Continuem amb la segona de les entrades dels estudiants del nostre programa que van participar al curs d’estiu de la Shanghai Open University de l’estiu passat. Si aquí en Xavier Soriano obria la sèrie, avui és en Josep Ricard Morera qui ens fa cinc cèntims de la seva experiència i a qui agraïm la col·laboració.

Uns dies a la Shanghai Open University
Autor i fotos: Ricard Morera

Temple budista Jing’an. Shanghai

El passat estiu vaig participar en el programa d’intercanvi de la Shanghai Open University (SOU). Aquesta és una universitat amb una llarga trajectòria en educació a distància. Érem estudiants d’arreu del món amb un comú denominador, tots érem estudiants d’universitats obertes (universitats a distància). La universitat d’acollida ens va atendre amb molt caliu, a més que tenien programat i organitzat fins el més mínim detall.

Shanghai skyline

La ciutat de Shanghai és una megàpoli en la qual viuen més de 20 milions de persones i on podem observar grans construccions, com l’encara inacabat segon edifici més alt del món o vestigis del passat colonial juntament amb algun temple budista, que contrasta amb el brogit de la ciutat.

Per altra banda, la universitat ens va oferir una oportunitat per a poder endinsar-nos en la cultura i la llengua xineses. En aquest sentit, teníem classes al voltant de diferents disciplines del corpus de coneixement xinès, com la cal·ligrafia, la pintura, el Tai-chi, la música i la gastronomia. A més d’aquestes classes, que sovint eren els matins, per la tarda es complementava amb una sortida de caire també cultural.

Museu de Medicina Tradicional Xinesa. Shanghai

Així per les tardes vàrem poder gaudir, per exemple, del Museu d’Art de Shanghai, el Museu de Medicina Tradicional Xinesa, el pavelló xinès de l’Expo  o el Yu Garden. Em recordava als viatges de la UOC que organitzava el professor Cervelló a Egipte, és a dir classes d’Egiptologia in situ.

També va ser una oportunitat per a relacionar-nos amb estudiants d’altres països, a més dels estudiants xinesos que ens ajudaven a orientar-nos, eren uns autèntics Cicerone, amb tots ells ens unia les ganes i la il·lusió d’aprendre.

Yu Garden. Shanghai.

Una curiositat, que observava els vespres a Shanghai, però que també succeeix en altres indrets de la Xina, com és el fet de posar música al carrer i un grup espontani de persones ballaven de manera sincrònica. A banda, que en els parcs i jardins practiquessin el conegut Tai-chi.

En definitiva, va ser una experiència enriquidora, pels que ens agrada i tenim curiositat per la cultura asiàtica, i en concret la xinesa. Una experiència, gràcies a la Shanghai Open University. Una universitat que transmetia el següent lema, i extensible a la UOC, “anytime, anywhere”. Ambdues universitats comparteixen el mateix ideari de formació per a tota la vida.