Un dels temes que treballem a l’assignatura Cultura, política i identitat del Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani és la família japonesa des d’una perspectiva a la vegada local i global–especialment representada pel gènere cinematogràfic.
A continuació teniu la presentació d’una de les activitats que Albert Nolla–traductor, especialista en cultura japonesa i docent del programa–proposa als estudiants de l’assignatura i que tracta també la pel·lícula Una familia de Tokio, del director Yôji Yamada, que darrerament ha tingut un èxit notable als cinemes de casa nostra.
Activitat: Família, política i identitat
Assignatura: Cultura, política i identitat a la Xina i el Japó
Autor i docent: Albert Nolla
La família japonesa o ie, basada en les tradicions feudals i en els valors confucians, ha estat un dels pilars bàsics en la construcció de l’Estat modern japonès des del període Meiji. Malgrat l’evolució inevitable que ha patit en aquests últims cent cinquanta anys, el concepte de ie ha estat un clar element de continuïtat en la societat japonesa i sovint s’ha utilitzat per justificar les polítiques de l’Estat, com per exemple la fundació del Japó de Meiji com un
Estat-família (kazoku kokka), el militarisme de la dècada del 1930 o el ràpid creixement econòmic i la urbanització accelerada de les dècades del 1950 i el 1960.
No obstant això, en el context de crisi econòmica i de canvis demogràfics que s’han produït a partir de la dècada del 1990, el concepte de família japonesa tradicional ha sofert un seguit de transformacions profundes (baixa natalitat, envelliment de la població, retard en l’edat de matrimoni, augment dels divorcis…) que ha dut molts acadèmics i governants a advertir que aquesta institució, considerada primordial en la composició de la societat japonesa, està en perill.
En aquesta Activitat ens fixarem en els canvis socials i legals que ha patit el sistema familiar al llarg del període modern i ens plantejarem si, efectivament, es pot afirmar que la família japonesa està en una crisi profunda o en canvi només s’està adaptant a les transformacions socials accelerades dels darrers anys. Per fer-ho, treballarem a partir de dos textos acadèmics que tracen una perspectiva històrica de la cultura familiar al Japó. A continuació, completarem l’Activitat amb la visualització i l’anàlisi comparativa de dues pel·lícules que han tractat directament aquesta temàtica: el gran clàssic de Yasujiro Ozu, Cuentos de Tokio (1953), i el remake que n’ha fet recentment Yôji Yamada, Una familia de Tokio (2013), per commemorar el cinquantenari de la mort d’Ozu.