Arxiu mensual: abril de 2016

Un recurs docent: l’ús del Tiki toki i el Time Rime

Publicat el per

Anna Busquets Alemany
Professora del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC

En aquesta entrada us vull donar a conèixer un recurs docent -l’elaboració d’un eix cronològic- que des de fa ja alguns semestres hem usat amb l’Alexandra Prats, consultora de l’assignatura “Fonaments històrics de la Xina i el Japó”. Aquest recurs facilita l’aprenentatge dels múltiples noms i conceptes que apareixen al llarg del curs i, d’altra banda, facilita que l’estudiant pugui guardar esquemes-cronològics que, en tot moment, té a la seva disposició com a recurs de consulta ràpid i immediat.

Per crear aquestes línies cronològiques hem usat un parell de recursos on line : el Time Rime i el Tiki toki (gratuït). En els dos casos la idea ha sigut que els estudiants, a mesura que van avançant en els continguts de l’assignatura, destriïn les dades més rellevants de cadascuna de les unitats -ja siguin de caràcter polític, econòmic, social, cultural…- per tal que, un cop treballats els continguts, els quedi un resum sistemàtic i visual -ja que es poden enllaçar vídeos o imatges- dels principals continguts sobre els quals han estat treballant.

L’ús d’aquests recursos docents ha fet que al final de l’assignatura cada estudiant disposi de diverses línies temàtiques on queden recollides les idees més importants de cadascun dels períodes que s’han treballat durant el curs.

Us deixem a continuació alguns exemples de l’ús d’aquestes eines i us animem a provar-les!

Captura_1 Captura_2 Captura_3 Captura_4

 

 

 

 

 

Experiències: pràctiques empresarials a Sapporo

Publicat el per

Cristina Blanch Coral (autora convidada)
Llicenciada en Estudis de l’Àsia Oriental per la UOC

Després d’una estada de mig any de pràctiques empresarials a Sapporo, l’estudiant del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC Cristina Blanch ens ha fet arribar algunes impressions sobre la seva vida allà. Sens dubte ha estat una experiència encoratjadora i que ha valgut molt la pena viure. Agraïm que hagi volgut compartir amb el nostre blog aquestes reflexions.

Amb 30 anys i una carrera professional basada en la Industria Química, vaig voler apostar per fer un canvi de rumb que em pogués conduir a un futur professional relacionat amb l’Àsia Oriental. Amb una especial motivació pel Japó, pels ja més de 10 anys que estudio la llengua d’aquest país i gràcies al suport de la UOC, va ser possible que pogués entrar en contacte amb l’AIESEC per a realitzar unes pràctiques al Japó, concretament a Sapporo, durant 6 mesos a l’empresa “Hitachi”.クリスティナ

Havent estudiat la llicenciatura d’Estudis d’Àsia Oriental i amb el suport de moltes lectures de llibres complementàries, articles, etc.; tenia una base de coneixement en relació a l’empresa i els negocis al Japó bastant consolidada. El meu objectiu era veure-ho de primera persona. Ja sabem que “una flor no fa estiu”, pel que la meva experiència no es pot generalitzar a la resta d’empreses japoneses, però m’agradaria apuntar-vos tres aspectes que m’han deixat una impressió més marcada: Continua llegint →

Conferència “Drac i camaleó: la Xina imperial a ulls de l’Occident modern”

Publicat el per

Dins el cicle “La Xina antiga i imperial des de la prehistòria fins a l’any 1000”
que la Fundació Institut Confuci de Barcelona organitza durant els mesos d’abril i maig, David Martínez Robles, professor del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, impartirà la conferència “Drac i camaleó: la Xina imperial a ulls de l’Occident modern”.

confuci_lectureData: Dimecres 20 d’abril de 2016, 18:30h
Lloc: Sala Polivalent, Fundació Institut Confuci de Barcelona (mapa)
Elisabets 10, 08001 Barcelona
Tel.: 93 768 89 27
Activitat gratuïta. Aforament limitat.
Per a més informació podeu consultar aquí o descarregar el programa en PDF.

China, América Latina, España

Publicat el per

Andrés Herrera-Feligreras (autor invitado)
Editor de la revista Yuanfang Magazine y senior advisor en Emergia Partners.

