El Japó, amb un població de 127 milions d’habitants és el país asiàtic amb més poder adquisitiu de la regió (gairebé 43.000 US$ per càpita) i amb una trajectòria de comerç internacional més consolidada de la zona. Les exportacions catalanes al Japó representen el 47% de la totalitat de les exportacions espanyoles i el seu creixement és positiu des de l’any 2010, amb tendència d’anar augmentant en els propers anys. Japó és un mercat madur però dinàmic que presenta moltes oportunitats tant a nivell de productes acabats i béns de consum com per temes industrials (sector farmacèutic, automoció energies renovables). Per tot això, ACCIÓ, JETRO i Casa Àsia, han organitzat, pel proper 08/10/2013 a Barcelona, el seminari “ASIA business breakfast: el cas de Japó”, on es parlarà sobre com afrontar els aspectes clau de l’economia japonesa, quines són les vies d’èxit per abordar i establir-se en el mercat i en la mateixa línia, també es donaran a conèixer alguns casos d’experiències empresarials d’èxit, explicats de primera mà per les pròpies empreses. Durant l’hora i mitja que durarà la sessió podrem comptar amb la presència de: Josep Tarradellas (Conseller Delegat d’ACCIÓ), Amadeo Jensana (director d’Economia i Empresa, Casa Àsia), Claudia Danesi (cap per als mercats d’Àsia Pacífic, Centre d’Internacionalització, ACCIÓ), Yoshiyuki Iwahashi (director de l’oficina d’ACCIÓ al Japó) i Jose Ricardo Manuesco (Japan External Trade Organization – JETRO). Continua llegint
Arxiu mensual: setembre de 2013
XII Festival Asia del 20 al 24 de septiembre
El Festival Asia de este año se celebrará íntegramente encima de un escenario. La música, el ilusionismo y la danza son las disciplinas que encabezan el cartel de este año, que volverá a teñir con un tono asiático las fiestas de la Mercè.
El Festival Asia 2013 tendrá lugar del 20 al 24 de septiembre y se celebrará en escenarios ya tradicionales, como el Espai Francesca Bonnemaison o el Ateneu Barcelonès, a los que se sumarán nuevas localizaciones emblemáticas, como el Castillo de Montjuïc, CaixaForum o el escenario al aire libre del passeig de Sant Joan. Un año más, los espectáculos serán de entrada libre, a excepción del espectáculo de danza de clausura del Festival en CaixaFòrum, con un precio de 4 €. Continua llegint
Exposición: arquitecturas después del tsunami
¿Cómo respondieron los arquitectos a raíz del gran terremoto, de 9 grados de magnitud, en el este de Japón? Los avances tecnológicos de la arquitectura japonesa en materia de resistencia a terremotos y seísmos pudieron reducir significativamente el desastre, pese a que el enorme tsunami que se produjo en consecuencia arrasó en esta ocasión un área de más de 500 km en la costa oriental del país destruyendo innumerables ciudades. La reacción de los arquitectos no se hizo esperar y empezaron a preguntarse qué podía hacer la arquitectura para compensar los daños causados.
Es así como comenzaron a desarrollarse proyectos como los que presentan Casa Asia y la Fundación Japón Madrid en esta exposición. La muestra se compone de tres fases: la primera se centra en las medidas de solución inmediata y las respuestas iniciales en los primeros centros de protección, que fueron construidos para aquellos que perdieron sus hogares durante la catástrofe; la segunda recoge las iniciativas que se plantearon para los alojamientos temporales; y la tercera reúne los programas completos de restauración. Los más de cincuenta proyectos que se exhiben ponen especial énfasis en la inmediatez de la respuesta a esta devastación, y destacan en particular propuestas de arquitectos como Kengo Kuma, Toyo Ito, Kazuyo Sejima, Riken Yamamoto, Hiroshi Naito o Shigeru Ban. Continua llegint
Xinès de negocis i internacionalització d’una petita empresa
Com ja és sabut, el xinès és una de les llengües més parlades del món. La República Popular Xinesa, amb uns 1.300 milions d’habitants (el 25% de la població mundial) és el mercat més important del segle XXI, amb un gran potencial de creixement econòmic. Malgrat que la p
resència d’empreses catalanes a la Xina és encara escassa en relació a la resta de nacionalitats, l’augment de l’interès per la Xina és ja un fet. No obstant això, les dificultats derivades de la distància i, sobretot, de les diferències culturals i idiomàtiques suposen una de les principals barreres d’entrada a l’hora de fer negocis a la Xina. El curs “Xinès de negocis (nivell elemental I)”, organitzat per la Cambra de Sabadell, que començarà el proper 20/09/2013, té com a objectiu principal facilitar als empresaris, gerents, executius i administratius dels departaments d’importació/exportació, el desenvolupament d’habilitats lingüístiques elementals per a mantenir relacions comercials i industrials amb empreses xineses. El temari es basarà, entre altres coses, en la preparació de situacions com: presentacions, protocol, negociacions, assistència a reunions i presentació d’informes. Continua llegint
Dinàmiques culturals entre el maoisme i el mercat
Debat a l’Arts Santa Mònica amb Carles Prado, doctor Asian Languages and Cultures (University California), Master Contemporary Chinese Cultural Studies (University of Westminster), professor Estudis de Arts i Humanitats i director acadèmic del Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani (UOC); Isabel Cervera, professora d´Història de l´Art a la UAM i directora de l´Institut Confuci de Madrid; Laia Manonellas, professora Història de l´Art de la Universitat Barcelona (UB) i al Màster d´Estudis Xinesos (UPF), investigadora al SOAS (School of African and Asian Studies, Londres); i Manel Ollé (UPF) com a moderador. Més informació.
