En el context de l’assignatura Imperialisme, totalitarisme i transició del Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani de la UOC, que orbita al voltant de la història contemporània de l’illa de Taiwan com a estudi de cas, m’ha vingut algunes vegades al cap la figura de Yang Chuan-kwang. Yang va ser un atleta de nivell mundial dels anys 1950 i 1960 que es va convertir en el primer medallista olímpic de la història de la República de la Xina, en els Jocs de Roma de 1960, quan va quedar segon en la prova del decatló. Ara bé, a banda de la seva rellevància com a esportista, C. K. Yang, com era conegut a Occident, incardina la complexa situació política que a nivell internacional ocupava la Xina.

Des de 1949, existien dos estats que incloïen la paraula “Xina” en el seu nom: la República Popular de la Xina liderada per Mao Zedong, i la República de la Xina controlada des de Taiwan per Chiang Kai-shek. La segona comptava amb el reconeixement de les Nacions Unides, i per tant era la que rebia major suport internacional. Però la participació en els Jocs Olímpics no sempre ha reflectit els difícils equilibris polítics internacionals. El 1960, tot i renunciar a participar als Jocs Olímpics de Roma, la República Popular no estava disposada a que els esportistes de la República de la Xina de Chiang apareguessin a ulls del món com a representants de la Xina i va pressionar el Comitè Olímpic per trobar un nom que no fes referència directa a la Xina. D’aquesta manera es va decidir que la República de la Xina usés el nom de “Formosa” (o “Taiwan” en la versió xinesa). Aquesta fórmula, que es mantindria vigent fins als jocs de Mèxic de 1968, seria inimaginable avui dia, ja que donaria ales a la idea d’un Taiwan independent, que l’actual govern de Pequín no admet ni com a possibilitat. Però el 1960 el que estava en joc no era la independència de Taiwan, sinó la legitimitat de la representació de la Xina. Per això, en la cerimònia inaugural, els atletes de la República de la Xina es van negar a portar el rètol amb el nom “Formosa” i van mostrar un altre en el seu lloc que indicava “Under Protest”.

En aquest context polític, que Yang Chuan-kwan es convertís en el primer medallista “xinès” no deixa de ser terriblement irònic. Perquè, de fet, Yang no era xinès en sentit estricte. Havia nascut a Taiwan el 1933, quan l’illa era colònia japonesa, i només després del final de la Segona Guerra Mundial, quan tenia 12 anys, es va convertir en ciutadà de la República de la Xina. A més, pertanyia a l’ètnia Amis, un dels grups aborígens de Taiwan. En altres paraules, Yang Chuan-kwan era realment formosà, un taiwanès autèntic. Es probable que Yang, que 40 anys després mostraria el seu suport per l’independentista Partit Progresista Democràtic, gaudís de la ironia de la situació. Del que no hi ha dubte és que ni el millor guionista hauria pogut imaginar un protagonista més escaient per aquella primera medalla olímpica de la Xina del Teló de Bambú.