Pankaj Mishra va visitar recentment Barcelona per impartir una conferència al CCCB titulada El nou desordre mundial. La trobareu enllaçada aquí.

Mishra és un assagista encara poc conegut a casa nostra. Des del meu punt de vista, destaca pel seu vessant cultural: tot i treballar una visió macro sobre, per exemple, la crisi mundial del capitalisme i d’Occident, ha estat capaç de construir-la i d’integrar-hi aspectes importants del context cultural indi i xinès, per exemple. En són una molt bona mostra les seves entrevistes-reportatge a figures com l’escriptor Yu Hua o l’intel·lectual Wang Hui per al New York Times, magníficament situades en un punt d’equilibri just entre la divulgació i la profunditat, entre la dimensió global i la local.

El darrer llibre de Mishra és De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia, que ha guanyat el Premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre 2014 i que ha estat publicat per Galaxia Gutemberg. A la conferència al CCCB va plantejar un argument que en deriva–el desordre mundial al qual ens referíem.

La visió de Mishra és probablement necessària per tal de frapar el lector comú que, sense ser conscient del propi eurocentrisme, pot agrair una anàlisi que el descentri d’alguna manera. El risc, però, és que una visió d’aquest tipus tranformi la incomoditat en amenaça i, en conseqüència, refermi més encara aquest lector en les seves posicions de partida. Sigui com sigui, més enllà del pessimisme que va destil·lar al llarg de la xerrada, Mishra va apuntar també cap a una escletxa d’esperança: sempre en la mesura en què la democràcia quedi ancorada en contextos locals en els quals la ciutadania pugui controlar de manera directa el present i el futur de la societat.