Planificació financera i selecció d’inversions
Durant les passades etapes de bonança econòmica, moltes empreses van caure en l’error (ara ho veiem) de no planificar financerament: al cap i a la fi, el crèdit era abundant i senzill d’obtenir. Ara, resulta obvi, la situació ha canviat. En aquest sentit, és important recordar que la planificació econòmica-financera d’un projecte, negoci o empresa ens permet determinar amb antelació si aquest és viable tant des del punt de vista econòmic com des del financer. I per tant, decidir si val la pena arriscar-se a fer-lo o no. Amb l’objectiu de re-aprendre a minimitzar el risc i aprofitar bé els recursos financers, Barcelona Activa ha organitzat el seminari “Com realitzar la planificació financera del meu negoci”, pel proper 10/09/2013 al matí. Entre altres temes es tractarà: 1.- Per què planificar?: concepte, límits i terminis, 2.-Àmbit econòmic i financer de la planificació financera, 3.-Confecció de pressupostos: el Pressupost de vendes, el Pressupost de producció, el Pressupost de consums, el Pressupost de mà d’obra, el Pressupost de despeses d’estructura, i el Pressupost de comercialització i altres despeses, 4.- Estats financers provisionals: el Compte de resultats, el Balanç de situació, la Previsió de tresoreria. L’activitat és gratuïta prèvia inscripció. Continua llegint
Intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa
Conversa. Dijous 12 de setembre de 2013, a les 18.30h. Seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona).
Activitat organitzada conjuntament per les següents titulacions dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya: Grau d’Humanitats, Màster Universitari en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies i el nou Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani i la participació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Montserrat Crespín, doctora en Filosofia i col·laboradora docent de la UOC, conversarà sobre Qüestions al voltant dels intercanvis filosòfics entre el Japó i Europa amb Francesc Núñez i David Martínez, professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
Al nostre àmbit acadèmic, hi ha un desconeixement bastant generalitzat sobre els intercanvis intel·lectuals que han teixit durant segles les relacions entre Japó i Europa. Si acotem aquests intercanvis a l’època contemporània, trobem que, en contra dels habituals discursos sobre l’aïllament o radical alteritat del “Japó” vist com element conceptual de la diferència, les primeres dècades del segle passat mostren una incessant força relacional entre pensadors europeus i japonesos.
No és un episodi conegut, per exemple, que el filòsof japonès NISHIDA Kitarô (1870-1945) va mantenir correspondència durant anys amb Edmund HUSSERL (1859-1938). Aquest contacte intel·lectual es va materialitzar en una sèrie d’articles que el pensador alemany va preparar, des de l’any 1922 fins al 1924, per la revista japonesa Kaizõ [改造]. Inspirat pel significat del vocable “kaizô”, que es pot traduir com “renovació” o “remodelació”, volia compartir amb el cercle filosòfic japonès la seva idea de configuració d’una ètica amb valor universal per la humanitat. Era, entre altres coses, la seva resposta davant els desastres i les seqüeles de la primera guerra mundial.
Husserl funcionà amb una idea de “cultura” unilateral i en un sentit tancat: transmissió des d’Europa a la resta del món. Però, contràriament a la unilateralitat, transmetre és comunicar i, per tant, és una acció bilateral de comunicació i recepció i, conseqüentment, de resposta. La filosofia és dialogant o no és.
Adonar-se i donar a conèixer els molts intercanvis filosòfics en el passat i en el moment present ens permet encarar, ara més que mai, la filosofia en el seu sentit global. Conèixer la figura de Nishida i les seves idees no només ajuda a conèixer la seva importància per la història global de la filosofia, sinó també per aclarir el conjunt de forces que construeixen la interacció però, també, oposició, entre els autors, escoles i corrents de pensament d’arreu del món.
Imatge 1: Shisei [四聖] o els “quatre savis” (Confuci, Siddhartha Gautama, Sòcrates i Kant) del pavelló de la filosofia ideat per Inoue Enryo, avui dia, símbols de la Universitat de Toyo. Font: Universitat de Toyo.
Imatge 2: Fotografia feta a Holanda l’any 1865 on apareix, a la dreta en segon línia, NISHI Amane, creador del neologisme “tetsugaku” per filosofia i responsable de la creació i impuls de gran part del vocabulari filosòfic existent en japonès. Font: Imatge procedent de la col·lecció de la National Diet Library.
Organitzat per:
