Reprenen les entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. En aquest cas ho fem amb el professor col·laborador de la UOC Ander Permanyer Ugartemendia, doctor en historia per la UPF, universitat en què també és professor.

La teva relació amb el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i amb els estudis asiàtics comença a ser llarga. Què és el que et va fer decidir apropar-te a aquesta regió del món? Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

El meu interès per l’Àsia oriental va venir motivat per la meva inquietud pel coneixement del món, sempre des d’una aproximació humanística (sóc llicenciat en Humanitats per la UPF el 2002), amb la certitud que cap coneixement transversal podia ser complet sense un acostament a d’altres realitats més enllà del nucli occidental, de tradició grecollatina i judeocristiana, convençut que la universalitat pròpia d’aquest nucli era una convenció més que discutible. Partint d’aquest raonament, podria haver anat cap a l’estudi d’altres llocs del món, però per aquells anys s’estaven consolidant els Estudis de l’Àsia oriental com a oferta viable i de futur a casa nostra, i durant la carrera ja havia fet assignatures sobre Xina, que m’havien apassionat. A més, Xina en concret em semblava un conjunt civilitzatori coherent, sòlid i de primer ordre per explicar no tant sols el desenvolupament d’una societat, amb la seva cultura, història i sistemes de pensament amb una grandíssima influència a la regió, sinó que a més, em feien comprendre fins a quin punt tot allò que prenem per «universal», donat i, fins i tot, axiomàtic, no és més que una via més, particular de la nostra experiència a Europa, davant els reptes plantejats per tota comunitat humana. Continua llegint →