Tener un libro sobre China y los chinos en el catálogo es hoy en día el objetivo de cualquier editorial que se precie. China vende y los editores lo intentan. Pero el alud de publicaciones no acostumbra a dejar obras que no resuenen a los tópicos de siempre. ¿Adónde van los chinos cuando mueren? Vida y negocios de la comunidad china en España de Ángel Villarino (Barcelona: Debate, 2012) es, probablemente, una de las más notables excepciones dentro de esta pobre tendencia. De hecho, sorprende que un libro tan brillante tenga un título tan desacertado–aunque es ingenioso y llama la atención, puede conducir fácilmente al equívoco: esta es una obra mucho más válida que el típico volumen sensacionalista y simplón que nos suele llegar con una etiqueta de este tipo.
Arxiu mensual: abril de 2013
Autor convidat: “La impronta cultural de Occidente en la vida cotidiana japonesa del periodo Namban”
Seguimos con el ciclo de entrevistas sobre la Embajada Keichō y el período Namban. En esta ocasión, Muriel Gómez, de la Universitat Oberta de Catalunya, analiza el período Namban y la influencia de occidente en su vida cotidiana.
La impronta cultural de Occidente en la vida cotidiana japonesa del periodo Namban
Con la llegada en 1543 de los primeros portugueses a las costas japonesas de Tanegashima se iniciaba una época de cambios. Comenzaba así la conexión entre dos mundos. Dos mundos diferentes y distantes que empezaban a conocerse.
Teppō o arcabuces japoneses de la Era Edo
Con los Namban-jin, o habitantes de las “tierra de sur”, se introdujo una nueva religión, una nueva forma de luchar, conocimientos científicos, la introducción de la imprenta, la llegada de mercancías desconocidas, una reactivación del comercio, nuevos alimentos, nuevas y extrañas indumentarias, animales exóticos y desconocidos, pero también una auténtica revolución en la concepción de su entorno, del mundo que los rodeaba. Hasta ese momento su mundo, tal y como reflejaban los mapas japoneses, se circunscribía o limitaba a los países más cercarnos (los actuales China, Corea e incluso la lejana India), pero con la llegada de los europeos, por primera vez adquieren plena consciencia de la existencia de otros países y culturas, lejanas y muy diferentes.
Seminario: “Tendencias y novedades del sistema legal en China”
Una de las principales dificultades a las que se enfrentan las empresas españolas a la hora de abordar el mercado chino son las complejidades de su sistema legal y la constante evolución del marco jurídico que regula las operaciones de las compañías foráneas en el país.
Por este motivo, Casia Asia, junto a las tres firmas españolas con mayor experiencia en las relaciones con China (Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, Roca Junyent y Garrigues) nos explicarán en dos sesiones denominadas “Tendencias y novedades del sistema legal en China” las principales claves legales de temáticas como la distribución, el comercio electrónico o la propiedad intelectual. Asimismo, se abordará en una mesa redonda el tema de las oportunidades que el mercado chino presenta para la venta de productos extranjeros. Continua llegint
Entrevista a la tutora Verònica Padilla
Avui us presentem un cop més una entrevista amb una persona vinculada al Programa, en aquest la Verònica Padilla, col·laboradora tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC des de fa ja uns semestres.
Verònica, ara ja fa un temps que ests tutora del programa d’Àsia Oriental. Ens interessaria saber quan i com vas començar la teva col·laboració amb la UOC?
Sí! ja fa molts semestre que col·laboro amb la UOC! Va ser l’any 2007 que vaig començar a col·laborar amb els Estudis de l’Àsia Oriental, just uns mesos després de tornar d’estudiar a la Xina. Primer vaig començar com a consultora a l’assignatura de Festes i Tradicions i al cap d’un parell de semestres ja vaig començar amb la Tutoria, i m’encanta! La feina de tutora em permet un contacte més personal amb els estudiants i durant més temps; és tan emocionant quan veus com els estudiants acaben els estudis i es llicencien! També he fet de consultora al campus IBE, a l’assignatura de Presència Xinesa al Món, i bé, com és un tema que m’apassiona, m’ho he passat genial quan he tingut l’oportunitat de portar un aula d’aquesta assignatura!
Col.lecció i-articles: sistema polític japonès
Iniciem avui la col.lecció i-articles, una sèrie de videos realitzats per professors del Programa d’Àsia Oriental que tracten d’explicar algun tema relacionat amb la docència però amb un interès marcadament general.
