estudis…. Molt recomanable, no?

Moltes gràcies Sandra