
Ajuts i finançament per empreses tecnològiques que s’internacionalitzen

Per tots els que se senten emprenedors, volen crear la seva pròpia empresa i necessiten més informació al respecte. el proper 29/01/2015, aquest cop a Girona, l’Agència per a la competitivitat de l’empresa catalanaorganitza la sessió “Els principals errors dels emprenedors”.
Per què aquesta sessió?. Doncs segons algunes estadístiques, només el 5-10% de les start-ups arriben a tenir èxit. Però, on s’equivoquen els emprenedors?. Quins són els errors més habituals?.
Carlos Blanco, des de la seva experiència com emprenedor i inversor, ha recollit en el seu primer llibre, “Els principals errors dels emprenedors”, una recopilació dels errors i fracassos més comuns amb la finalitat d’ajudar als nous emprenedors a evitar els problemes més freqüents. Continua llegint
El proper 28/01/2015 a les 12h l’Agència per a la competitivitat de l’empresa catalana, a la seva seu de Manresa, organitza la sessió “Finançament alternatiu”.
L’objectiu de la sessió és que els assistents coneguin els diferents instruments de finançament no bancaris que tenen al seu abast per aconseguir liquiditat. Per part d’ACCIÓ s’explicaran les claus per obtenir una bona planificació financera i quins són els instruments més adients en funció de la fase en què es troba l’empresa (fase llavor, arrencada o creixement). Algunes de les eines financeres a què poden accedir les pimes són, entre d’altres, l’equity crowdfunding, els business angels, els fons de capital risc o l’invoice trading. Des d’ACCIÓ també es presentarà també el Catàleg de Finançament Alternatiu, editat el passat setembre, que recull tots aquests instruments i que ja ha despertat un gran interès amb més de 12.000 consultes al web. Continua llegint
Ens queden poques places disponibles per a la visita guiada a l’exposició On the Table. Ai Weiwei del Palau de la Virreina que des del Màster en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani organitzem el proper dimecres 28 de gener. Trobareu tota la informació i l’enllaç per apuntar-vos-hi aquí. Us hi esperem!
(La imatge, per cert, és una de les que hem seleccionat per al nostre darrer àlbum Pinterest, que podeu trobar aquí.)
Aquesta TED Talk sobre Chineasy, recollida ahir per Vilaweb, és ben oportuna: ens recorda que des d’avui tenim obert el segon dels Debats UOC-Chinalati que, en aquesta ocasió, tracta sobre l’aprenentatge de la llengua xinesa, moderat pel professor David Martínez. Us hi esperem!
Para desearos una buena entrada al 2015 el profesorado del Máster Universitario en Estudios de China y Japón: mundo contemporáneo de la Universitat Oberta de Catalunya os proponemos una visita a nuestro nuevo álbum de Pinterest.
Hace ya unos meses os anunciamos el itinerario China, Japón: 50 miradas. En esta ocasión nos hemos detenido más específicamente en 50 iconos de la cultura popular china y japonesa. Los tenéis recopilados en este nuevo álbum.
La colección es, nuevamente, diversa y os presenta figuras de la historia, la sociedad y la cultura popular de ambos países o de Asia Oriental en general. Estamos seguros que volveréis a encontrar imágenes muy conocidas, correspondientes a personajes prácticamente integrados en nuestro imaginario colectivo occidental. Y seguro que también descubriréis figuras que, a pesar de ser auténticos iconos de la cultura popular en China o Japón, todavía están lejos de sernos familares. Creemos que el conjunto viene a simbolizar el estado de nuestro conocimiento de ambos países: probablemente estamos más cerca que nunca, ¡pero aún nos queda un buen trecho para recorrer!
Estáis invitados a visitarlo y a valorar y comentar sus imágenes. ¡Os esperamos!
El proper dissabte 31 de gener al matí celebrarem una trobada presencial que donarà continuïtat a la jornada de celebració dels 10 anys del programa que vam organitzar l’any passat i que va tenir tan bona acollida.
Es tracta d’un acte obert a tothom i que, a més, volem que sigui un punt de trobada per a tota la comunitat d’Àsia Oriental de la UOC: estudiants, alumni i docents de totes les nostres titulacions–des de la llicenciatura en Estudis de l’Àsia Oriental al Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani passant pels cursos d’especialització en economia i negocis, en llengua i cultura o en idioma xinès i japonès.
Us hi esperem!
