Entrevista a Albert Ruda, professor de Dret Civil i màster per la UOC

Continuem amb les entrevistes a membres de la comunitat del Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. En aquest cas, l’entrevistat és un dels nostres ex-estudiants, Albert Ruda González, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental i màster en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani per la UOC, professor de Dret Civil a la Universitat de Girona, on recentment ha estat nomenat Degà de la Facultat de Dret. Agraïm a l’Albert el temps que ens ha dedicat.

Albert, la teva relació amb el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC és ja llarga. Què és el que et va fer decidir apropar-te a aquesta regió del món? Quina era la teva vinculació amb l’Àsia Oriental fins llavors? Tenies coneixements previs?

Recordo perfectament que un dia vaig trobar en una llibreria el volum de David Martínez Robles sobre L’escriptura xinesa, publicat per la mateixa UOC (2005) i que acabava d’aparèixer. És una monografia bastant curta, de tipus introductori, molt ben feta, a l’estil de les col·leccions Que sais je a França o A very short introduction al Regne Unit. No em pregunteu perquè el vaig agafar de la lleixa: simplement em va cridar l’atenció en fullejar-lo i el vaig comprar. La qüestió és que és d’aquells llibres que t’acabes de seguida, que realment aconsegueixen el seu objectiu de submergir-te en la matèria i que et deixen amb ganes de saber-ne més. De manera que, després de llegir-lo d’una tirada, em vaig apuntar a un curs introductori de xinès a la mateixa UOC. Havia estudiat diverses llengües estrangeres amb anterioritat, però cap d’asiàtica, i ja començava a parlar-se molt sobre com estava canviant la Xina, el seu creixement econòmic, etc.. de manera que era -i ho segueix sent- un tema d’actualitat pel que sentia certa atracció. El fet és que aquella assignatura em va agradar molt i em va animar a seguir aprenent sobre el tema.

Com ha estat la teva experiència a l’hora de cursar el Màster de forma virtual? Quins aspectes en destacaries?

L’experiència ha estat molt positiva, sense dubte. En el meu cas, per raons professionals, assistir a classes presencials era una missió impossible, de manera que no tenia més opció que estudiar en la modalitat en línia. Però la veritat és que estudiar virtualment té molt avantatges: a l’aula virtual hi trobava els materials en format digital, un tauler amb els Continua llegint

Un libro recomendable: “Negociación intercultural. Estrategias y técnicas de negociación internacional”

libro negoc intercult_Muchos de vosotros estáis estudiando un máster sobre China y Japón contemporáneos por el simple (o no tan simple) deseo de aprender algo nuevo, una cultura nueva, etc. Otros porque vuestro trabajo o la mejora del mismo, o quizás, una nueva búsqueda, os llevan a ello. Sea como fuere, en un mundo como el nuestro, más y más global cada día, se hace necesario tener una visión lo más abierta posible. Esto, en mayor o menor medida, nos implicará negociar y aceptar cada vez más las diferencias culturales intrínsecas entre países.

 

En este sentido, el libro “Negociación intercultural. Estrategias y técnicas de negociación internacional” os pueden ser de gran ayuda. Continua llegint

Trabajos finales de máster 2015-2016

Ahora que se aproxima la celebración de los actos de graduación de la UOC en Barcelona y Madrid para quienes finalizaron sus titulaciones hace unos meses, es un buen momento para felicitar a aquellos estudiantes del Máster Universitario en Estudios de China y Japón que completaron su Trabajo Final de Máster a lo largo del curso anterior:

Anna Ferrer, Reaccions dels tibetans davant la Revolució Cultural xinesa

Arnau Martínez, La dona japonesa en el món laboral: evolució i perspectives de futur

Jordi Molero, L’impacte del sistema hukou en el mercat de treball a la Xina

Núria Ruiz, Interpretació del qigong des del concepte d’harmonia integral de Fang Dongmei

Miquel Soler, Historia de los bukatsu: del periodo Meiji a la actualidad

Xavier Soriano, Anàlisi d’una adaptació cinematogràfica: El cas de Sansho Dayu

Sergio Tudela, El mercado laboral en la China contemporánea: una aproximación a la situación actual y desafíos futuros en las zonas económicas especiales

