De nou volem compartir amb vosaltres una nova entrada per donar a conèixer treballs de recerca d’una excel.lent qualitat que han sorgit del nostre programa d’Estudis d’Àsia Oriental. En aquest cas es tracta de Gemma Roig Ferré , que ha realitzat un treball molt actual sobre la crisi econòmica japonesa dels anys noranta i la crisi espanyola actual .

Els resums dels treballs que podeu llegir en aquest blog han estat elaborats pels seus mateixos autors i, recordeu que, si amb el resum, us vénen ganes de llegir tota la feina realitzada… el link que us facilitem al final us portarà directament al repositori O2 que us en donarà accés. Gemma Roig Ferré

Títol: Similituds i diferències entre l’actual crisi financera i la japonesa de 1990. Espanya’08 una crisi a la japonesa.

Autor: Gemma Roig Ferré

14 de Gener 2013.

Resum

L’estudi de la reacció d’una societat després de l’esclat d’una bombolla financera és l’aspecte que motiva l’inici d’aquesta recerca.  En l’actualitat l’estat espanyol es troba immers en una situació financera compromesa, però aquesta situació es comparable amb altres economies. L’objectiu principal d’aquesta recerca és la comparació de l’experiència japonesa amb l’actual crisis del sistema financer espanyol.

L’estudi del cas japonès és interessant des del punt de vista que tracta d’una de les economies més prolíferes dels anys vuitanta, i l’estancament viscut en els últims vint anys no passa inadvertit. Malgrat la distancia que separa ambdues economies, es poden copsar similituds en l’origen de la crisi financera amb l’esclat de la bombolla immobiliària així com els problemes que se’n deriven: la morositat i la contracció del crèdit.

La pregunta que es pretén respondre és si la banca espanyola segueix els mateixos passos que la banca japonesa dels anys 90. En termes globals seria interessant estudiar l’evolució de l’economia en general i no només del sistema financer, tanmateix això convertiria un treball de recerca en una tesi doctoral que es trobaria fora de l’abast d’aquesta recerca.

La comparativa es centra en tres eixos: els orígens de la crisi financera, les reaccions a la crisi i l’efecte d’aquesta sobre les entitats financeres. Els resultats d’aquesta recerca ens permeten identificar similituds en tres aspectes: les característiques del sector bancari, que en ambdós casos, es presenten com una peça clau pel finançament del conjunt de l’economia i que manté una elevada concentració del seu risc en sectors poc productius. Per altra banda, les polítiques de finançament i l’assignació de recursos, en ambdós casos han fet ineficient el sistema bancari provocant així l’existència del fenomen zombi. El tercer aspecte es refereix al paper del Govern, la regulació practicada sobre les entitats financeres amb una sobreprotecció ha incentivat polítiques de risc imprudents.

En aquest estudi hem contrastat com la diferencia de 15 anys entre ambdues crisis no n’ha canviat el guió. Tanmateix ens permet aprendre’n les lliçons. Caldria doncs seguir les indicacions d’economistes com Takeo Hoshi i Anil Kashyap.  Orientant la inversió cap als sectors productius de l’economia, és a dir, aquells que aporten valor al creixement; fomentant les estratègies orientades a la exportació i evitant la subvenció als sector improductius. Per últim, promoure la formació i la recol·locació dels treballadors.