Amb aquest apunt acabem la sèrie d’entrades dels estudiants del nostre programa que van participar al curs d’estiu de la Shanghai Open University de l’estiu passat. Si aquí en Xavier Soriano obria la sèrie i aquí en Josep Ricard Morera ens en donava el seu relat, avui és la Cèlia Llurba qui ens explica la seva experiència. Novament els agraïm a tots tres la seva col·laboració i esperem repetir la sèrie amb la nova fornada d’estudiants que seran a Shanghai aquest estiu!

Estada a Shanghai
Autora i fotos: Cèlia Llurba

Era un divendres de juny quan vaig rebre un correu de la tutora de la UOC oferint-nos una beca per a una estada de dues setmanes a la Universitat de Shanghai (SOU), i de fet teníem poc temps per demanar-la. En un principi vaig pensar que no me la donarien però vaig participar enviant la sol·licitud. En pocs dies la SOU es va posar en contacte amb mi, ja que havia estat seleccionada. I així va ser, l’11 d’agost i juntament amb els dos companys de la UOC, el Xavier i el Josep, ens vam trobar a Shanghai.

Tai chi al carrer

Un cop allí, el primer impacte que em ve a la ment és la quantitat de gent que hi ha per tot arreu; vagis on vagis et trobes infinitat de persones, ja sigui passejant, de compres, practicant el tai chi al mig del carrer, fent cua per agafar l’autobús o simplement descobrint la màgia d’aquesta ciutat, Shanghai, literalment traduïda com la ciutat sobre el mar.

Tot és d’unes mesures exageradament grans per nosaltres. Les estacions de tren semblen aeroports, perquè us feu una idea, l’estació de Hongqiao de Shanghai té 30 andanes sent l’estació més gran d’Àsia. Així que quan vaig tornar a Barcelona, aquesta em semblava deshabitada.

Museu de medicina oriental

Doncs bé, allí ens esperaven part de l’equip organitzatiu, la Tracy Han i el Hugh Ye, que amb una afectuosa benvinguda ens ajudarien amb el que fos durant tota l’estada a la Xina. Ens donaren el planning de les activitats programades, que tal com han dit els meus companys als anteriors articles, comprenien des de visites guiades a diferents museus de la ciutat, així com també classes de xinès bàsic, de cuina oriental, de dansa, de cal·ligrafia, de música tradicional, de ping-pong, de tai chi, i fins i tot, un creuer pel riu Huangpu, un espectacle de circ i acrobàcies i una visita als encara existents pavellons de l’Expo 2010. En fi, un plegat d’activitats per conèixer la cultura xinesa, estar entretinguts i sobretot experimentar de ple una experiència sens dubte inoblidable.

Grup de voluntaris i estudiants

També cal dir que en total vam participar un grup de 24 estudiants de diferents universitats obertes d’arreu del món, conjuntament amb un seguit de voluntaris de la SOU que ens acompanyaven en tot moment per tal d’estar ben atesos.

Pel que fa a les activitats, una de les que més em va agradar va ser la trobada amb els estudiants i familiars d’una branca de la SOU ubicada als afores de Shanghai. Ens vam separar en grups de sis o vuit estudiants, i vam anar a dinar a casa de les diferents famílies.

Dinar a casa d’una família de la SOU

Un cop allí, al meu grup per exemple, ens vam asseure en una taula rodona d’aquelles que tenen un vidre giratori de la mateixa mida i així pots gaudir i tastar una mica de cada plat. El menjar era deliciós i res a veure amb els típics restaurants xinesos que tenim per aquí. Gustos i olors desconeguts fins llavors que feien de cada tast un plaer pel paladar. A més, cal recordar que pels xinesos el fet de compartir el menjar simbolitza la importància que té la família, i per a mi, el fet de poder compartir aquests moments em va fer sentir molt especial.

A classe de cal·ligrafia xinesa

Una altra activitat interessant van ser les classes de cal·ligrafia xinesa, en que el professor ens explicà la tècnica i l’art del pinzell. Personalment em va semblar com un ritual ja que aquesta tècnica té una sèrie de característiques que es consideren imprescindibles perquè s’apliqui correctament. Algunes d’aquestes són la postura que ha de mantenir el dibuixant, la posició dels dits sobre el pinzell, l’alçada del colze respecte la taula, l’ordre ha de tenir en compte a l’hora d’escriure els caràcters o de com començar el dibuix, el gruix de les línies, la simbologia dels colors, i sobretot la inspiració meravellosa que els dibuixants tenien. Nosaltres vàrem poder comprovar la dificultat que això requereix caracteritzant el nostre nom i fent un dibuix d’un gerro amb flors de la dinastia Han.

Bé, aquestes són només algunes de les experiències que espero que us serveixin per engrescar-vos a participar en aquesta oportunitat la qual estic convençuda que gaudireu.