Continuem amb les entrevistes a membres de la comunitat del Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. En aquest cas, l’entrevistat és un dels nostres ex-estudiants, Albert Ruda González, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental i màster en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani per la UOC, professor de Dret Civil a la Universitat de Girona, on recentment ha estat nomenat Degà de la Facultat de Dret. Agraïm a l’Albert el temps que ens ha dedicat.

Albert, la teva relació amb el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC és ja llarga. Què és el que et va fer decidir apropar-te a aquesta regió del món? Quina era la teva vinculació amb l’Àsia Oriental fins llavors? Tenies coneixements previs?

Recordo perfectament que un dia vaig trobar en una llibreria el volum de David Martínez Robles sobre L’escriptura xinesa, publicat per la mateixa UOC (2005) i que acabava d’aparèixer. És una monografia bastant curta, de tipus introductori, molt ben feta, a l’estil de les col·leccions Que sais je a França o A very short introduction al Regne Unit. No em pregunteu perquè el vaig agafar de la lleixa: simplement em va cridar l’atenció en fullejar-lo i el vaig comprar. La qüestió és que és d’aquells llibres que t’acabes de seguida, que realment aconsegueixen el seu objectiu de submergir-te en la matèria i que et deixen amb ganes de saber-ne més. De manera que, després de llegir-lo d’una tirada, em vaig apuntar a un curs introductori de xinès a la mateixa UOC. Havia estudiat diverses llengües estrangeres amb anterioritat, però cap d’asiàtica, i ja començava a parlar-se molt sobre com estava canviant la Xina, el seu creixement econòmic, etc.. de manera que era -i ho segueix sent- un tema d’actualitat pel que sentia certa atracció. El fet és que aquella assignatura em va agradar molt i em va animar a seguir aprenent sobre el tema.

Com ha estat la teva experiència a l’hora de cursar el Màster de forma virtual? Quins aspectes en destacaries?

L’experiència ha estat molt positiva, sense dubte. En el meu cas, per raons professionals, assistir a classes presencials era una missió impossible, de manera que no tenia més opció que estudiar en la modalitat en línia. Però la veritat és que estudiar virtualment té molt avantatges: a l’aula virtual hi trobava els materials en format digital, un tauler amb els anuncis del professorat, fòrums per a debatre, etc. El professorat va ser sempre molt atent i molt conscient de les particularitats que té l’ensenyament virtual. En aquest entorn no hi ha problema si et connectes els vespres, o els caps de setmana, com havia de fer jo; els professors responen ràpid, i tens molt de marge per a planificar el teu estudi. Tot i que l’ensenyament sigui virtual, al darrere la pantalla hi ha uns professors molt ben preparats, que dominen no només la seva matèria sinó també les noves tecnologies. Veies de seguida que els teus professors sabien molt bé de què parlaven, i si aprofitaves l’oportunitat per a preguntar i anar una mica més enllà, realment en podies aprendre molt. A més, els companys de l’aula estaven molt motivats, de manera que la interacció en el grup també va ser molt enriquidora. Potser sonarà estrany, però un no té gaire consciència d’estar fent un Màster, sinó simplement d’estar aprenent quelcom que li agrada envoltat de gent amb el mateix interès i afició.

Ets professor de Dret Civil a la Universitat de Girona. Què t’ha aportat professionalment la teva formació en els Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC? Has pogut incorporar aspectes del que has après en la teva docència o en la recerca?

El cert és que vaig començar els estudis sense veure-hi gaire la connexió, amb la meva altra activitat. Per a mi era només una afició, una manera de desconnectar, com qui mira una pel·lícula o sèries de televisió, o llegeix una novel·la. Tanmateix, de seguida hi vaig trobar una connexió, ja que en el Màster s’estudien temes propis de la cultura i la societat xinesa i japonesa. Certament, el Dret de l’Àsia oriental no s’estudia com a tal en el si del Màster, però sí que aquest et proporciona un marc, diguem-ne, més general, del rerefons, que abraça també l’economia, la política, l’art, la literatura, etc., i que t’ajuda després a fer el pas per a entendre millor què està succeint en el pla legal en aquests països. En una de les assignatures que he impartit com a professor es toquen diversos sistemes jurídics estrangers, i els de la Xina i el Japó són dos d’ells, de manera que el Màster m’ha servit per a entendre’ls millor. No es pot pretendre de saber-ho tot al respecte, òbviament; es tracta de sistemes complexos i que caldria estudiar amb molt deteniment per a tenir-ne un coneixement aprofundit, però em sento més segur amb l’aspecte social i cultural que és molt útil, quan no indispensable, per a comprendre i interpretar correctament les normes d’aquests sistemes. El Màster et dóna unes eines i unes coordenades per a entendre millor els països que s’hi estudien i seguir aprenent al respecte de manera autònoma en el futur.

