Treball de Recerca

Avui publiquem una nova entrada dedicada a donar a conèixer treballs de recerca d’una excel.lent qualitat que han sorgit del nostre programa d’Estudis d’Àsia Oriental. En aquest cas es tracta de Josep Maria Capilla Contreras , que ha realitzat un treball molt acurat sobre el els factors que condicionen l’ús que fa Ma Yuan del buit com a recurs en la seva obra.

Els resums dels treballs que podeu llegir en aquest blog han estat elaborats pels seus mateixos autors i, recordeu que, si amb el resum, us vénen ganes de llegir tota la feina realitzada… el link que us facilitem al final us portarà directament al repositori O2 que us en donarà accés.Capilla_JosepM_MaYuan

Títol: El recurs del buit en la pintura de Ma Yuan
Josep Maria Capilla Contreras
Xangai, 14 de juny de 2012

Des del famós diagrama taijitsu (representació abstracta de les correspondències entre el yin i el yang) fins a l’apropiació que de la natura fan els neo-taoistes com a via de creixement interior i coneixement espiritual, el concepte del buit passa per unes fases evolutives que el porten des de l’àmbit exclusiu de les idees a l’àmbit de la lírica i l’estètica. No és fins a l’arribada de la dinastia dels Song del Nord quan el paisatge deixa de ser un element narratiu, decoratiu o ritual i esdevé el centre d’interès d’un nou gènere pictòric, conegut sota el nom de shan shui (muntanya-aigua). El buit, ara un recurs que forma part intrínseca d’aquesta tradició, té encara, en aquest període, unes fortes connotacions filosòfico-religioses (de caire taoista i budista), lligades a la construcció d’una cosmologia al·legòrica. Fou l’última generació de poetes i pintors d’aquesta dinastia, encapçalada per la figura de Su Shi, la que introduí l’element líric en la pintura de paisatge. També l’Escola Oficial de pintura de l’emperador Huizong, amb el seu programa d’estudis i les seves proves de selecció de candidats, influí en aquesta nova operació que transformà l’estètica paisatgística de la pintura xinesa.

Continua llegint

Publicat dins de General

The Real China Model

Existeix una visió estàtica i monolítica de la Xina que circula sovint tant a la Xina com a Occident. L’article “The Real China Model” que Mark Elliott, professor d’història xinesa de la universitat de Harvard, va publicar al New York Timesfa unes setmanes representa una bona puntualització d’especialista a una de les derivacions habituals d’aquesta visió.

En motiu del canvi de lideratge al darrer congrés del Partit Comunista, molts analistes feien referència al pes que la meritocràcia havia tingut tradicionalment a la societat xinesa–en contrast amb el pes actual de la facció dels aristòcrates polítics, és a dir, dels fills dels antics dirigents del partit. La meritocràcia, venien a dir els analistes, garantia a tots els ciutadans la possibilitat d’ascendir políticament (i social) a partir d’una estructura articulada en base als exàmens d’accés a l’administració. La meritocràcia, doncs, vindria a ser un tret distintiu quasi-ancestral de la societat xinesa que la diferenciaria de la societat occidental.

Elliott pondera aquesta visió. “But how meritocratic was the examination system in its actual practice?”, es pregunta. Basant-se en investigacions de les darreres dècades, argumenta que, sota l’aparença d’objectivitat, el sistema era molt restrictiu i elitista–l’èxit als exàmens estava reservat a fills de famílies adinerades: sigui perquè ja tenien una posició social (i cultural) que els permetia preparar-los degudament, o bé perquè, directament, compraven tractes de favor per als seus fills. Per tant, Elliott conclou, “[t]he fact is that a majority of elites in imperial China relied on means other than ‘merit’ to succeed politically: They depended on family connections and material resources, much like political elites in Western societies”.

Ara bé, el més interessant és quan rebla: que hi hagués tants candidats als exàmens no demostra l’objectivitat del sistema, sinó la capacitat de l’estat per fer creure que era un sistema vàlid–una capacitat ben demostrada, atès que avui dia encara és una percepció molt arrelada tant a la Xina com a Occident.

L’article d’Elliott, sintètic i divulgatiu, té interès no solament en relació amb el tema específic de la meritocràcia, sinó també com a exemple d’intervenció puntual i precisa d’expert en un debat generalista. Recomanable per a tots els públics. El podeu recuperar aquí.

Publicat dins de General

Algunes sessions per informar-se sobre la sortida a l’exterior

Quan una empresa s’internacionalitza, de ben segur que es trobarà amb molts canvis i punts crítics a tenir en compte. Un d’ells és el que es refereix a la “Logística internacional”. Per això, la Cambra de Comerç de Palamós ha organitzat una sessió de formació per informar bé sobre tota aquesta temàtica. Començarà el 10 de desembre i acaba el 14 del mateix mes. Els objectius són principalment tres: 1) definir les especificacions d’un projecte logístic a nivell internacional, 2) conèixer i aprendre les diferents filosofies, tècniques i eines relacionades amb la logística internacional, i 3) aplicar en les seves respectives empreses les tècniques i eines operatives adquirint una major eficàcia i eficiència en la gestió de les mateixes. El temari inclourà, entre d’altres punts: l’abast i evolució de la distribució física internacional, la construcció de la cadena de distribució física internacional, la declaració duanera, la classificació aranzelària i la determinació de despeses en la construcció de la cadena de DFI. Continua llegint

Publicat dins de General

Entrevista a Luis Lidón, licenciado del programa

Continuamos con una nueva entrevista a personas vinculadas al Programa, en esta ocasión, charlamos con Luis Lidón, uno de nuestros estudiantes recientemente licenciados.

Antes de nada, felicidades Luis. Permíteme la primera pregunta. ¿Qué te animó a cursar estos estudios? ¿Cuál es tu vinculación con el mundo de Asia Oriental?

Trabajo como corresponsal para una agencia de noticias y ya estudie un máster de Relaciones Internacionales en la Complutense, así que resulta claro que tengo un gran interés por las cuestiones internacionales. Y en el siglo XXI Asia Oriental tiene y tendrá un papel fundamental. Al leer sobre China, por ejemplo, que más que un país es una civilización, me di cuenta de que para entender ciertas cosas no era suficiente conocer sus estructuras políticas o su historia contemporánea, sino que había que profundizar mucho más. Además, comprendí que el conocimiento que tenía sobre esa parte del mundo era muy superficial, los cuatro tópicos habituales sobre Confucio, apenas nada del Taoísmo, y no tenía ni idea de su historia salvo un par de fechas y nombres.

En esas estaba cuando me encontré con el programa de la UOC sobre Asia Oriental, me pareció muy formativo y no dudé mucho en apuntarme. Por mi trabajo cambio mucho de horarios y me hubiera resultado imposible seguir las clases de forma presencial en una universidad. En cuanto a la vinculación con Asia Oriental, se limita por el momento a un interés sin más implicaciones, pero eso puede cambiar en el futuro.

Continua llegint

Publicat dins de General