Un dels aspectes que vam abordar a la conferència de Daniel Méndez sobre internet i mitjans de comunicació del mes passat va ser, naturalment, la censura.

Amb l’objectiu de qüestionar la imatge rígida i homogènia de la censura xinesa que sovint ens arriba, Méndez va explicar alguns dels mecanismes de control en funció del tipus de mitjà. Per bé que el més important d’aquests mecanismes, l’autocensura, és força generalitzat, hi ha una gradació d’intervencionisme en funció del perfil de cada mitjà i del posicionament en relació amb les lleis del mercat.

En aquest article publicat fa unes setmanes a The New York Times (en traducció d’Allan H. Barr), el famós escriptor Yu Hua tracta el mateix tema. Yu Hua incideix també en les diverses cares de la censura, que expliquen, per exemple, que una pel·lícula pugui estar censurada durant vint anys, mentre que, al llarg d’aquest mateix temps, la novel·la en la qual s’ha basat no solament es pugui adquirir sense problemes, sinó que, a més, es vengui força bé.

Yu Hua comenta les diferències entre la censura al cinema, al món editorial i als mitjans de comunicació. De la comparació en destaca un aspecte important: la posició del censor–interna o externa–en el procés de producció i en els possibles beneficis econòmics del producte. Això explica que, per exemple, la censura cinematogràfica sigui més estricta, ja que l’aprovació de cada pel·lícula depèn d’un organisme de control estatal centralitzat sense cap mena de participació en el taquillatge. O que la censura literària, en canvi, sigui molt menys intensa, ja que els mecanismes de control estan integrats en el procés editorial: és l’editor en primera instància qui (auto)censura o no determinat llibre i, per tant, qui assumeix el risc de publicar-lo i fer-ne calaix–sabent que, si no ho fa, potser el publicarà (i en farà calaix) algú altre.

Explicacions com les de Méndez o Yu Hua són importants per transmetre, tant a nivell global com local, una imatge més completa d’un fenomen tan donat a simplificacions com és la censura xinesa.

(Foto: Michael Lionstar. Copyright The New York Times Company, 2013.)