Aquesta entrada està dedicada a l’excel·lent treball de recerca de l’estudiant Ferran Zamora Royo amb el títol “La crisi econòmica nipona dels anys 90: origen, polítiques aplicades i conseqüències”, sota la direcció d’Inma Rodríguez. A continuació us deixem el resum que ha preparat l’autora del mateix.
Treball de recerca: La crisi econòmica nipona dels anys 90: origen, polítiques aplicades i conseqüències
Estudiant: Ferran Zamora Royo
Assessora de continguts: Inma RodríguezTranscriure les experiències que he viscut durant la redacció del Treball de Recerca (TDR) és rememora tot un procés que comença amb una petita idea inicial o esborrany que hom creu potser interessant i que, més tard, acaba germinant en un fruit, una fita que simbolitza moltes hores de recerca i metodologia. La satisfacció final acaba superant tots els esforços duts a terme en aquest procés, el qual, no podria haver culminat sense la valuosa ajuda i orientació metodològica del meu consultor, en Juan José Ruiz Rodríguez, la meva assessora de continguts, la Inma Rodríguez López, i les específiques consultes a d’altres especialistes com ara l’Àngels Pelegrín Solé; en Dídac Cubeiro o en Lluc López i Vidal, per exemple.
Ja la imatge de la portada és una declaració d’intencions, doncs el poble japonès ha mostrat durant la seva història una gran fortalesa interior i unitat social que els ha permès capgirar situacions històriques totalment adverses amb una enteresa que és digna d’elogi. En La gran ona de Kanagawa de Hokusai s’observa el gran esperit de lluita nipó contra les ferotges forces de la natura desencadenades. Aquest mateix esperit va sofrir un daltabaix i va ser durament posat a prova durant l’anomenada crisi econòmica nipona dels anys 90. Una crisi, que tot i haver passat ja tants d’anys, més de dues dècades, encara és present en forma de recessió prolongada. Aquest estancament ha llastrat l’enlairament econòmic del Japó, tot i les mesures actuals preses pel primer ministre Shinzo Abe.
Així doncs, el meu punt de sortida va ser tracta d’esbrinar quins han estat els orígens d’aquesta terrible crisi, quines van ser les principals polítiques aplicades abans i després del fenomen i quines són les principals conseqüències que encara perduren a dia d’avui.
Amb la Pregunta Inicial: ”¿Cuál es el origen, las políticas aplicadas y las consecuencias de la crisis económica nipona de los años 90?”, es va dur a terme un esforç per acotar el tema d’estudi, doncs les variables eren moltes i no havia temps suficient per tractar-les totes. Per tant, amb l’ajuda del consultor i l’assessora, es va anar produint una mena de destil·lació conceptual partint d’un tema genèric, la crisi econòmica al Japó durant els anys 90, fins arribar a delimitar acuradament els conceptes a cobrir. En una altra fase de la recerca, amb l’ajuda de l’establiment de la hipòtesi es va seguir aprofundint en la reflexió inicial duta a terme en la PI, fins al punt de desenvolupar una vessant no descriptiva en un TDR que, degut al seu component econòmic, podia quedar convertit en una mera transcripció de dades.
L’adquisició d’aquest component explicatiu vers el fenomen analitzat es va fer tenint en compte les possibles influències que van tenir els factors socioculturals inherents al poble nipó en el desenvolupament de l’esmentada crisi i, sobre tot, en la lentitud de la recuperació econòmica. Així, amb el desig d’obtenir una major comprensió dels fenòmens quantitatius descrits, es van incloure en la formulació de la hipòtesis els esmentats factors, a priori, aliens a l’anàlisi econòmic. Fruit d’aquest procés apareix la formulació hipotètica següent: “Los rasgos socioculturales nipones influyeron e influyen en la crisis económica japonesa de los años 90 y en la recesión actual”.
