Durant el mes de novembre la Universitat CEU Cardenal Herrera celebra les I Jornades d’Àsia Oriental: València, ciutat de la seda 2016, un cicle de conferències que abordarà diferents aspectes vinculats amb la Ruta de la Seda, històrics i d’actualitat. Entre els impulsors i organitzadors d’aquest cicle hi trobem dos alumni del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, Jesús Catalá Gorgues i Miquel Boix Domingo. Aprofitem l’ocasió per fer una breu entrevista a un d’ells, en Jesús Catalá, professor del Departament d’Humanitats de la Universitat CEU Cardenal Herrera.

 

Hola, Jesús. Explica’ns d’on ve la idea d’organitzar aquestes I Jornades i quins en són els objectius.

La idea parteix, a banda de la meua inclinació personal envers els estudis d’Àsia oriental, de l’experiència amb els meus alumnes. He de dir que faig classes a un grup internacional que cursa el grau sencer d’Odontologia en anglès, i on hi ha un nombre abundant d’estudiants taiwanesos des de fa ja uns quants anys. La presència d’aquests estudiants és molt cridanera, com podeu imaginar, i suscita reaccions entre la resta de matriculats que van des de la curiositat fins a l’estranyesa (sobre tot entre la gent de nova incorporació). Per altra banda, tots els anys trobe als diversos títols on tinc docència estudiants espanyols i europeus amb un interès particular pel món xinès i japonès, sovint més enllà de la típica atracció per la cuina o el manga. Tot plegat, pensí que potser seria convenient oferir alguna activitat que poguera donar respostes constructives tant a l’encontre cultural que s’esdevé per la conspícua presència dels taiwanesos, com a la demanda de certa formació en l’Àsia oriental. Pensí, per altra banda, que una orientació de tall més aviat culturalista com la que em sent cridat a imaginar, convindria balancejar-la amb una altra més connectada als aspectes econòmics i fins i tot polítics. Per això, vaig associar esforços amb Miquel Boix, també amb formació acadèmica en EAO però amb dedicació professional a l’àmbit del comerç internacional.

Pel que fa al lloc on se celebra el cicle, pots aclarir-nos quina és la vinculació de València amb la Ruta de la Seda i el món d’Àsia Oriental?

València és, històricament, un dels pols de l’activitat sedera a Europa, com és ben conegut. La presència d’un sector productiu al voltant de la seda es remunta a l’Edat Mitjana i té una notable continuïtat fins el present. A banda d’un patrimoni monumental de relleu, com el Col·legi de l’Art Major de la Seda i, com no, la Llotja (que encara que genèricament “dels Mercaders”, sol ser coneguda com “de la Seda”), la seda és indestriable de la cultura popular valenciana, com es demostra, per exemple, en els abillaments que es llueixen amb motiu de la festa de les falles i que són confeccionats amb teles creades a tallers valencians. La UNESCO declarà València Ciutat de la Seda 2016, la qual cosa significa, a la pràctica, la incorporació de la ciutat a les accions que aquest organisme de les Nacions Unides impulsa tot prenent la Ruta de la Seda com a recurs de trobada i intercanvi internacional.

Quina és la situació dels Estudis d’Àsia Oriental a València? Fa una dècada una iniciativa com aquestes jornades hauria estat probablement impossible. Com ha canviat la situació en aquests últims anys?

El sistema universitari valencià fretura de programes formatius específics en EAO, la qual cosa dificulta les possibilitats tant de recerques normalitzades com l’accés a una formació regular d’aquelles persones amb inquietuds. Tanmateix, un aspecte gens trivial com és la formació idiomàtica sí està millorant, com palesa l’oferta de cursos de xinès i japonès, tant a l’Escola Oficial d’Idiomes com a l’Institut Confuci de la Universitat de València, amb un nombre d’estudiants gens menyspreable i que, a més, continua creixent. La tasca de l’Institut Confuci no es limita, per altra banda, a l’oferta de cursos d’idiomes, sinó que incorpora cicles de conferències, activitats d’encontre on es barreja allò cultural amb la dimensió lúdica i, molt destacadament, en col·laboració amb la comunitat xinesa de la ciutat. Tinc l’esperança de poder afegir-hi, a partir d’aquest cicle de conferències, que surt amb la vocació de ser l’inici d’una activitat periòdica potser biennal, també la Universitat CEU Cardenal Herrera. Consolidar tot açò haurà de dur, pense, a l’objectiu d’aconseguir una presència plena dels EAO a València.

Ets especialista en història de la ciència. Què és el que et va portar cap als Estudis de l’Àsia Oriental i quin paper ha jugat en la teva carrera haver estat estudiant de la UOC?

La UOC, evidentment, ha estat clau, tant al meu cas com al dels altres estudiants valencians que han seguit o segueixen la seua oferta en EAO, per poder salvar les mancances institucionals que adés referia. Allò que em va dur als EAO fou, de primeres, i com sol ser habitual, una difusa atracció bastida en un orientalisme ingenu que no cal amagar, en combinació amb un anhel sincer de coneixement raonat sobre la diversitat cultural. Dins la meua àrea, la història de la ciència, sóc una persona amb una experiència que ja comença a ser llarga. Açò crea inèrcies d’especialització que no faciliten l’obertura de noves línies de treball. Tanmateix, no renuncie a poder establir una recerca en estudis socials de la ciència aplicats a l’Àsia oriental; una tradició perfectament reconeguda a uns altres països europeus, però que de moment no té representació a casa nostra. De moment, crec que ja he aconseguit garantir una presència de la pluralitat cultural a la meua docència de la història de la ciència, tan freqüentment esbiaixada per un eurocentrisme amb prou feines dissimulat amb unes pinzellades de ciència xinesa o índia. No em conforme amb açò, tanmateix. Per exemple, una de les meues especialitats és la història de les teories evolucionistes. Per què no aspirar a fer aportacions, trencant amb els paradigmes difusionistes jeràrquics, a la història de l’evolucionisme a la Xina, un tema que a poc a poc està produint una apreciable bibliografia d’autors de diverses procedències?

Celebrem que la UOC hagin contribuït d’aquesta manera a difondre els Estudis de l’Àsia Oriental a València i a obrir perspectives en la teva recerca. Enhorabona, Jesús, per la iniciativa de les jornades i gracies per dedicar-nos el teu temps.