Professorat dels Estudis de l’Àsia Oriental
Trobada presencial 2015
Dissabte 31 de gener
10.00h a 14.00h
Seu UOC (Avinguda Tibidabo 39)
10.00h a 11.45h
La Xina i el Japó, avui: estat de la qüestió
Lluc López, Àngels Pelegrín, Albert Nolla i Ander Permanyer. Modera: Carles Prado.
Taula rodona en què un grup de docents del programa comentaran aspectes d’actualitat en l’estudi de la Xina i el Japó des dels àmbits de la política, l’economia, la literatura i la història. La discussió s’obrirà també al públic assistent.
11.45h a 12.15h
Pausa cafè
12.15h a 13.45h
Treballs finals curs 2013-2014
Modera: Anna Busquets.
Taula rodona en què una selecció representativa d’estudiants presentaran els seus treballs finals i comentaran aspectes generals sobre la seva elaboració.
13.45h a 14.00h
Cloenda
L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. Només cal que us hi inscriviu clicant aquest enllaç.
Hoy os presentamos la última entrada que Daniel Méndez de ZaiChina ha escrito como autor invitado a nuestro blog este semestre.
Como siempre, ha sido un lujo contar con su colaboración en vivo y en directo desde China. Esperamos que sus apuntes os hayan interesado (recordad que podéis repasar todas sus contribuciones desde esta pestaña del menú) y os animamos a que sigáis regularmente todo lo que sucede en zaichina.net.
Sexo, drogas, Internet
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)
“Sexo, drogas, Internet”. Este título de una canción del grupo chino New Pants (paradójicamente vinculado al rock and roll) es tan sólo una muestra de la importancia que la Red ha alcanzado para los jóvenes urbanos chinos. “Quedarse en casa / nunca salir fuera / encender mi ordenador”, comienza el tema de New Pants. Y es que Internet no sólo se ha convertido en las grandes ciudades chinas en la herramienta de comunicación por excelencia, sino también en un nuevo universo cultural que cuenta con tendencias y reglas propias.
Hoy, a las 18:30h se inaugura en Barcelona la exposición “Mis emociones”.
La Asociación de Jóvenes Artistas Chinos promueve la difusión de la creación artística de los jóvenes artistas. En esta exposición, la segunda que organizan, presentan 40 obras – fotografía, óleo, acuarela, carboncillo, esculturas – de siete artistas bajo el título “Mis Emociones”. Los artistas que participan en la exposición son: Zhou Chenguang, Ding Wanming, Yang Lirong, Lyla Han, Xu Chang, Li Beier y Ye Zhangliang.
La exposición, de entrada libre, tendrá lugar en la Biblioteca de la Sagrada Família (segunda planta) durante todo el mes de enero.
De momento esto es todo. Próximamente más,…
La globalització dels mercats, conjuntament amb l’incessant progrés en el camp de les noves tecnologies, fa que les empreses comercialitzadores ampliïn els seus mercats més enllà del mercat domèstic. Cada vegada és més freqüent que aquestes empreses adquireixin productes en un mercat exterior i els situïn en un altre, i apareixen així les denominades operacions triangulars.
Les operacions triangulars són aquelles que es realitzen entre tres empreses “A”, “B” i “C”, cada una es troba situada en un país diferent, dins de la Unió Europea o fora. L’empresa B ven a l’empresa C, que és el seu client final, un producte que ha adquirit del seu proveïdor, l’empresa A. És a dir, el fabricant ven a l’intermediari, que és qui ven al consumidor final.
Aquesta operació té dues característiques que la defineixen: 1) El producte és transportat directament del proveïdor A al client del final C però el titular de l’operació és l’intermediari B que realitza dues operacions a la vegada: compra i ven. El proveïdor només ven i el consumidor només compra; 2) El comprador ha de ser un empresari o professional identificat a efectes de l’IVA i no una persona física. Continua llegint
Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui ens centrarem en el cas de l’empresa CIRCUTOR, de la mà del seu director d’exportació Fran Carretero.
Començar a obrir-se als mercats exteriors ha estat la millor manera per a moltes pimes d’esmorteir els danys col·laterals de la crisi i compensar una demanda interna en caiguda lliure. No és aquest, però, el cas de CIRCUTOR. Aquesta empresa especialitzada en solucions globals per a l’eficiència energètica amb seu a Viladecavalls (Vallès Occidental) exporta des del 1983. Ramon Pons i Ramon Comellas, els seus fundadors, van voler aprofitar les oportunitats comercials que van sorgir al sector de l’estalvi energètic arran de la crisi del petroli de 1973, però de bon començament ja van adonar-se que el mercat nacional no compensava la inversió en innovació que exigia un projecte d’aquestes característiques, així que van abordar sense pensar-s’ho dues vegades el mercat internacional, tot convertint-lo en un factor clau per a la seva activitat. “La internacionalització ha format part de la nostra identitat pràcticament des del principi -explica Fran Carretero, director d’exportació de la companyia-, ja que la forta inversió en R+D+i necessària per a la nostra activitat fa realment imprescindible una visió global del negoci.” CIRCUTOR va facturar l’any passat 116 milions d’euros, aproximadament la meitat provinent de l’exportació.