Cal esmentar dos obres cabdals en la gènesis d’aquest TDR. Aquestes obres, junt amb nombroses referències acadèmiques que es van anar compilant a partir de fonts concretes com ara assignatures ja cursades dels Estudis d’Àsia Oriental (Economia del Japó i Economia contemporània del Àsia Oriental) i diferents articles econòmics de diaris i suplements, formen el corpus acadèmic que donen peu al marc teòric del treball.
Amb l’obra de Morishima, M. (1984), Por qué ha triunfado el Japón. S’explica les principals fites de la història econòmica japonesa, tenint en compte l’origen de certs factors que donen forma al capitalisme nipó, tan diferent al capitalisme occidental. Així, amb la influència de valors que es desprenen del Confucianisme o del Xintoisme japonès, es pot arribar a entendre aspectes concrets com la ràpida acomodació de la mentalitat japonesa a la tecnologia occidental; la estructura dual de la societat nipona; la connivència entre el govern i les grans companyies; la escassa sensibilitat del poble japonès per l’individualisme; la fortalesa i la importància del sentiment nacional, etc.
Amb l’obra de Torrero Mañas, Antonio (2003), La burbuja especulativa y la crisis económica de Japón, s’abasteix no sols l’aspecte descriptiu de la crisi econòmica dels anys 90 , sinó que també s’explica els inicis de l’esmentada crisi a partir de la bombolla especulativa borsària i immobiliària de finals dels anys 80. A través de l’enteniment d’aquest succés concret diacrònic és possible accedir als mecanismes que van fer possible les valoracions desorbitades dels actius i quines han estat les seves nefastes conseqüències, entre les que destaca la recessió actual nipona.
Per acabar aquesta breu entrada voldria comentar les conclusions del TDR, on es procura validar empíricament el contingut de la hipòtesi que vertebra una part important del mateix. Així, al llarg del treball s’observa com “l’economia bombolla” que es va produir durant els anys 90, deguda a l’apreciació de la moneda japonesa, es va traduir en una revalorització dels preus borsaris i immobiliaris, que en el cas del Japó estaven en íntima interrelació. Fins al punt de que en la fase de descens les pèrdues en borsa anaven de la mà a les produïdes en el mercat immobiliari. Tots aquests esdeveniments van repercutir greument en el sistema bancari nipó, formant-se una crisi financera que ha llastrat el repunt econòmic del país. Tanmateix, hi ha altres factors que incideixen en la lentitud de la reactivació econòmica, com per exemple la alta dependència energètica nipona. Actualment, l’ambiciós programa econòmic i polític conegut com a “Abenomics” està procurant acabar amb el clima de resignació e incertesa econòmica que encara perdura al país des de la crisi ocorreguda durant els anys 90.
Finalment, es passa a descriure quines podrien ser les causes profundes i subjacents als fenòmens plantejats. Així, el model econòmic nipó presenta unes singularitats que obeeixen a un univers de valors i actituds que donen forma a les arrels del imaginari social d’aquest país asiàtic.
El patró ètic nipó s’allunya dels valors de competència ferotge i individualisme que estan en la base del capitalisme occidental. Segons Michio Morishima, s’ha d’atorgar una especial atenció a la variant nipona del confucianisme que –a diferència del confucianisme xinès- col·loca la lleialtat (servei incondicional al senyor) com a principi normatiu prioritari. Per consegüent, el capitalisme nipó (incloent el de la postguerra) seria tributari del sistema de valors que caracteritza el confucianisme tal com es va consolidar al Japó.
Durant la dècada dels anys 90, les tingudes com a virtuts de la economia nipona (laboriositat, disciplina, alt nivell educatiu…) van quedar ofuscades durant la crisi econòmica estudiada degut a les inconsistències i rigideses que plantejaven. Tot això obliga a una revisió de la organització econòmica i financera. El model nipó va funcionar molt bé durant els anys 70 i 80, però en l’actualitat es necessiten, per exemple, altres formes d’organització empresarial diferents a les dels famosos Keiretsu, junt amb una revisió en la peculiar manera de fer negocis per part de les empreses japoneses així com en les relacions establertes entre aquestes empreses i els bancs i institucions del país.