Existeix una visió estàtica i monolítica de la Xina que circula sovint tant a la Xina com a Occident. L’article “The Real China Model” que Mark Elliott, professor d’història xinesa de la universitat de Harvard, va publicar al New York Timesfa unes setmanes representa una bona puntualització d’especialista a una de les derivacions habituals d’aquesta visió.
En motiu del canvi de lideratge al darrer congrés del Partit Comunista, molts analistes feien referència al pes que la meritocràcia havia tingut tradicionalment a la societat xinesa–en contrast amb el pes actual de la facció dels aristòcrates polítics, és a dir, dels fills dels antics dirigents del partit. La meritocràcia, venien a dir els analistes, garantia a tots els ciutadans la possibilitat d’ascendir políticament (i social) a partir d’una estructura articulada en base als exàmens d’accés a l’administració. La meritocràcia, doncs, vindria a ser un tret distintiu quasi-ancestral de la societat xinesa que la diferenciaria de la societat occidental.
Elliott pondera aquesta visió. “But how meritocratic was the examination system in its actual practice?”, es pregunta. Basant-se en investigacions de les darreres dècades, argumenta que, sota l’aparença d’objectivitat, el sistema era molt restrictiu i elitista–l’èxit als exàmens estava reservat a fills de famílies adinerades: sigui perquè ja tenien una posició social (i cultural) que els permetia preparar-los degudament, o bé perquè, directament, compraven tractes de favor per als seus fills. Per tant, Elliott conclou, “[t]he fact is that a majority of elites in imperial China relied on means other than ‘merit’ to succeed politically: They depended on family connections and material resources, much like political elites in Western societies”.
Ara bé, el més interessant és quan rebla: que hi hagués tants candidats als exàmens no demostra l’objectivitat del sistema, sinó la capacitat de l’estat per fer creure que era un sistema vàlid–una capacitat ben demostrada, atès que avui dia encara és una percepció molt arrelada tant a la Xina com a Occident.
L’article d’Elliott, sintètic i divulgatiu, té interès no solament en relació amb el tema específic de la meritocràcia, sinó també com a exemple d’intervenció puntual i precisa d’expert en un debat generalista. Recomanable per a tots els públics. El podeu recuperar aquí.
[…] y como comenté en este apunte dedicado a un artículo del historiador Mark Elliott sobre la meritocracia en China, cuando estos […]