Comencem aquesta col.lecció amb un número dedicat al sistema polític japonès, i en concret a la figura del nou Primer Ministre, Abe Shinzō, escollit en el càrrec després de les eleccions anticipades de desembre de 2012.
Ara bé, Qui és Abe Shinzō? Per què es van celebrar eleccions anticipades ? Què representa el Partit Liberal Democràtic en el sistema de partits japonès? Quin serà el seu tarannà i què significa l’anomenat Abenomics?
En les properes setmanes anirem responent a totes aquestes preguntes.
Comencem avui amb una retrospectiva de la figura de Abe Shinzō
Jornada “Japó a la història del món”, a la UPF
El proper dia 2 de maig l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra organitza una Jornada sobre el “Japó a la història del món”.
La Jornada, que pretén analitzar el paper del Japó en l’anomenat World History, està dividida en tres seccions: una Taula Rodona titulada “Japan in World History“, un Seminari sobre “Transnationalising Japan: Pathways, Processes and Methods” i un Cinefòrum on es visionarà i posteriorment comentarà la pel.lículaHachi-gatsu no kyôshikyoku (Rapsòdia d’agost, 1991) de Kurosawa Akira.
Programa de la Jornada
Japó a la història del món
Conferencia “Globe Shopper Index Europa: El poder de compra de los turistas internacionales en la principales ciudades europeas”
Según la Organización Mundial del Turismo, casi la mitad (44%) de los ingresos mundiales por turismo internacional se gastan en Europa, principal beneficiario de este mercado. Según la conclusión del estudio comparativo “The Globe Shopper City Index Europe”, realizado por The Economist Intelligence Unit en 2011 sobre las 33 ciudades europeas mejor posicionadas entre los consumidores internacionales, Madrid y Barcelona empatan en el segundo puesto. Este índice forma parte del programa de investigación de la revista The Economist Intelligence Unit y está patrocinado por la empresa Global Blue, experta en compras y gastos internacionales en todo el mundo. Continua llegint
Desemmascarar a Huntington o per què tant rembombori quan el rei va despullat
Al llarg dels anys he anat adquirint un fort respecte a compartir amb els estudiants el text que el politòleg nord-americà S. Huntington va escriure exactament fa 20 anys en relació al xoc de les civilitzacions. Respecte no pas en el sentit del respecte intel·lectual que es pot tenir envers l’obra d’un determinat autor. En aquest sentit el meu judici no ha canviat gaire al llarg dels anys. Però sí respecte envers l’efecte que la lectura d’aquest text té en els estudiants, siguin de sociologia, de ciència política o d’estudis d’Àsia oriental.
Amb una sorpresa que ja no hauria de tenir observo com, semestre rere semestre, un bon gruix dels estudiants concentra la seva anàlisi del text en la “increïble” capacitat de predicció de Huntington que, al seu parer, ja va preveure barbaritats (mai millor dit!) com les de l’onze de setembre del 2001 a New York o les de l’onze de març del 2004 a Madrid. Així doncs, enlloc de cercar en el texts els fonaments teòrics i conceptuals sobre el qual Huntington basa la seva hipòtesi del xoc de civilitzacions, els estudiants miren fora del text i consideren tot allò que ha succeït en les darreres dues dècades a l’hora de valorar la qualitat de la contribució de Huntington. I quan fan això, a l’uníson destaquen com d’encertat anava l’autor, quan l’any 1993 ja ens advertia, recordem-ho: pocs anys després de la caiguda del mur de Berlín i el final de la guerra freda, que el nou ordre mundial s’estructuraria a partir de límits i fronteres diferents als ideològics.El concepte de civilització (que Huntington recolza sobre cultura) esdevé el pal de paller del nou ordre mundial. Continua llegint
Invertir a la Xina: claus d’èxit
Els fluxos d’inversió estrangera a la Xina han crescut des del 2007 més d’un 43% gràcies al dinamisme d’una economia amb un creixement sostingut anual de quasi el 9% en els últims 10 anys. Per aquest motiu, i englobada per la Trobada de Centre de Promoció de Negocis d’ACC1Ó, el 19/04/2013 a les 9h es realitzarà la jornada “Invertir a la Xina: claus d’èxit”.
