L’entrada d’avui està dedicada a la presentació del treball de recerca realitzat per Laura Tomàs Avellana, estudiant del nostre Programa, sota la direcció del professor Dani Madrid. És un treball fet amb rigor, ben estructurat i que demostra la bona la feina feta durant tot el semestre. Us deixem a continuació amb el resum que n’ha fet la mateixa autora.

Títol del treball de recerca: La fi de l’hegemonia dels sarariiman? Anàlisi de l’estat de la masculinitat al Japó actual a través de la influencia dels idols masculins
Autora: Laura Tomàs Avellana

Per a la realització del meu treball de recerca, emmarcat dins la línia d’expressions de cultura popular de l’àmbit temàtic general de Societat, vaig decidir estudiar l’estat de la masculinitat al Japó a partir de dues idees molt relacionades entre sí: l’aparent hegemonia de la masculinitat del sarariiman envers el sorgiment d’altres masculinitats no hegemòniques com són la de l’home herbívor o la de l’home nou, exemplificada pels grups d’idols masculins Arashi i SMAP.

En termes generals, la paraula sarariiman fa referència als empleats oficinistes assalariats d’empreses del sector privat que tradicionalment han gaudit de característiques laborals molt específiques, com feina de per vida, promocions i augments salarials basats en el concepte d’antiguitat i una preocupació generalment paternalista per part de l’empresa a canvi de lleialtat servicial i contínua de l’empleat envers l’empresa. La motivació a l’hora d’escollir el tema va sorgir de dues vessants força diferents: d’una banda, la meva fascinació per la popularitat i estil propi de grans grups d’idols masculins com són ara Arashi o SMAP (de qui, he de reconèixer-ho, en sóc fan des de fa anys); i de l’altra, d’una hipòtesi personal sobre com idols com Takuya Kimura d’SMAP o Jun Matsumoto d’Arashi estan influint i en certa manera canviant el concepte de masculinitat al Japó.

El món idol japonès és una expressió cultural i un fenomen de masses molt representatiu de l’Àsia oriental i especialment del Japó. La influència mediàtica dels idols és enorme, però la qüestió clau que em plantejava era: tenen els idols capacitat suficient per a fer trontollar certes construccions socials hegemòniques? Tenen poder per a posar en perill l’hegemonia de la masculinitat japonesa per excel·lència des de fa desenes d’anys, la masculinitat del sarariiman? Perquè, a simple vista, idols com Jun Matsumoto o Takuya Kimura no tenen res a veure amb la imatge de l’estressat sarariiman amb americana i corbata que treballa llargues hores i amb prou feines veu a la seva família.

Així doncs, a partir de dos dels grups idol masculins més influents dels últims anys, que amb trets com l’androgínia o l’homoerotisme mostren un tipus de masculinitat no hegemònica prou diferent a la del sarariiman, vaig intentar reflexionar sobre el tipus de masculinitat que representen els grups d’idols japonesos i com aquesta es compara amb la idea heteronormativa de masculinitat exemplificada pels sarariiman. A través d’aquests idols, em vaig preguntar si l’èxit d’Arashi o SMAP es corresponia amb un possible desig de la societat japonesa de canviar les construccions socials i de gènere establertes i vaig explorar les raons per les quals estan apareixent noves masculinitats no hegemòniques al Japó.

Per a donar resposta a les meves preguntes, vaig dur a terme un anàlisi de continguts publicitaris de revistes japoneses tant masculines com femenines i generalistes. L’anàlisi de la publicitat va oferir algunes conclusions interessants: tot i no poder afirmar amb rotunditat la pèrdua d’hegemonia per part del sarariiman, la publicitat sí semblava mostrar una certa tendència cap a un model de masculinitat més ‘suau’ i oposat al model hegemònic del sarariiman. El declivi de la cultura corporativa, l’augment de la inestabilitat laboral, la incursió de la dona al mercat laboral i les expectatives d’una major participació de l’home a la llar són canvis esdevinguts en els últims anys que han tingut un impacte directe en la percepció de l’home com a únic sostenidor i proveïdor de la família, característica bàsica de la masculinitat del sarariiman. Així, molts homes han vist amenaçada la seva masculinitat, allò que els feia “ser homes”, i s’han vist forçats a reestructurar-se. Tot i així, la publicitat analitzada tampoc va reafirmar en excés la figura del sarariiman com a masculinitat hegemònica, cosa que podríem entendre com un indici d’un cert canvi de tendència: la publicitat en les revistes semblava estar destinada a un home que ja no viu la seva masculinitat seguint l’estil heteronormatiu i hegemònic del sarariiman, sinó a un home obert a adoptar atributs nous, com demostra una atenció per la moda casual (especialment la més agosarada i cridanera), l’interès per la cosmètica i els pentinats, la seva afició per a la cuina o les manualitats, etc.

Amb l’aparició de noves masculinitats que volen donar resposta als nous desitjos dels homes i dones japonesos de l’actualitat, la masculinitat del sarariiman sembla que cada vegada és menys hegemònica. O al menys, la seva definició heteronormativa i de tradicional dedicació a la feina ho és. El temps dirà si és la masculinitat dels homes herbívors, la masculinitat de l’home nou o alguna altra masculinitat de la generació danshi la que aconsegueixi arravatar-li, firmament, l’hegemonia.