Comenzamos hoy una serie de entradas que realizará Andrés Herrera-Feligreras como autor invitado de nuestro blog. Andrés Herrera es licenciado y doctor en Historia, especializado en las relaciones internacionales de China en el mundo contemporáneo. Actualmente es editor de la revista Yuanfang Magazine, consultor sobre comercio con Asia Oriental y ha sido profesor en el Instituto de Promoción de Estudios Sociales, la Universidad Pública de Navarra y la Universidad Nacional de Educación de Ecuador. Fruto de su especialización en relaciones internacionales y su experiencia en América Latina, durante los próximos meses Andrés Herrera realizará una serie de reflexiones sobre el papel que China está ejerciendo en España y América Latina desde muy diversas perspectivas. Es un placer poder contar con su colaboración. Esperamos que disfrutéis con sus aportaciones.

 

20160331072444A comienzos del siglo XXI la emergencia china lo estaba cambiando todo en las reglas de  la economía internacional. Por entonces, algunas personas a diferentes niveles del escalafón diplomático se esforzaron por hacer constatar que, si España no regresaba decididamente a Asia Oriental, la nueva geografía que se estaba dibujando amenazaba a Madrid con el retorno a la periferia económica y política en un nuevo orden que tendría el Pacífico como centro. Continua llegint →

Taula rodona: “La traducción entre el chino y el castellano/catalán: Panorámica actual y perspectivas de futuro”

Publicat el per

El proper 19 d’abril se celebra a la UAB la taula rodona “La traducción entre el chino y el castellano/catalán: Panorámica actual y perspectivas de futuro”, en què es debatrà sobre la situació actual i les perspectives de futur de la traducció txiccentre aquestes llengües. Hi participaran destacats especialistes en la traducció del xinès, entre ells Carles Prado-Fonts, professor del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC.

L’activitat està organitzada pel Grup de recerca TXICC de la UAB i l’Institut Confuci de Barcelona. Més informació aquí.

7 receptes d’èxit per innovar internacionalment

Publicat el per

Condor, Digital Legends, Metalquimia, Europastry, Zanini, Reig-Jofre i Fluidra, ofereixen les reflexions i testimonis sobre el seu procés de creixement internacional.

Quan l’únic límit és la imaginació… Quan l’única frontera és l’ambició… Quan cap dificultat no és més que un altre repte d’innovació… I quan tot això es barreja amb talent…

7receptesQuan tot això passa, trobem empreses com Condor, Digital Legends, Metalquimia, Europastry, Zanini, Reig-Jofre o Fluidra. Set empreses catalanes que ens ofereixen les seves idees i testimonis sobre el seu propi procés de creixement internacional (sobretot a Àsia) . Set exemples d’empreses que, sortint d’aquí, s’han obert al món i han conquerit els més diversos mercats internacionals amb productes i serveis innovadors i diferencials.

Aquest breu vídeo reflecteix els seus aprenentatges, les seves reflexions i, sobretot, la seva passió. La passió per créixer, per entendre el món com una successió inacabable d’oportunitats per expandir-s’hi i per prendre’s cada nou mercat com un nou repte d’innovació.

Més de 15.000 empreses catalanes exporten regularment i les vendes a l’exterior representen la meitat del PIB català. Aquest vídeo és un petit fragment d’aquesta realitat.

Algunas actividades para abril de 2016

Publicat el per

Sandra Font Grau, Tutora del Màster Universitari de la Xina i el Japó

abril12 y 13 de abril, Madrid y Barcelona. Jornada empresarial: Espanya y Hong Kong socios comerciales en las nuevas rutas de la seda

14 de abril, Madrid. Coloquio sobre el hinduismo a través de sus textos esenciales

25 de abril, Baix Llobregat. El comercial internacional

 

Jornada empresarial: España y Hong Kong, socios comerciales en las nuevas rutas de la seda

  • 12/04/2016, CEOE Madrid
  • 13/04/2016, Foment del Treball Barcelona

El proyecto conocido como “One Belt, One Road”, que incluye las nuevas Rutas de la Seda, es la iniciativa más importante de China para los próximos años que pretende impulsar las relaciones comerciales entre Asia, Europa y África y que afectará a más de 64 países que representan un 63% de la población mundial, un 30% del PIB global y un 35% del comercio en todo el mundo.

jornada HKEste gran proyecto de China incluye dos rutas principales: La Franja Económica de la Ruta de la Seda y la Ruta de la Seda Marítima del Siglo XXI. La primera mejoraría las conexiones terrestres y la segunda se centraría en mejorar las marítimas existentes.