L’objectiu de la mateixa és facilitar informació pràctica sobre com realitzar una implantació exitosa al gegant asiàtic de la mà d’empreses catalanes ja presents a aquest país. La sessió també comptarà amb la presentació de l’estudi “La inversió empresarial catalana a la Xina” que va ser guardonat a la VIII Edició dels Ajuts a la Recerca ACCID. Continua llegint
III Congrés Internacional sobre Turisme Asiàtic
El Congrés Internacional sobre Turisme Asiàtic celebra la tercera edició sota el títol: Àsia, el gran mercat emissor i les noves tecnologies com a eines de promoció i fidelització. El Congrés, que s’estructura en cinc taules rodones, dues sessions plenàries i una conferència inaugural, analitzarà la situació actual i les perspectives de futur dels mercats asiàtics com a emissors de turistes, i com cal utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per atraure el turisme asiàtic. Més informació.
Autor convidat: “La Embajada Keichō: el viaje de Hasekura a Madrid y a Roma”
Retrato de Hasekura en un grabado del libro de Scipione Amati Relation-und gründtlicher Bericht von deß Königreichs-Voxu-1617
Bienvenidos una vez más al ciclo sobre la Embajada Keichō y el período Namban. En esta ocasión, el profesor David Almazán Tomás, de la Unviersidad de Zaragoza nos trazará la evolución de la Misión Keichō hacia España e Italia.
La Embajada Keichō: el viaje de Hasekura a Madrid y a Roma
Durante los años 2013 y 2014 conmemoramos el 400 aniversario de la primera embajada japonesa a España. En Japón se conoce esta expedición como Misión Keichō, siendo este nombre el de la era japonesa en que se desarrolló, un importante periodo de la historia japonesa que comprende desde 1596 a 1615 y que políticamente supuso la consolidación de la unificación de Japón bajo el clan militar de los Tokugawa. La misión Keichō no estuvo auspiciada directamente por el shōgun Tokugawa sino por el gran señor, o daimyō de Oshû (Sendai), llamado Date Masamune. Fue promovida por el franciscano sevillano Luis Sotelo, que buscaba apoyos para intensificar una vía de evangelización de Japón diferente a la que previamente habían monopolizado los jesuitas. No era la primera vez que una delegación de la nobleza nipona llegaba a nuestro país, pues los jesuitas ya habían organizado anteriormente otra que salió de Japón en 1582 y que había sido recibida por el rey Felipe II. Este primer encuentro se conoce como Misión Tenshō y siguió la llamada ruta portuguesa, que partía en Nagasaki y pasaba por la India y África hasta llegar a Lisboa.
Autor Convidat (vàries universitats): “IV Centenario de la Misión Keichō y sus huellas en España
Empezamos hoy la tercera entrega de una de nuestras secciones del blog del Programa de Estudios de Asia Oriental: el invitado del semestre.
Viaje de la Embajda Keicho hacia Italia y España (S.XVII)
En esta ocasión queremos aprovechar para celebrar el cuarto centenario de la Embajada Keichō (1613, o el año 18 de la Era Keichō) una misión dirigida por el samurái Hasekura Tsunenaga (1570-1621) y cuyo objetivo era visitar tanto la España de Felipe III como Italia.
Con motivo de esta conmemoración el Museo Nacional de Artes Decorativas de Madrid, tendrá lugar la exposición Lacas Namban: huellas de Japón en España -IV Centenario de la Embajada Keichō Una exposición que, del 12 de Junio al 29 de septiembre de 2013, abordará la llamada época Namban, un periodo en el que hubo un contacto y un diálogo directos entre España y Japón, centrándose muy especialmente en las obras de laca japonesa de estilo Namban que viajaron hasta España.
La comisaria de la exposición, la Dra. Yayoi Kawamura y algunos de los miembros del comité científico que colaboran en esta exposición nos mostrarán algunos de los aspectos más relevantes que se podrán ver en esta exposición, que se enmarca dentro de las celebraciones del “400 Años de relaciones entre Japón y España”.
Fruto de la colaboración con la Universidad de Oviedo (Yayoi Kawamura), la Universidad de Zaragaoza (David Almazan y Elena Barlés), la Universidad Complutense (Pilar Cabañas), y la Propia Universitat Oberta de Catalunya (Muriel Gómez), presentamos 5 artículos que tratan sobre la Embajada Keichō y el período Namban.