Avui en dia, CIRCUTOR té presència comercial a més d’un centenar de països i compta amb filials a Alemanya, República Txeca, Argentina, Mèxic, Perú i l’Índia, a més d’una xarxa de distribuïdors especialitzats pels cinc continents. Concretament al mercat asiàtic, l’empresa disposa, a més, d’oficines de representació a Shanghai i a Singapur. Aquesta última funciona des del 2001 i actualment està ubicada al Centre de Promoció de Negocis (CPN) d’ACCIÓ a la ciutat-estat, un espai estratègic que actua com a nexe d’unió amb els proveïdors locals de serveis administratius i que ofereix també suport en el terreny de la consultoria. “ACCIÓ disposava d’experiència amb altres empreses en mercats internacionals i coneixia les barreres culturals, logístiques i, sobretot, jurídiques de l’àrea”, esgrimeix Carretero, que assenyala tant aquest valor afegit com les implicacions econòmiques de l’aposta com a “claus a l’hora de decidir l’emplaçament de la nostra base al Sud-est asiàtic”. Del resultat n’està molt satisfet: “CIRCUTOR ha pogut exportar i donar suport tècnic i comercial a tota la regió gràcies a la nostra presència allà”, donat que des de Singapur poden abastar “amb l’agilitat requerida els mercats propers: Malàisia, Tailàndia, Indonèsia, Filipines, Vietnam, etcètera”. Des d’allà creen també sinergies amb el gegant xinès: prop del 80 per cent de la població del país és d’aquest origen, el que suposa que les empreses “que desenvolupin projectes al Sud-est asiàtic o a Singapur tenen molt probablement negocis directes o indirectes a la Xina”, descriu Carretero. Continua llegint
La censura es, probablemente, el aspecto más recurrente cuando, desde Occidente, pensamos en la literatura china contemporánea. De hecho, como solemos comentar en la asignatura Cultura, política e identidad del Máster Universitario en Estudios de China y Japón: mundo contemporáneo, en nuestros medios de comunicación es prácticamente imposible encontrar una presentación o entrevista a algún escritor chino actual sin que aparezca mencionada la censura–a veces hasta el punto de centrar tanto la atención de la entrevista que las obras de dicho autor apenas se comentan.
Ahora bien, la censura y la literatura (china) forman un matrimonio con múltiples ángulos e importantes matices. Pensemos, por ejemplo, en su utilización comercial–que podréis comprobar en muchas cubiertas como la de la imagen adjunta. O en las consideraciones de un autor reconocido como Yu Hua en varios artículos para The New York Times como éste o éste.
¿Qué importancia tiene la censura en la literatura china de hoy? ¿Es un fenómeno estrictamente contemporáneo? ¿Una novela censurada en China es indefectiblemente una obra interesante para el lector occidental? ¿Los escritores chinos tienen en mente la censura a la hora de crear? Del 2 al 8 de febrero de 2015, en el cuarto debate del ciclo de debates que organizamos en la plataforma Chinalati, os proponemos explorar estas y otras muchas preguntas sobre el tema.
En noviembre de 2013, el gobierno de Xi Jinping hizo públicas toda una serie de reformas entre las que estaba la relajación de la “política del hijo único”, vigente en China desde 1978. Si bien dicha política contribuyó a frenar un crecimiento descontrolado del país, las consecuencias que ha tenido para China no han sido pocas, y en la actualidad son más que evidentes. En este debate se analizará la demografía china tanto en el momento en que se inició la política del hijo único -se planteará cómo afectó a la sociedad y si su implementación fue de manera uniforme-, como en la actualidad, centrando la atención en algunos de los principales problemas demográficos de la población china.
Para ello, el debate se iniciará situando el tema de la demografía a lo largo de la historia. ¿Cuáles son los orígenes del problema demográfico chino? ¿Cuáles han sido los mecanismos usados por el gobierno para su control? ¿De qué manera las diferentes actuaciones han influido en la situación actual? ¿Cuáles podríamos decir que son las principales consecuencias en la actualidad?