L’entrada d’avui està dedicada a la presentació del treball de recerca realitzat per l’estudiant del Programa d’Àsia Oriental Xavier Martí, sota la direcció del professor Ander Permanyer. El treball és el resultat d’una feina feta amb rigor acadèmic i planteja de quina manera el Japó ha percebut l’ascens que la Xina ha experimentat en els darrers anys. Us deixem a continuació amb el resum que n’ha fet l’estudiant.
Títol del treball de recerca: La resposta del Japó de Shinzo Abe a l’ascens de la Xina: una política continuista per a dos moments diferents
Autora: Xavier Martí

Des del final de la guerra freda s’ha produït una major implicació del Japó en el pla internacional, en un context condicionat per l’ascens de la Xina com a potència global. Un dels dirigents japonesos que més ha contribuït en els últims anys al rellançament internacional del Japó i que ha hagut de fer front a l’ascens xinès és el liberal-demòcrata Shinzo Abe, que va exercir la responsabilitat de Primer Ministre entre setembre de 2006 i setembre de 2007 i que ocupa el càrrec de nou des del mes de desembre de 2012.

La política exterior japonesa en matèria de seguretat i defensa i la forma com es veu afectada per l’ascens de la Xina constitueixen un camp d’estudi apassionant que evoluciona molt ràpidament i sobre el qual no s’ha escrit massa en el nostre país. En aquest marc, el treball aborda com ha afectat recentment l’ascens de la Xina com a potència global a la política exterior japonesa en matèria de seguretat i defensa, quins són els elements de continuïtat i canvi que s’observen en la resposta del Japó a l’ascens xinès en els àmbits de la seguretat i la defensa durant els dos mandats del Primer Ministre Abe i, per últim, quins són els factors que expliquen l’existència d’aquests elements de continuïtat i canvi.

Des del punt de vista metodològic, el treball es configura com una anàlisi qualitativa genèrica. El model d’anàlisi que segueix és el mètode d’estudis de cas (case studies), és a dir, la investigació a fons d’un fenomen de la realitat política internacional per tal d’explicar com i per què ha ocorregut, a partir de la recopilació i classificació de textos escrits, sotmesos posteriorment a un procés d’anàlisi crítica, i complementats amb una sèrie de conversacions informals amb diplomàtics japonesos.

El treball permet constatar que l’ascens de la Xina com a potència global és percebut com una amenaça per part del Japó, malgrat que oficialment el govern japonès no ho expressi de forma explícita. Amb tot, el Primer Ministre Abe, malgrat el seu perfil conservador i nacionalista, no ha impulsat en cap dels seus mandats una estratègia d’equilibri com defensen els teòrics realistes ni tampoc ha conduït el Japó a acomodar el seu comportament a la política seguida per la Xina. La seva actuació, molt més pragmàtica, s’ha concretat en l’impuls d’una estratègia de cobertura (hedging) contra els riscos que planteja l’ascens xinès mitjançant dues polítiques complementàries. D’una banda, una política orientada a maximitzar els beneficis de la relació bilateral amb la Xina mitjançant l’establiment de diverses esferes de cooperació, basades en els interessos compartits i en la confiança, el respecte i la comprensió mútues. D’altra banda, una política orientada a reforçar el potencial militar intern del Japó i a reforçar i redefinir l’aliança militar amb els EUA, amb els objectius de dissuadir la Xina d’atacar el Japó i disposar dels instruments necessaris per a repel·lir l’atac en cas que sigui inevitable.

L’anàlisi permet concloure, en definitiva, que el Primer Ministre Abe ha optat per impulsar una estratègia en essència continuista per a respondre, en dos moments diferents, als reptes que planteja l’ascens de la Xina com a potència global.