- La Embajada Keichō: el viaje de Hasekura a Madrid y a Roma, David Almazan, Universidad de Zaragoza.
- Periodo Namban, época de encuentros. La impronta cultural de Occidente en la vida cotidiana japonesa del periodo Namban, Muriel Gómez, UOC.
- El arte de laca Namban y la atracción que causó en España, Yayoi Kawamura, Universidad de Oviedo.
- La impronta del arte japonés en Nueva España, Pilar Cabañas, Universidad Complutense de Madrid.
- La imagen de Japón en España a través de las publicaciones de los siglos XVI y XVII, Elena Barlés, Universidad de Zaragoza.
Món empresarial vs. Àsia: l’experiència d’Applus+ LGAI a la Xina
Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, ens continuem centrant en entrevistes molt pràctiques, que ens expliquin, per exemple, quin són els punts claus perquè les empreses es pugui implantar a la Xina amb les majors possibilitats d’èxit. Aquest és el cas de la presentació realitzada per l’empresa APPLUS+ LGAI, concretament pel Sr. Marc Briseño, director de desenvolupament internacional de l’empresa.
Tot i que APPLUS+ LGAI és una empresa molt coneguda, pels més profans en la matèria, explicar-vos que Applus+ Laboratori General d’Assaig i Investigació es constitueix al 1907 com a entitat pública, privatitzant-se al 2003 a través de la seva incorporació a la companyia privada Applus+. Des dels inicis ha estat especialista en el desenvolupament de solucions tècniques per millorar la competitivitat dels productes i fomentar la innovació. La seva experiència en assaig i els seus laboratoris punters i Continua llegint
Conferències sobre Japó
L’associació Amakuni organitza un cicle de conferències sobre Japó, que tindrà lloc els dies 26 i 27 d’abril al Centre de Lectura de Reus. El dia 26 es centrarà en la presentació d’entidats, empreses, institucions i universitats que tenen relació amb Japó (com és el cas de la UOC), i que vulguin compartir les seves experiències i projectes. El dia 27 es donarà veu a estudiants que hagin realitzat alguna recerca sobre Japó. D’aquesta manera, es vol establir un punt de transmissió del coneixement sobre Japó donant la paraula sobretot a nous talents en aquest àmbit. Més informació.
Rituals revolucionaris
S’ha escrit molt sobre els estralls i els aspectes més sòrdids que van envoltar la Revolució Cultural xinesa. El primer any i mig del moviment va ser 
d’una violència extrema, física i simbòlica. Però, especialment a partir de 1969, quan es deixen enrere els grans enfrontaments entre guardes rojos i després de la intervenció de l’exèrcit, la Revolució Cultural pren un to més reposat. És el moment en què el culte al President Mao Zedong arriba a la cúspide. Mao esdevé més que mai el sol de la Xina, la llum que guia els xinesos cap al seu futur i patró dels seus destins. A pobles i barris proliferen petites capelles profanes en què s’oficien matrimonis davant del retrat del President, mentre es reciten sentències del Petit llibre roig com si es tractessin de lletanies als màrtirs i sants Continua llegint
Entrevista a Ester Magriñá, col.laboradora docent del programa d’Àsia Oriental
Continuem amb una nova entrevista a persones vinculades al Programa d’Àsia Oriental. En aquest cas tenim el plaer de presentar-vos a una de les docents que més temps fa que col.laboradora amb el nostre equip: Ester Magriñà.
Ester, quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Doncs si no vaig errada va ser durant el curs 2000-2001, l’estiu abans em vaig presentar a la convocatòria d’una plaça per a consultor de l’assignatura de Pensament Polític i Social, que aleshores impartia a la Universitat Rovira i Virgili en la llicenciatura d’història. Curiosament vaig acabar fent de tutora dels estudis d’empresarials que justament s’iniciaven aquell semestre, sembla ser que necessitaven tutors i em van dir que el meu perfil s’adequava a les seves necessitats. No tinc cap dubte que aquesta etapa prèvia com a tutora m’ha ajudat molt en la posterior tasca de consultora de l’assignatura d’història contemporània de l’Àsia Oriental (iniciada el 2004) ja que m’ha permès percebre i entendre millor les realitats dels estudiants, sobretot aquells que són novells en l’entorn d’aprenentatge virtual.