On the Table. Ai Weiwei

El Palau de la Virreina de Barcelona ofereix des del dia 5 de novembre fins l’1 de febrer de 2015 l’exposició “On the Table. Ai Weiwei” dedicada a l’artista xinès contemporani Ai Wei Wei, nascut a Pequín el 1957. Qualificat per molts com “l’Andy Warhol de Beijing”, Ai Weiwei és a dia d’avui un dels artistes xinesos contemporanis més reconeguts i mediàtics a nivell internacional. L’exposició, comisariada per Rosa Pere, permet resseguir la trajectòria d’aquest artista des dels seus inicis a la ciutat de Nova York, als anys vuitanta del segle passat, fins arribar a les seves darreres composicions. El nom d’Ai Wei Wei està associat, indiscutiblement, a la dissidència del règim xinès: en les seves obres, l’artista incorpora i fa palesa la seva denúncia contra la situació actual en què es viu a la Xina, mancada de llibertats i drets i amb una corrupció governamental generalitzada.El compromís d’Ai Weiwei amb la realitat que l’envolta i la voluntat de canvi -ell mateix afirma “if we don’t push, there is nothing happening”- caracteritzen tota la seva obra. Tal como indica l’expert en art i director de la Tate Modern Gallery durant set anys (2003-2010), Vicente Todolí,  “Ai Weiwei’s compelling installations are among the most socially-engaged works of art being made today”.

Aquest compromís i alhora denúncia fou especialment rellevant l’any 2009. La seva obra Remembering, al museu  Haus der Kunst a Munich, va tenir un gran impacte mediàtic que el van portar a ser reconegut arreu del món. Per entendre aquesta obra, cal tenir en compte el que havia passat uns mesos abans en el seu país. El maig de 2008 un terratrèmol de 8 graus va assolar la província xinesa de Sichuan i hi van morir gairebé 70.000 persones, entre les quals molts nens i nenes que van quedar atrapats a les escoles que es van ensorrar pel fet que eren d’estructures inconsistents i fetes amb materials dolents -aspectes que Ai Weiwei va atribuir a la corrupció en el sector de la construcció. Atès que des del govern xinès no es va voler aclarir ni el nombre de les víctimes infantils ni tampoc facilitar cap llistat amb els seus noms, Ai Weiwei amb l’ajut de voluntaris va aconseguir fer un llistat amb més de 5000 noms de nenes i nenes que van morir en aquell terratrèmol. Els va publicar en el seu blog que, immeditament,va ser censurat.

Ai Weiwei va fer aleshores la seva obra Remembering, com a denúncia del que havia ocorregut. Va usar 9000 motxilles escolars de diferents colors  per omplir la façana del museu  en què hi va afegir l’epitafi “Va viure feliç en aquest món durante els set anys que hi va ser”.

WeiWeiSoSorry3abcEl seu desafiament i enfrontament al règim li ha comportat no pocs problemes fins el punt que dos anys més tard, el 2011, fou detingut, després d’haver estat fortament colpejat i empresonat. Va estar a la presó gairebé cent dies durant els quals ningú en sabia res. Familiars i amics ho van denunciar i el govern xinès va explicar que havia estat denunciat per pressumptes “delictes econòmics”. Fou alliberat de la presó però condemnat a arrest domiciliari, que encara compleix. Des d’aleshores, no ha parat de denunciar la situació que es viu a les presons en el seu país. Ha aconseguit saltar-se el “gran Firewall d’internet” i estar així present a tantes xarxes socials com li és possible, parlant tant en xinès com en anglès. D’aquesta manera, el seu activisme artístic va de la mà de l’activisme cibernètic. Fent ús de les xarxes socials -entre elles el twitter (@aiww, @aiww_en) i el seu blog (http://aiweiwei.com/)-, transmet els seus misssatges de denúncia contra el país i de lluita per canviar-lo.

CapturaCaptura2

Ai Weiwei no deixa mai de provocar i denunciar. Una de les icones més coneguda de la seva obra és la famosa sèrie de fotografies en què alça el dit cor d’una mà davant de diferents monuments representatius de diferents ciutats. En el cas de Barcelona, va fer el que en castellà se’n diria “una peineta” davant la Sagrada Família. Què volia dir amb això?

Per saber-ne més, podeu veure la pel·lícula que en va fer Alison Klayman, “Ai Weiwei, never sorry” i aquest breu vídeo també de Klayman.