Com definiries els coneixements que en l’àmbit del Dret es tenen de l’Àsia Oriental? Creus que, tenint en compte el paper d’actor principal que la Xina està assolint a nivell global, en el futur pot haver (o cal que hi hagi) un canvi en aquest aspecte?

És ben sabut que històricament hi ha hagut països que han tingut una influència molt gran sobre el nostre Dret en general, i sobre l’estudi del Dret en particular. És evident la influència francesa, per exemple, en el Codi civil espanyol. Actualment, aquest lloc l’estan començant a ocupar altres països, com Alemanya o els Estats Units, com es palesa a la literatura jurídica si un fa un cop d’ull a les notes a peu dels articles de revista, per exemple (o àdhuc en algunes reformes més o menys recents en el Dret civil català). Òbviament, es tracta d’un fenomen que té molt a veure amb el poder polític i econòmic d’aquests països. Lògicament, ningú no pot dir què passarà el dia de demà, però tot apunta que la Xina, en tant que agent emergent en l’esfera internacional, està cridat a exercir una influència similar en el futur. No només es tracta del creixent intercanvi econòmic que es produeix amb el nostre país, o de la inversió xinesa que també va en augment, aspectes que –sigui dit de passada– fan que la demanda d’assessorament sobre aspectes del Dret xinès també sigui creixent, sinó que el Dret xinès mateix constitueix un tema interessant per la seva pròpia evolució. És cert que sovint es parla de la barrera de l’idioma, com si es tractés d’una veritable muralla xinesa, però penso que la seva dificultat està una mica mitificada. A més, cada cop hi ha més publicacions sobre Dret xinès en llengües occidentals, com l’anglès o alemany, per exemple, i diria que també més advocats xinesos amb domini d’altres idiomes, i a la inversa. Alguns dels meus millors estudiants de Dret han estat xinesos o descendents de xinesos, per cert.

El teu treball final del Màster d’Estudis de la Xina i el Japó es va centrar en les transformacions legals de la Xina contemporània, tema que coneixes bé. Quines són les idees que circulen habitualment en la nostra societat sobre el Dret xinès i que creus que no s’ajusten a la realitat jurídica de la Xina?

El problema, si se’n pot dir així, amb el Dret xinès és que ha evolucionat d’una manera molt ràpida en un temps molt curt. Un professor xinès m’explicava a tall d’anècdota que quan arribava a final de curs havia d’advertir els seus alumnes a la Xina que les lleis que eren vàlides a principi del mateix i que havien estat estudiant havien canviat mentrestant i per tant les havien de tornar a aprendre. Potser es tracti d’una exageració, però en tot cas significa que alguns materials relatius al Dret xinès que podrien ser exactes fa pocs anys, ara poden no ser-ho tant. El ritme de les reformes legals és, en efecte, trepidant, com ho és el de la transformació d’aquell país en general. Per això, resulta relativament fàcil trobar alguns treballs que donen una imatge del Dret xinès francament anacrònica. Per posar un exemple: de vegades s’accentua la importància d’elements tradicionals o de determinats corrents filosòfics, com el confucianisme, que pot haver estat més influent en altres èpoques històriques, però s’ignora que el Dret de societats xinès està fortament influenciat pel Dret alemany modern, que el Dret de coses xinès disposa d’un trust comparable al del Dret anglès, o que el Dret de contractes xinès és un calc de convenis o textos de referència internacional i és en alguns sentits més modern que el mateix Dret espanyol.

Per acabar, vols fer alguna recomanació als nostres estudiants o a qualsevol persona que es plantegi iniciar els estudis sobre Àsia Oriental a la UOC?

La meva recomanació és que ho provi i es deixi sorprendre, i després, que miri d’aprofitar al màxim l’oportunitat que suposa aprendre de la mà d’especialistes en les diverses disciplines, així com d’interactuar amb persones amb les que es comparteixen uns mateixos interessos o inquietuds. Si t’agrada l’Àsia oriental i disposes d’una miqueta de temps, una de les millors coses que es poden fer ara mateix és sens dubte aquest Màster.