Avui us presentem una nova entrevista amb una persona vinculada al Programa, en aquest cas l’Albert Sasot  col·laborador del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC des de fa ja uns semestres.

Albert, la primera pregunta és oblidada en aquests casos. Quan i per què et vas interessar en el món de l’Àsia Oriental?

La veritat és que, des de petit, em vaig sentir molt atret per les civilitzacions de l’Àsia Oriental, tant diferents i allunyades de la nostra. Al poblet en el que vaig créixer em vaig empassar-me amb gust tots els tòpics sobre els bòxers, els samurais, els senyors de la Guerra, les arts marcials, el menjar, els costums… que vaig trobar en novel·les juvenils, còmics i el cinema de Hollywood que ens arribava. Més enllà d’aquesta fascinació primerenca, un cop a Barcelona, amb accés a informació de més qualitat, vaig anar recreant aquests escenaris amb més criteri i trencant els mites infantils.

No va ser, però, fins la meva estada a Londres en el marc dels estudis de postgrau que vaig aproximar-me seriosament a un coneixement més profund d’aquesta zona del món.

 Al llarg de la llicenciatura d’Història a la UB la presència de Xina i Japó no arribava en aquella època – mitjans dels 90s – ni a nivells testimonials, de manera que quan vaig entrar en contacte amb biblioteques i centres erudits potents i amb voluntat global com els de la capital britànica o els d’Oxford i Cambridge vaig començar a redimensionar tot allò que havia après fins el moment. Vaig comprendre que no em podia explicar el camí de la humanitat civilitzada sense aprofundir en l’estudi de l’àrea més desenvolupada i amb més continuïtat històrica dels darrers 4000 anys.

Albert,  quan i com vas començar col·laborant amb la UOC? Has estat consultor o tutor dels nostres estudis?

La meva primera col·laboració va tenir lloc en el període 1999-2001. En aquells moments formava part del departament d’Història Contemporània de la UB i, en el marc d’un programa de col·laboració amb la UOC, vaig fer tres anys de consultor d’una assignatura anomenada La Revolució Francesa. Més endavant, l‘any 2005, vaig incorporar-me als Estudis d’Àsia Oriental primer com a tutor i després com a consultor de l’assignatura Història II que s’ocupa de l’anàlisi dels processos històrics d’aquesta àrea geogràfica durant els segles XIX i XX .

Més enllà de la UOC, quina tasca dus a terme? Està relacionada amb el món asiàtic?

En aquests moments sóc cap d’estudis d’un institut d’ensenyament secundari així que el dia a dia la meva feina no està directament relacionada amb el món asiàtic oriental excepte quan a les classes miro de deseurocentritzar el programa de les assignatures d’Història, que força falta ens fa. Ara bé, gràcies a les llibreries de la xarxa i la biblioteca de la UOC puc continuar aprofundint en el seu estudi ja que a diferència del que passava vint anys enrera podem accedir a les principals revistes del món i als llibres que es publiquen de la nostra especialitat amb un parell de clics. A més en el marc d’altres institucions universitàries els darrers anys he escrit i dirigit cursos centrats en l’univers xinès i japonès i en una visió realment global de la història.

Parlant sobre la nostra casa, si haguessis d´explicar a una persona que no coneix la nostra universitat, com definiries la teva tasca com a col·laborador dels Estudis d´Àsia Oriental de la UOC?

Si considerem els estudis un viatge de descoberta i coneixement  crec que el meu paper com a consultor és, a la vegada, el de guia i suport. Guia per tal d’orientar els/les alumnes en el seu treball i ajudar-los a madurar la seva relació amb els materials, els procediments i la bibliografia de l’Àsia Oriental dels segles XIX i XX, sense descuidar el perfeccionament del seu domini de les tècniques erudites pròpies del món universitari. En aquest sentit m’interessa especialment que aprenguin a pensar els processos històrics, a analitzar-los com ho farien amb qualsevol altre tipus de problemàtica, a aproximar-se amb ulls crítics al seu estudi per tal de poder confegir i interioritzar unes conclusions pròpies que els permetin situar-se millor en el nostre present. És a dir, fer-los veure que la història és una eina molt útil pel seu propi desenvolupament personal i, en el nostre cas concret, per la relació que vulguin establir amb el món asiàtic oriental.

I suport atenent de manera personalitzada els problemes acadèmics o d’altres tipus que els afecten al llarg del curs, mirant de mostrar la flexibilitat necessària per a que la meva intervenció pugui sumar i no restar al seu procés de formació.

Com a consultor podries destacar alguna temàtica sobre la que percebis que els estudiants han mostrat interès?

Hi ha un seguit de temes concrets que de seguida els desperten la curiositat: des del xoc cultural que suposa la topada dels imperialismes occidentals amb les civilitzacions de l’Àsia Oriental, les peculiaritats i terribles conseqüències de la rebel·lió Taiping, el procés de modernització implacable empès pel Japó Meiji o els confusos anys dels Senyors de la Guerra… fins la revolució cultural o el miracle nipó. Ara bé crec que mereix la pena destacar una qüestió que apareix de manera recurrent en molts dels comentaris que rebo al final del curs: la percepció de la capacitat dels pobles de l’Àsia Oriental per superar períodes que els han amenaçat amb la destrucció o la subordinació sortint-ne enfortits i reconfigurats. Usant un terme que està fent fortuna: la resiliència per sobrepassar els difícils tràngols que han experimentat els segles XIX i XX i ressorgir de les seves cendres.

Per últim, què et sembla la iniciativa del nostre blog?  Ens vols fer alguna recomanació?

Tobo que és un blog força viu, variat i amb molts focus d’interès diversos de manera que resulta fàcil trobar-hi cada dia algun tema que desperti la nostra curiositat després d’una breu repassada. Així que, per suposat, em sembla una molt bona iniciativa. Potser seria interessant, per reforçar una mica més el seu vessant lúdic, establir una sèrie d’enllaços permanents, ben visibles, a les webs de les col·leccions permanents més importants d’art de l’Àsia Oriental. M’encanta poder-hi passejar ni que sigui virtualment!

Moltes gràcies per l’entrevista.

A tu Albert, encantats de la teva col.laboració, i a reveure!