Òscar Vallano, La seguretat del Japó: entre un possible conflicte entre Corea del Nord i els Estats Units d’Amèrica

Germà Arroyo, El model de difusió de la llengua, la societat i la cultura xineses de l’Institut Confuci: El cas de la revista bilingüe xinès-espanyol

Adrià Calatayud, Una xarxa controlada: L’internet de la Xina vist des de la Nova Teoria de la Censura

Luis Miguel Lalinde, El Mar de China y la historia del intento de su control: del imperialismo y poder marítimo japonés a la búsqueda de la hegemonía y poder marítimo chino

Pilar Màrquez, Unió civil i diversitat sexual al Japó contemporani

Karin Yamaguchi, La imagen de la mujer japonesa en la fotografía de la era Meiji (1868-1912)

¡Enhorabuena a todos! ¡Esperamos que el curso 2016-17 nos proporcione otra cosecha tan destacada!

Algunas actividades para noviembre de 2016

Sandra Font Grau, Tutora del Màster Universitari de la Xina i el Japó

  

noviembre[1]

 

Del 2 al 30 de noviembre de 2016: Ciclo de conferencias que abordarán diferentes aspectos que se han encarnado en la ruta de la seda.

 

El pasado 2 de noviembre se empezaron las I Jornadas CEU-UCH de Asia Oriental en Valencia, Ciudad de la Seda 2016. Estas Jornadas, organizadas por Jesús Ignacio Catalá Gorgues (antiguo estudiante de Asia en la UOC), consistirán en 6 conferencias, que os detallamos a continuación.

2 de noviembre, 18:30 h. Palacio de Colomina. Valencia

Conferencia inaugural: Contexto histórico y económico de la Nueva Ruta de la Seda.

Guillermo Martínez Taberner, Responsable del Departamento de Economía y Empresa de la Casa Asia.

8 de noviembre, 18:30 h. Palacio de Colomina. Valencia

Conferencia: El Programa UNESCO RUTA DE LA SEDA. Antecedentes, objetivos y Plan de Acción 2016/2018.

Jose María Chiquillo Barber, Presidente Red Internacional Programa UNESCO Ruta de la Seda, Focal Point de España. Continua llegint

Last call: cupons a la internacionalització (tancament convocatòria 30/11/2016)

CuponsMolts cops, quan una empresa vol començar a internacionalitzar-se, a exportars, es troba en un mar de dubtes a l’hora de fer un tipus d’activitat que és totalment nova i, generalment, de risc més alt a l’habitual pel fet de vendre a un país o països nous. Això li comporta, si vol fer bé les coses i minimitzar aquest risc, a buscar assessorament extern que, pers suposat, té un cost.

Des d’ACCIÓ s’ofereix a les empreses catalanes un tipus d’ajut, anomenat “cupons a la internacionalització”. Aquest programa o cupons, permet a les empreses contractar serveis professionals d’experts en exportació, oferts per proveïdors acreditats per ACCIÓ.

Qui els pot sol·licitar?. Empreses que encara no exportin o que exportin fins a un màxim del 15% de la seva facturació, és a dir, empreses amb poca experiència exportadora o que encara no han exportat mai. Continua llegint

Provincialitzar Europa: una aproximació als Estudis Subalterns

El proper 15 de novembre, David Martínez-Robles, professor del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental, participarà en el cicle Converses a la Documenta: Diàlegs Incòmodes, organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC en aquesta coneguda llibreria barcelonina. Amb el títol “Provincialitzar Europa: una aproximació als Estudis Subalterns”, la xerrada partirà d’un conegut text de l’historiador Dipesh Chakravarty, Provincializing Europe, que permetrà comprendre la interpretació crítica de la història que han aportat els autors que pertanyen al que es coneix com a Estudis Subalterns.

Lloc: Llibreria Documenta (c. Pau Claris 144, Barcelona)
Dia i hora: 15 de novembre, a les 18:30.

Podeu trobar informació més detallada sobre el cicle en aquesta pàgina del blog d’Humanitats de la UOC.