Un dels temes que treballem en una de les activitats de l’assignatura Cultura, política i identitat del Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani és la censura a la Xina. Mirem d’analitzar-la d’una manera completa, que respongui a la complexitat d’un fenomen que va molt més enllà del que, sovint, els nostres mitjans de comunicació ens presenten des del desconeixement o des de la pressa per copsar en un parell de frases una realitat que, de fet, fa de mal resumir.

Al darrer número de The New Yorker, Peter Hessler escriu una peça magnífica sobre aquest tema, que demostra (un cop més) que és un dels assagistes més destacats que escriuen sobre la Xina d’avui.

En el més pur estil d’assaig literari que el caracteritza, Hessler parteix ja al mateix títol, Viatges amb el meu censor, d’una humanització d’aquest fenomen. I, a partir d’aquí, ens l’explica amb tota la seva complexitat, amb tots els matisos que calen. Això no vol dir que negui el problema. Al contrari: l’evidencia, però no a partir de generalitats i apriorismes, sinó aplegant els detalls que conformen la vida real–en aquest cas, allò  que passa amb els seu propis llibres quan es publiquen a la Xina.

Hi deixa anar també reflexions enraonades i autocrítiques sobre la nostra manera de percebre aquest fenomen. Com ara la importància d’altres factors extra-literaris menys documentables que la censura però igual o més potents: les preconcepcions, les expectatives, un marketing determinat. O com la percepció inadequada del que anomenem auto-censura. O com la veritable manca d’interès que–obsessionats pel suposat Gran Germà que sembla que tot ho controla–realment tenim pels lectors i editors xinesos. Uns lectors que es presenten als actes de promoció dels llibres de Hessler a la Xina amb exemplars lliures de fragments censurats comprats còmodament on-line i que els arriben des de Taiwan.

Però el més remarcable de Travels with My Censor és que, estirant del fil de la censura, Hessler acaba construint un retrat acurat de la societat xinesa actual. Ens parla, sobretot, de la generació de la reforma–els xinesos que ara tenen entre quaranta i cinquants anys, aproximadament, i que estan fent de pont entre les generacions anterior i posterior.

Image by Courtesy of the John D. and Catherine T. MacArthur Foundation.
Licensed under CC BY 4.0 via Wikimedia Commons.