Tanto España como Hong Kong ocupan un lugar geoestratégico en estas rutas que les permite actuar como grandes súper conectores: Continua llegint →

Crowdlending: un buen complemento a la financiación bancaria

Publicat el per

Sandra Font Grau, Tutora del Màster Universitari de la Xina i el Japó

crowdlending imatgeEs muy probable que, si preguntamos a un empresario si cree que debe diversificar sus productos, clientes y proveedores para evitar riesgos, la respuesta sea, en el 100% de los casos, un sí rotundo. ¿Sería la misma respuesta si le preguntamos sobre financiación? Mayoritariamente también y, no sólo eso, sino que nos dirían que, por supuesto, ellos ya diversifican pues trabajan con tres o cuatro bancos. He aquí la cuestión: ¿qué tipo de modelo de negocio tienen los bancos?. En mi opinión, como Responsable de Financiación Internacional y Alternativa de ACCIÓ, pues el mismo para todos. ¿Qué ocurrió cuando estalló la crisis financiera en 2007-2008?. Todos redujeron crédito. ¿Y con la aplicación de Basilea III a partir de 2010?. A la práctica, todos redujeron crédito. Más cosas: en España, en 2009 había 65 bancos y cajas, y en 2013 sólo quedaban 16. ¿Qué ocurrió con las pólizas de crédito para, por ejemplo, un empresario que tenía tres pólizas en tres bancos distintos que se fusionaron?. De hoy para mañana, sus pólizas quedaron reducidas, drásticamente, a un tercio. Sí, parece que estamos en un país fuertemente bancarizado que, a pesar de lo vivido, cuando se piensa en financiación, se piensa automáticamente en financiación bancaria.

 

Por tanto, hay que fijarse en lo que están haciendo los países económicamente más avanzados. Y, ¿qué están haciendo al respecto?: Complementar, sin duda, la financiación bancaria con financiación alternativa. Si nos fijamos por ejemplo en las pymes de Estados Unidos y Reino Unido, la cuota de financiación alternativa supera el 70%. En Francia y Alemania está cerca del 50%. En España no llega al 10%.

 

¿A qué nos referimos con financiación alternativa? Toda aquella que no sea bancaria: crowdlending, invoice trading, crowdequity, business Angels, private equity, venture capital, etc. Hoy nos centraremos en el primero, el crowdlending, un gran complemento a la financiación bancaria. ¿En qué consiste?.

Continua llegint →

Entrevista a Núria Ruiz, màster en Estudis de la Xina i el Japó

Publicat el per

Reprenem les converses amb persones vinculades amb el nostre programa. En aquesta ocasió, us oferim una entrevista amb Núria Ruiz Morillas, que recentment ha finalitzat el Màster en Estudis de la Xina i el Japó i comparteix experiències i algunes reflexions sobre el que han significat per ella aquests estudis.

Nuria RuizNúria, enhorabona per haver completat el màster i gràcies per dedicar-nos aquesta estona. La primera pregunta que et volem fer és què és el que et va fer decidir a cursar aquests estudis? Quina era la teva vinculació amb el món de l’Àsia Oriental fins llavors?

Vaig descobrir el pla d’estudis de l’antiga Llicenciatura en Estudis de l’Àsia Oriental quan estava estudiant Comunicació Audiovisual a la UOC, l’any 2006. Jo ja tenia interès en temes relacionats amb la Xina i el Japó, sobretot en l’àmbit de la literatura japonesa i aquell programa acadèmic em resultava molt atractiu. Es va donar també la circumstància que per aquella època vaig anar a la Xina per assistir a un congrés científic relacionat amb un projecte de recerca en química en el que estava implicada. Vaig aprofitar l’ocasió per avançar el viatge uns dies i fer turisme amb la família. Vam passar un parell de setmanes a Beijing i després jo em vaig quedar a la Xina per anar al congrés que es celebrava a Tianjin. L’interès per la Xina i el Japó anava en augment i al cap d’un temps, vaig decidir incorporar-me al programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC que en aquell moment s’oferia com a estudis de segon cicle. Poc després, quan es va presentar el Màster en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani, em vaig canviar de programa perquè els continguts s’adequaven millor al que jo buscava. Continua llegint →