Open 24 Hours

open 24 hours 3A banda de múltiples coneixements sobre llengua, cultura o societat, els estudiants que obtenen una titulació genèrica en Estudis de l’Àsia Oriental s’enduen amb el títol quelcom encara més important: una mirada i una sensibilitat molt particulars.

Això es pot veure ben clarament al documental Open 24 Hours (面条, 2009), dirigit per Xavi Campreciós, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental. Aquest curtmetratge, que podeu visionar integrament aquí i que va guanyar el primer premi en la categoria de curtmetratges nacionals al festival Documenta Madrid 2010, esbossa les històries que hi ha darrere d’un restaurant de noodles de Shanghai. El ritme, el to, la complicitat que teixeix i que sap transmetre des de la distància adequada en fan una petita joia. No us el perdeu.

#RecomanaCultura

2xtso1825yycrvmoe0mzEl professorat del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC ens volem afegir a la iniciativa engegada des del Twitter dels Estudis d’Arts i Humanitats: #RecomanaCultura. Amb les recomanacions que trobareu a continuació us volem desitjar un Bon Any 2014!

 

 

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: L’EXPERIÈNCIA D’ANA BEATRIZ HERNÁNDEZ

Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui ens centrem en un tema eminentment pràctic com és “Tot i que encara es vegi com una fàbrica, la Xina sobretot és un mercat”. I per fer-ho, comptem amb l’experiència D’Ana Beatriz Hernàndez.

ABeatriz HdezlAna Beatriz Hernández és professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. El seu estudi “Anàlisi de la inversió empresarial catalana a la Xina” ha estat guardonat a la VIII Edició dels Ajuts a la recerca per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). Un treball que ens permet conèixer al detall la relació de les empreses catalanes amb el gegant xinès, i les possibilitats que segueix oferint aquest mercat. Aquesta entrevista es va fer a la sala d’actes d’ACCIÓ, durant la jornada sobre la Xina a la Trobada de Centres de Promoció de Negocis.

E – El fet que es realitzi un estudi com el que ha fet sobre la inversió empresarial a la Xina, indica que anar al gegant asiàtic és una opció que es contempla amb força actualment. És un bon moment per anar a la Xina? Per què?

A – Des del punt de vista de la investigació, que és el meu, mirem aquesta opció una mica a toro passat. Sens dubte que és un bon moment per anar a la Xina, però també ho era fa uns anys. Algunes empreses ho van veure i és el que ens ha permès tenir un gruix d’elles com a exemple per a la investigació. Ja són allà, hi inverteixen, tenen fàbriques, estan venent i estan produint a la Xina. Aquestes ens diuen que potser fins i tot era millor haver-hi anat fa uns anys, quan hi havia menys competència; però per descomptat la Xina és i ha de seguir sent un punt especialment marcat al mapa internacionalitzador de les empreses. Continua llegint

Vies i memòria

L’últim 11 de setembre l’atenció a Catalunya va estar centrada en la realització del que s’ha anomenat la “Via catalana”, la cadena humana que va unir de nord a sud el Principat. El precedent històric que tots els mitjans de comunicació i els propis organitzadors van assenyalar per aquest esdeveniment va ser la “Via bàltica” que l’agost de 1989 va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània. Però, curiosament, ningú va parlar de la cadena humana que el 28 de febrer de 2004 va arribar a unir Keelung i Hengchun, és a dir, els extrems nord i sud de l’illa de Taiwan, en un acte a favor de la independència de l’illa que va congregar al voltant de dos milions de persones.

Continua llegint

Exposición “Los arquitectos de la NADA”

no-resEl enunciado “Los arquitectos de la Nada” se propone como denominador común de una serie de características compartidas en las obras de los doce arquitectos seleccionados. Se trata de obras que dedican especial atención a la relación entre la arquitectura y quienes la habitan, desarrollando el concepto de escala más allá de la dimensión específica de sus construcciones, que promueven el entendimiento de la naturaleza y lo urbano como elementos conectados de un mismo paisaje.

La Nada, al igual que el Vacío, no entendida como negación sino como posibilidad y devenir del ser de las cosas, se representa aquí en construcciones simbólicas por medio de las cuales su materialidad se hace tangible.

Según los autores del proyecto, los arquitectos Joan Ramon Pascuets (estudio Narch) e Ignacio Ontiveros, “dejando atrás lenguajes heredados y estilos importados de años de metabolismo y posmodernismo, estos arquitectos japoneses han reconfigurado sus objetivos redefiniendo el ámbito que es de su competencia. Sin renunciar a la abstracción, retoman conceptos de la arquitectura tradicional japonesa que les acercan a una realidad social más conectada y relacional. Su actitud surge tras el estallido de la burbuja económica a principios de los años 90, el terremoto de Kobe de 1995 y la posterior recesión en la economía japonesa, que tienen como consecuencia una década perdida, en la que los arquitectos ni pueden ni quieren continuar con la dinámica seguida hasta entonces”. Continua llegint

El comerç exterior en 5 casos pràctics

cext 5 cpràcticsConèixer tots els àmbits d´una operació de compra-venda internacional des del vessant pràctic, veient com participar en totes les decisions de forma activa i les casuístiques diferents de cada sector i entorn, és bàsic per saber com moure’s en el comerç internacional. I això és el que ha decidit oferir la Cambra de Comerç de Barcelona en el seminari “El comerç exterior en 5 casos pràctics” que es realitzarà el proper 12/12/2013 (un dels darrers que es faran enguany!).

Entre els temes que es tractaran trobem: 1) Posar preus d’exportació a un producte, tenint en compte tots els costos, criteris comercials, administratius, descomptes, marges, comissions, etc., 2) Aprendre a gestionar tots els documents d’una operació d’exportació / importació, 3) Calcular tots els impostos a pagar per al despatx duaner d’importació, 4) Desenvolupar tot el cicle corresponent a un crèdit documentari, Continua llegint

El lugar más feliz del mundo

fotoDavidJimenezCreo que fue en noviembre de 2010 cuando cayó en mis manos “Hijos del monzón”, el primer libro David Jiménez. Para poneros en antencedentes, este periodista (Barcelona, 1971) ha cubierto como corresponsal de El Mundo los grandes acontecimientos de Asia en los últimos quince años. Sus resportajes han sido publicados en The Guardian, Toronto Star, Corriere della Sera,The Sunday Times, Esquire, CNN, el Servicio Mundial de la BBC y Radio Francia Internacional, entre otros medios extranjeros.

Ya entonces, la lectura de su primer libro me impresionó, por su realismo, por su crudeza… y os lo recomendé en el Blog de Asia. Han pasado unos tres años y, una vez más, vuelvo a recomendaros otro libro del mismo autor. Se trata del recién publicado “El lugar más feliz del mundo”.

Portada libroPara describirlo un poco, os podría decir que es el resumen de quince años de vivencias como corresponsal en Asia. También os podría decir que describe con gran maestría una Asia que, desde fuera, es casi imposible que hayamos vislumbrado. O mil cosas más. Pero he pensado que, lo mejor, es que lo veáis/leáis vosotros mismos.

A continuación, os pongo un extracto del libro Continua llegint